{"id":644793,"date":"2024-05-15T08:00:00","date_gmt":"2024-05-15T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/?p=644793"},"modified":"2025-07-30T15:18:39","modified_gmt":"2025-07-30T13:18:39","slug":"disruptors-endocrins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/fertilitat\/disruptors-endocrins\/","title":{"rendered":"Contaminants ambientals i fertilitat: Com ens afecten?"},"content":{"rendered":"\n


Segur que has sentit parlar alguna vegada dels disruptors endocrins<\/strong>. S\u2019anomena aix\u00ed a un conjunt de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que s\u00f3n capaces d’imitar l’acci\u00f3 de les nostres hormones<\/strong> naturals. Tamb\u00e9 poden bloquejar els receptors hormonals de les c\u00e8l\u00b7lules. Per aix\u00f2, si entren en contacte amb el nostre organisme poden interferir en l’acci\u00f3 del sistema endocr\u00ed i afectar algunes funcions corporals que regulen les hormones, com el creixement, el desenvolupament, el metabolisme i la reproducci\u00f3.

De totes maneres, no t’alarmis, perqu\u00e8 en general el seu impacte \u00e9s molt baix. No obstant aix\u00f2, fa anys que els experts alerten que cada vegada hi ha m\u00e9s subst\u00e0ncies t\u00f2xiques ambientals. L’Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA) o European Environmental Bureau<\/em> (EEB), en les seves sigles en angl\u00e8s, calcula que a la Uni\u00f3 Europea<\/strong> (UE) s’utilitzen uns 200.000 productes qu\u00edmics.<\/strong> Evidentment, no tots actuen com a disruptors endocrins, per\u00f2 es calcula que hi ha m\u00e9s de mil que poden tenir aquesta capacitat i alguns estan presents en el nostre entorn m\u00e9s pr\u00f2xim, com en utensilis i envasos que fem servir cada dia i fins i tot en aliments que ingerim.

Per\u00f2, fins a quin punt suposen un risc per a la salut?<\/strong>, qu\u00e8 podem fer per reduir-ne l’exposici\u00f3?<\/strong> I, en el cas d’estar embarassada o realitzant un tractament de reproducci\u00f3, cal extremar les precaucions?<\/strong> La Dra. Anelice Popescu<\/a>, especialitzada en endocrinologia ginecol\u00f2gica, i la Dra. Marina Solsona<\/a>, experta en reproducci\u00f3 assistida del nostre centre, amplien alguns dubtes sobre aquest tema.

Com entren en contacte amb el nostre cos? <\/strong>Poden entrar en contacte a trav\u00e9s de la pell, l’aire que respirem, les begudes i els aliments que ingerim.
\u00c9s cert que estem exposats di\u00e0riament a m\u00faltiples subst\u00e0ncies t\u00f2xiques? <\/strong>S\u00ed, per\u00f2 la majoria de la poblaci\u00f3 est\u00e0 exposada a dosis baixes o molt baixes.
Com afecten la nostra salut, en general?<\/strong> En realitat, encara no es coneixen prou els efectes de totes aquestes exposicions ni com poden afectar la nostra salut. Diversos estudis epidemiol\u00f2gics han suggerit que podrien ser els responsables d’alguns trastorns que s’han detectat en els \u00faltims anys, com la disminuci\u00f3 del recompte d’esperma o l’augment d’uns certs tipus de c\u00e0ncer que s\u00f3n sensibles a les hormones, segons indica la European Chemical Agency<\/em> (ECHA). En l’entorn natural tamb\u00e9 s’han observat efectes que podrien estar relacionats amb alteracions endocrines en peixos, crustacis, amfibis, ocells i mam\u00edfers. En algunes esp\u00e8cies, l’alteraci\u00f3 de la reproducci\u00f3 ha provocat un descens de la poblaci\u00f3.
I al sistema reproductiu?<\/strong> Malgrat que encara no es coneixen prou els seus efectes, l’exposici\u00f3 continuada a algunes d’aquestes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques s’ha associat a una disminuci\u00f3 de la qualitat, la mobilitat i la viabilitat del semen, problemes d’infertilitat o fins i tot a un major risc d’avortaments.
Hi ha col\u00b7lectius de poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerables? <\/strong>En general, aquestes subst\u00e0ncies poden creuar la placenta i ser presents en la llet materna, per aix\u00f2 els beb\u00e8s durant el desenvolupament fetal i els nounats lactants poden estar exposats. S\u00f3n etapes crucials del desenvolupament, aix\u00ed que cal augmentar les precaucions. Per aix\u00f2 es recomana evitar el consum de peixos grassos grans, com el salm\u00f3 o el peix espasa durant l’embar\u00e0s i no incloure’ls en la dieta infantil, ja que solen acumular una major quantitat de metalls pesants. D’altra banda, la UE va prohibir ja fa anys la pres\u00e8ncia del bisfenol A, un conegut disruptor endocr\u00ed, en biberons.
Qu\u00e8 podem fer per reduir, el m\u00e9s possible, l’exposici\u00f3?<\/strong> S\u2019ha de pensar que la salut dep\u00e8n de m\u00faltiples factors. Cal mantenir un estil de vida saludable, cuidar la dieta i evitar en la mesura del possible l’exposici\u00f3 a subst\u00e0ncies t\u00f2xiques. En el dia a dia: reduir el consum d’aliments processats i conserves, moderar el consum de productes d’origen animal, optar per fruites i verdures ecol\u00f2giques i rentar-les molt b\u00e9 abans del seu consum. Ventilar b\u00e9 els espais interiors i eliminar la pols, evitar escalfar el menjar en envasos de pl\u00e0stic i substituir-los pels de vidre o cer\u00e0mica; utilitzar ampolles de vidre o acer inoxidable, aix\u00ed com paelles i olles de cer\u00e0mica, ferro colat o acer inoxidable que no tinguin recobriment antiadherent. Optar per cosm\u00e8tics lliures de parabens, benzofenones, triclosan i ftalats.

