Fa temps que s’aconsella evitar el consum de sucre. El seu valor nutritiu \u00e9s nul, la seva aportaci\u00f3 cal\u00f2rica alta i en exc\u00e9s s’associa a un major risc de desenvolupar c\u00e0ries, colesterol alt, obesitat, diabetis tipus II, trastorns cardiovasculars i altres patologies. Tamb\u00e9 pot provocar nerviosisme, ansietat, mal de cap, retenci\u00f3 de l\u00edquids, augment de l’estr\u00e8s i afavorir la s\u00edndrome premenstrual.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, la quantitat que consumim di\u00e0riament sovint supera el l\u00edmit que es considera \u201cacceptable\u201d, que \u00e9s de 25 grams en adults, i de 15 g en nens segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). I el pitjor \u00e9s que sovint ho prenem de manera involunt\u00e0ria, ja que \u00e9s present en molts aliments i begudes de producci\u00f3 industrial de manera \u201cinvisible\u201d (salses i amaniments, cremes, galetes, pizzes, sucs, cereals, barretes energ\u00e8tiques, begudes vegetals…) Per aix\u00f2, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els que s’apunten a alternatives com la mel, el sucre integral de canya, la panela, l\u2019est\u00e8via o el xarop d\u2019atzavara (\u00e1gave \u2013 planta americana) per citar alguns exemples. Per\u00f2, realment, s\u00f3n m\u00e9s saludables? <\/p>\n\n\n\n
La resposta que donen els experts \u00e9s que tots aquests productes continuen sent sucres, i que, per tant, cal vigilar les quantitats que es prenen. \u201cNo podem dir que un \u00e9s millor que un altre, o que els que tenen un origen natural s\u00f3n m\u00e9s saludables. La mel \u00e9s un producte natural, per\u00f2 no deixa de ser sucre i un aliment molt cal\u00f2ric\u201d, explica la Xus Murciano<\/a>, responsable de la Unitat de Nutrici\u00f3 de Dexeus Dona<\/a>. \u201cSi prenem en exc\u00e9s augmentem l’aportaci\u00f3 cal\u00f2rica de la dieta i el seu impacte en l’organisme \u00e9s similar al del sucre de taula. Per aix\u00f2, per a alimentar-se b\u00e9, el que importa \u00e9s saber qu\u00e8 ens aporta cada aliment\u201d, afegeix la nutricionista. <\/p>\n\n\n\n En aquest post ofereix algunes pistes:<\/p>\n\n\n\n El sucre pertany al grup dels hidrats de carboni, un tipus de nutrients que han de formar part de la dieta i que el nostre cos utilitza per a produir energia. Per\u00f2 hi ha moltes maneres d’obtenir el sucre. Unes millors que unes altres.<\/p>\n\n\n\n Molts aliments ho inclouen de manera natural<\/strong>. El sucre es troba de manera natural en molts aliments, com a fruites, verdures i hortalisses, la llet i els cereals. Els nutricionistes indiquen que obtenir-ho a partir d’aquests aliments \u00e9s la forma m\u00e9s recomanable. Per\u00f2 si es tenen problemes de pes o diabetis cal controlar tamb\u00e9 la ingesta.<\/p>\n\n\n\n Edulcorants<\/strong>. S\u00f3n subst\u00e0ncies que s’utilitzen per a endolcir els aliments. Es poden classificar en: naturals<\/strong>, quan tenen un origen vegetal (sucre, xarop d’aur\u00f3, atzavara, mel, sucre de coco), o sint\u00e8tics<\/strong> (s’inclouen en aquest grup els alcohols de sucre \u2013 com l\u2019eritritol, el xilitol o el sorbitol-, l’aspartam, i sucres modificats, com el xarop de blat de moro), cal\u00f2rics<\/strong> (sacarosa, glucosa, lactosa, alcohols del sucre, sucres modificats) i no cal\u00f2rics<\/strong> (com l\u2019est\u00e8via, sacarina, ciclamat…).<\/p>\n\n\n\n Que es classifiqui com un producte natural, no vol dir que sigui comparable a un aliment natural, com la fruita<\/strong>. Alguns edulcorants es venen com a productes \u201cnaturals\u201d perqu\u00e8 tenen un origen vegetal, per\u00f2 \u00e9s una estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting que pot crear confusi\u00f3. Per exemple, l\u2019est\u00e8via \u201ces ven\u201d com un producte d’origen natural, perqu\u00e8 s’extreu de les fulles d’una planta. Per\u00f2 l’edulcorant que es comercialitza en els supermercats no s\u00f3n les fulles, sin\u00f3 un compost qu\u00edmic: gluc\u00f2sids d\u2019esteviol, al qual a vegades s’afegeixen altres edulcorants, com l\u2019eritritol.<\/p>\n\n\n\n Quina difer\u00e8ncia hi ha entre el sucre blanc i el de canya integral o la panela?<\/strong> Tots ells s\u00f3n productes derivats de la canya de sucre o la remolatxa. S\u00f3n pr\u00e0cticament similars des del punt de vista nutricional i tenen el mateix impacte en el nostre cos (provoquen pics de sucre). La difer\u00e8ncia radica en com s’obtenen i el proc\u00e9s de refinaci\u00f3, que \u00e9s major en el sucre blanc i mor\u00e8 que en l’integral de canya o la panela.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s perjudicial consumir edulcorants?<\/strong> Els edulcorants s\u00f3n segurs en les dosis adequades. Evidentment, \u00e9s millor reduir el seu consum i, si \u00e9s possible, suprimir-lo.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 es recomana?<\/strong> Consumir sucre de manera ocasional, i anar acostumat el paladar a un consum redu\u00eft. No hi ha cap sucre que es pugui prendre di\u00e0riament sense l\u00edmit i sense problema.<\/p>\n\n\n\n Com endolcir sense afegir sucre?<\/strong> Pots rec\u00f3rrer a la canyella per a endolcir (combina molt b\u00e9 amb el caf\u00e8 i la llet, el iogurt, en rebosteria casolana, postres…). Afegir fruita fresca madura: maduixes, pera, pl\u00e0tans… Utilitzar d\u00e0tils, passes, orellanes per a endolcir bescuits i galetes, flocs de civada i cremes de fruits secs.<\/p>\n\n\n\n En resum<\/strong>: cal moderar el consum de sucre a la dieta i donar prioritat als aliments que ho contenen de manera natural. Si, a m\u00e9s, tens alguna contraindicaci\u00f3, problema de salut o vols perdre pes, \u00e9s important que demanis consell a un professional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa temps que s’aconsella evitar el consum de sucre. El seu valor nutritiu \u00e9s nul, la seva aportaci\u00f3 cal\u00f2rica alta i en exc\u00e9s s’associa a un major risc de desenvolupar c\u00e0ries, colesterol alt, obesitat, diabetis tipus II, trastorns cardiovasculars i altres patologies. Tamb\u00e9 pot provocar nerviosisme, ansietat, mal de cap, retenci\u00f3 de l\u00edquids, augment de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":633918,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3509,3500],"tags":[3658,3665,3659,3660,3667,3661,3671,3662,3668,3663,3670,3664,3666,3669],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=633975"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":634037,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633975\/revisions\/634037"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/633918"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=633975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=633975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=633975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}