Dra. Mar\u00eda Garc\u00eda Gallardo<\/a>, especialista en Mastologia i c\u00e0ncer ginecol\u00f2gic i mamari de Dexeus Dona. \u201cAquesta composici\u00f3 varia d’una dona a una altra, i sol haver-hi un component hereditari en el desenvolupament d’un tipus o un altre, per\u00f2 la mama, com altres zones de l’organisme, pot acumular greix i aix\u00f2 podria fer que aquesta proporci\u00f3 pugui veure’s alterada pel pes corporal de la dona\u201d, afegeix. I quina difer\u00e8ncia hi ha entre una mama densa i una de baixa densitat?, et preguntar\u00e0s. En aquest post te l’expliquem i responem a alguns dubtes freq\u00fcents sobre aquest tema.<\/p>\n\n\n\nQuina difer\u00e8ncia hi ha entre una mama densa i una de baixa densitat?<\/strong> <\/strong>\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de proporci\u00f3. Quan la proporci\u00f3 de teixit fibr\u00f3s i glandular que hi ha en una mama \u00e9s major respecte a la de teixit adip\u00f3s o grassa, es considera una mama \u201cdensa\u201d. En canvi, si la proporci\u00f3 de teixit gras que t\u00e9 la mama \u00e9s major a la del teixit fibr\u00f3s i glandular, es considera una mama \u201cde baixa densitat\u201d. A partir d’aqu\u00ed, les mames es classifiquen en 4 grups: A, B, C i D, en funci\u00f3 d’aquesta relaci\u00f3. El grup A \u00e9s el que t\u00e9 una major proporci\u00f3 de teixit gras enfront del fibr\u00f3s i glandular, i el D el de major proporci\u00f3 de teixit fibr\u00f3s i glandular respecte al teixit adip\u00f3s.<\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 t\u00e9 a veure la composici\u00f3 amb el risc de desenvolupar un c\u00e0ncer?<\/strong><\/strong> Perqu\u00e8 \u00e9s una dada que cal tenir en compte, perqu\u00e8 el fet de tenir una major proporci\u00f3 de teixit fibr\u00f3s i glandular enfront del gras \u00e9s, potencialment, un factor de risc. \u201cPodr\u00edem dir que a m\u00e9s teixit glandular (on es desenvolupen la major part de c\u00e0ncers) m\u00e9s risc, i, sobretot, perqu\u00e8 les mames denses s\u00f3n de m\u00e9s dif\u00edcil exploraci\u00f3 i valoraci\u00f3, la qual cosa pot dificultar el diagn\u00f2stic de lesions de risc\u201d, explica la Dra. Garc\u00eda Gallardo. De totes maneres, \u00e9s nom\u00e9s un factor de risc m\u00e9s, no condiciona ni ha de ser motiu de preocupaci\u00f3. De fet, les dones amb mames denses o m\u00e9s denses no necessiten realitzar revisions m\u00e9s freq\u00fcents que les que no tenen mames denses. El que s\u00ed o s\u00ed que incrementa el risc \u00e9s l’edat. A partir dels 50 \u00e9s m\u00e9s alt, en general, per a tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\nPer qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil interpretar els resultats?<\/strong> <\/strong>Un altre aspecte important \u00e9s que a les mamografies el teixit fibr\u00f3s i glandular \u00e9s blanc (igual que la majoria de les lesions malignes), la qual cosa fa que resulti m\u00e9s dif\u00edcil detectar o distingir una possible lesi\u00f3, que podria quedar encoberta. En canvi, el teixit gras es veu negre i si hi ha alguna lesi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil visualitzar-la, i, per tant, detectar-la i localitzar-la. Per aquesta ra\u00f3, en dones que tenen mames denses sovint s’aconsella realitzar, a m\u00e9s, i despr\u00e9s de la mamografia, una ecografia mam\u00e0ria, amb la finalitat de fer un estudi complet.<\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 es veu en l’ecografia que no es vegi en la mamografia?<\/strong> <\/strong>L’ecografia mam\u00e0ria \u00e9s un estudi que, per a la detecci\u00f3 preco\u00e7 de c\u00e0ncer de mama, complementa a la mamografia, i no la substitueix. Si tens les mames denses i et demanen una ecografia mam\u00e0ria despr\u00e9s de la mamografia, no t’alarmis. No significa que tinguis una lesi\u00f3 maligna. Simplement, es tracta d’una prova que permet obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 perqu\u00e8 l’expert pugui fer una millor lectura i descartar qualsevol risc o determinar si \u00e9s necessari realitzar alguna altra prova.<\/p>\n\n\n\nPer qu\u00e8, en el cas de les mames denses, no es realitza simplement una ecografia mam\u00e0ria, que \u00e9s una prova menys invasiva i dolorosa que la mamografia, en comptes d’ambdues?