Tot i que encara queda cam\u00ed per millorar la regulaci\u00f3, la UE ha posat en marxa diverses mesures per ampliar la informaci\u00f3 sobre tots aquests productes i tamb\u00e9 reduir el seu \u00fas. Si en vols saber m\u00e9s, al final d’aquest post trobar\u00e0s alguns enlla\u00e7os \u00fatils.
<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\t\t\t\t\t

Quins s\u00f3n els m\u00e9s coneguts i on es troben?<\/strong>

Metalls pesants: mercuri, plom, cadmi, etc.<\/strong> Es troben en el medi ambient i s’acumulen en peixos depredadors, com la tonyina, el peix espasa, el taur\u00f3, els mol\u00b7luscos i crustacis
Plaguicides, com a herbicides i insecticides. <\/strong>Els podem trobar en productes agr\u00edcoles i en l’ecosistema.
Bisfenol A (BPA).<\/strong> Est\u00e0 present en el revestiment de llaunes met\u00e0l\u00b7liques que contenen productes alimentaris i begudes, ampolles i tuppers de pl\u00e0stic.
Parabens. <\/strong>Es fan servir en productes cosm\u00e8tics d’\u00fas diari;
Triclosan<\/strong>. S’utilitza en productes d’higiene, com a antis\u00e8ptic, gels hidroalcoh\u00f2lics o desodorants;
Benzofenones <\/strong>s’utilitzen com a filtre de raigs UV en moltes cremes solars i alguns productes cosm\u00e8tics.
Ftalats. <\/strong>S’utilitzen com a plastificants o per a donar flexibilitat als pl\u00e0stics. Estan presents en productes de cosm\u00e8tica, perfums, pintures i envasos de pl\u00e0stic.
Perflurorats i PFAS: <\/strong>Repel\u00b7leixen l’aigua i l’oli, i resisteixen temperatures extremes. Es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents, en productes de neteja, i fins i tot en palletes de paper i bamb\u00fa suposadament biodegradables.
Retardants de flama.<\/strong> S\u00f3n subst\u00e0ncies agregades en la fabricaci\u00f3 de mobles, pl\u00e0stics, t\u00e8xtils i equips electr\u00f2nics, perqu\u00e8 resultin menys inflamables. Poden migrar al medi ambient i acumular-se en la pols i l’aire dels espais interiors.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Font: ISGlobal<\/strong><\/p><\/div><\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong>
European Chemicals Agency (ECHA)<\/a>
EU\u2019s chemicals strategy for sustainability<\/a>
European Pact for the future<\/a>
Institut de Salut Global (SGlobal) <\/a>
<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Segur que has sentit parlar alguna vegada dels disruptors endocrins. S\u2019anomena aix\u00ed a un conjunt de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que s\u00f3n capaces d’imitar l’acci\u00f3 de les nostres hormones naturals. Tamb\u00e9 poden bloquejar els receptors hormonals de les c\u00e8l\u00b7lules. Per aix\u00f2, si entren en contacte amb el nostre organisme poden interferir en l’acci\u00f3 del sistema endocr\u00ed i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":644782,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3543],"tags":[4638,4634,4635,4639,4636,4640],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644793"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=644793"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644793\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":647635,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644793\/revisions\/647635"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/644782"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=644793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=644793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=644793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}