Introducció

En general, la incidència d’aquest tipus d’embarassos en la població és:

• Embaràs geminat: 1 de cada 80 embarassos. No obstant això, la freqüència varia segons la zona, de tal manera que, per exemple, entre la població japonesa és més baixa, i entre els nigerians, més alta. A Espanya, la incidència és aproximadament d’un 1,25%.
• Embarassos triples: 1 de cada 6.400.
• Embarassos quàdruples: 1 de cada 52.000.
• Els quintigèmins són raríssims.

Tanmateix, aquest tipus d’embarassos han augmentat significativament avui dia per dos motius:

• Els tractaments amb tècniques de reproducció assistida.
• L’edat de les primípares, que actualment és més alta. Les dones, amb l’edat, tenen més probabilitat de patir trastorns menstruals, per la qual cosa l’ovulació doble és més freqüent.

Actualment, amb l’ús de l’ecografia, l’embaràs geminat (o de 3 o més fetus) es diagnostica precoçment, cap a la setmana 5, a l’ecografia vaginal, on es pot observar l’existència d’una o diverses imatges; si es fa servir una ecografia abdominal, el diagnòstic s’endarrereix 1 setmana. Segons les característiques de l’ecografia, es podrà confirmar també el tipus d’embaràs geminat.

L’augment de pes de la dona amb embaràs geminat és superior al de l’embaràs únic: en general, d’aproximadament 14-15 kg. En cas de trigèmins, l’augment de pes és més acusat: entre 19 i 23 kg.

La simptomatologia, en general, és la mateixa que en l’embaràs únic, tot i que és més freqüent l’aparició d’edemes, hipertensió i albúmina a l’orina.

Quant a l’aparell digestiu, s’observa un increment dels símptomes propis de la gestació, com les nàusees, la pirosi o acidesa i el restrenyiment. En cas de trigèmins, les nàusees i el cansament es presenten amb més freqüència. Els remeis de tots aquests símptomes són semblants als de l’embaràs únic.

Possiblement l’úter és l’òrgan que, lògicament, experimenta més canvis per poder donar cabuda a dos o més fetus. Aquest creixement extra ja queda palès a partir dels 7 mesos, moment en què el volum de l’embaràs geminat equival al d’un embaràs únic al final de la gestació.

Fins a la setmana 30, el creixement dels nadons és el mateix que en l’embaràs únic; a partir d’aleshores, s’alenteix.

És important plantejar-se l’embaràs múltiple amb calma. Cal organitzar-ho tot des del primer trimestre, que és quan la mare encara està àgil, perquè quan arribi el moment del part no l’agafi desprevinguda.