<\/strong> <\/strong>Perqu\u00e8 la mamografia i l’ecografia mam\u00e0ria s\u00f3n dues proves completament diferents. En el cribratge de c\u00e0ncer de mama, la mamografia \u00e9s l’\u00fanica prova demostrada efectiva i eficient per al diagn\u00f2stic preco\u00e7, i ha demostrat en m\u00faltiples estudis que ajuda a salvar vides en el c\u00e0ncer de mama. A m\u00e9s, els raigs X (Rx) permeten visualitzar l’estructura de la mama de manera global i objectiva, i observar de forma diferenciada \u00e0rees de diferent densitat (teixit adip\u00f3s, fibr\u00f3s i glandular), aix\u00ed com els dip\u00f2sits de calci o microcalcificacions, que nom\u00e9s poden valorar-se amb aquesta t\u00e8cnica i que en algunes ocasions poden estar associades a lesions que tinguin import\u00e0ncia. D’altra banda, \u201cl’ecografia permet dirigir l’estudi a les zones pitjor visualitzades per mamografia i descartar malaltia en zones d’alta densitat mam\u00e0ria, aix\u00ed com dirigir l’exploraci\u00f3 a descobrir o detectar per palpaci\u00f3, sobretot en dones de menys de 40 anys, on la mamografia t\u00e9 poc rendiment\u201d, afegeix la Dra. Mar\u00eda Garc\u00eda Gallardo.<\/p>\n\n\n\nCom es pot prevenir o detectar de manera preco\u00e7 el c\u00e0ncer de mama?<\/strong> El que \u00e9s fonamental \u00e9s realitzar revisions de control de forma regular \u2013la periodicitat podr\u00e0 variar d’una dona a una altra en funci\u00f3 del risc, per la qual cosa ha de determinar-la l’especialista, ja que segons dades de l’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC) les possibilitats de curaci\u00f3 dels c\u00e0ncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial s\u00f3n pr\u00e0cticament del 100%. Quant a factors preventius, i no sols per al c\u00e0ncer de mama sin\u00f3 per a qualsevol tipus de c\u00e0ncer, \u00e9s important evitar el sobrep\u00e8s, alimentar-se de manera saludable, realitzar exercici de manera regular i evitar el consum de t\u00f2xics, com el tabac i alcohol, aix\u00ed com l’exposici\u00f3 a radiacions i contaminants ambientals.<\/p>\n\n\n\nSi tens mames denses, no t’alarmis.<\/strong> <\/strong>No tens per qu\u00e8 desenvolupar un c\u00e0ncer de mama durant la teva vida. Moltes noies joves tenen les mames denses. De fet, la densitat mam\u00e0ria va disminuint amb l’edat i sobretot despr\u00e9s de la menopausa. No obstant aix\u00f2, a partir dels 45-50 anys \u00e9s fonamental que et facis revisions m\u00e8diques de control de forma regular cadascun o dos anys, ja que com hem comentat, un dels principals factors de risc per a desenvolupar un c\u00e0ncer \u00e9s l’edat de la dona. En Dexeus Dona la recomanaci\u00f3 \u00e9s que les dones es facin una mamografia una vegada a l’any a partir dels 40 anys d’edat i fins als 75, moment en qu\u00e8 es poden espaiar la freq\u00fc\u00e8ncia a controls bianuals en funci\u00f3 dels factors de risc i cada pacient.<\/p>\n\n\n\nT’ha resultat \u00fatil aquest post? Esperem que s\u00ed. Per\u00f2 si vols ampliar la informaci\u00f3, consulta sempre amb el teu ginec\u00f2leg o amb la teva ginec\u00f2loga.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En els informes dels resultats de les mamografies es descriu el tipus de mama que s’ha analitzat. Si alguna vegada t’has fixat, \u00e9s probable que hagis llegit \u201cmames denses\u201d o \u201cmames de predomini adip\u00f3s\u201d. Es tracta d’una classificaci\u00f3 t\u00e8cnica i objectiva que ajuda a interpretar millor els resultats. No obstant aix\u00f2, per a la majoria […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":634465,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3509,4392],"tags":[3722,3819,3723,3718,3719,3725,3726,3724,311,3720,3727,3721],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/634472"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634472"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/634472\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":634488,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/634472\/revisions\/634488"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/634465"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=634472"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=634472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}