El c\u00e0ncer d’ovari \u00e9s molt menys freq\u00fcent que el de mama, per\u00f2 si no es detecta en fases inicials t\u00e9 un risc de mortalitat m\u00e9s alt. Per qu\u00e8, doncs, es parla tan poc d’aquest tipus de c\u00e0ncer? Hi ha diversos motius: el primer \u00e9s que, a difer\u00e8ncia del de mama, actualment no existeixen proves espec\u00edfiques ni programes de cribratge que permetin la detecci\u00f3 preco\u00e7, encara que l’ecografia ginecol\u00f2gica pot ajudar-nos en alguns casos. D’altra banda, no es pot prevenir i \u00e9s dif\u00edcil de diagnosticar, perqu\u00e8 en estadis inicials no presenta s\u00edmptomes, o b\u00e9, quan apareixen, s\u00f3n bastant inespec\u00edfics i poden confondre’s amb altres trastorns menys importants. Per\u00f2, precisament per aquestes raons, la majoria s\u2019acostumen a diagnosticar tard, aix\u00ed que \u00e9s important estar informada.<\/p>\n\n\n\n
Coincidint amb la celebraci\u00f3 del Dia Mundial del C\u00e0ncer d’ovari<\/strong>, que se celebra aquesta setmana, dediquem aquest post a oferir informaci\u00f3 \u00fatil, amb l’assessorament del Dr. Francesc Fargas<\/a>, coordinador de la Secci\u00f3 de Ginecologia Oncol\u00f2gica i Patologia Mam\u00e0ria de Dexeus Dona.<\/p>\n\n\n\n Quina \u00e9s la causa o els factors de risc?<\/strong> La causa es desconeix. Encara que, com altres tumors malignes, es produeix a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una acumulaci\u00f3 d’alteracions en les c\u00e8l\u00b7lules que causa un creixement i proliferaci\u00f3 incontrolada de les c\u00e8l\u00b7lules epitelials. En general, el tabaquisme i el consum de greixos s\u00f3n factors que augmenten el risc de desenvolupar un c\u00e0ncer.<\/p>\n\n\n\n L’\u00fas d’anticonceptius hormonals o haver tingut fills t\u00e9 algun impacte?<\/strong> En realitat, el risc de patir c\u00e0ncer d’ovari \u00e9s menor en dones que han pres anticonceptius orals durant anys. I es creu que les dones que no han tingut fills tenen un major risc de desenvolupar la malaltia. No obstant aix\u00f2, aquests fets no s\u00f3n determinants tampoc.<\/p>\n\n\n\n Quants casos es detecten a l’any?<\/strong> A Espanya es detecten m\u00e9s de 3500 nous casos de c\u00e0ncer d’ovari a l’any. No sembla molt en relaci\u00f3 amb el de mama o de c\u00f2lon, per\u00f2 com ja hem comentat, si no es detecta en fases inicials, el risc de mortalitat \u00e9s m\u00e9s alt que el d’altres tipus de c\u00e0ncer femenins. La bona not\u00edcia \u00e9s que la taxa de superviv\u00e8ncia actual s’ha triplicat respecte a la d\u00e8cada dels 80 i supera el 90% al cap de 5 anys quan est\u00e0 localitzat.<\/p>\n\n\n\n El risc augmenta amb l’edat?<\/strong> La majoria dels casos es diagnostiquen entre els 45 i els 75 anys, per\u00f2 tamb\u00e9 pot afectar dones m\u00e9s joves. A partir dels 50 el risc augmenta, i, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia M\u00e8dica, SEOM, l’edat mitjana del diagn\u00f2stic se situa en 63 anys.<\/p>\n\n\n\n Si no es fan cribratges, com es pot detectar?<\/strong> Les revisions ginecol\u00f2giques anuals s\u00f3n fonamentals per detectar qualsevol irregularitat. I cada vegada m\u00e9s estudis demostren la utilitat de l’ecografia transvaginal \u2013quan l’apliquen especialistes experts\u2013 per avaluar el risc que les lesions que es detecten puguin derivar en un c\u00e0ncer. De fet, el nostre equip de Diagn\u00f2stic Ginecol\u00f2gic per la Imatge (DGI)<\/a> \u2013que t\u00e9 una \u00e0mplia experi\u00e8ncia-\u2013 ha participat en diversos estudis a escala internacional que ho confirmen. Per aix\u00f2, \u00e9s recomanable fer-se una revisi\u00f3 anual, amb ecografia transvaginal, a partir dels 30 anys.<\/p>\n\n\n\n Quins s\u00edmptomes poden alertar-nos?<\/strong> Com hem comentat, els seus s\u00edmptomes, si es presenten, poden ser confosos amb altres problemes de salut m\u00e9s banals, com per exemple \u00a0trastorns gastrointestinals. Tamb\u00e9 pot provocar mol\u00e8sties abdominals, com ara sensaci\u00f3 de plenitud havent dinat, encara que es mengi poc, o sensaci\u00f3 de gasos i p\u00e8rdua de gana o de pes, mol\u00e8sties pelvianes o mol\u00e8sties en orinar o fer deposicions que persisteixen sense que hi hagi una explicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Si tinc antecedents en la fam\u00edlia o familiars que hagin patit c\u00e0ncer de mama o altres tipus de c\u00e0ncer ginecol\u00f2gics, haig de seguir un control m\u00e9s estricte? <\/strong>Has d’informar el teu ginec\u00f2leg\/a per a avaluar el risc i perqu\u00e8 et derivi a una consulta especialitzada en risc oncol\u00f2gic. A partir d’aqu\u00ed t’indicaran si \u00e9s necessari realitzar controls m\u00e9s freq\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n Pot haver-hi un component hereditari?<\/strong> No sempre. Per\u00f2 es calcula que un 20% dels c\u00e0ncers d’ovari s\u00f3n hereditaris i majorit\u00e0riament estan associats a mutacions dels gens BRCA1 i BRCA2. Aquests gens formen part del grup de \u201cgens supressors de tumors\u201d i contenen la informaci\u00f3 per a la producci\u00f3 d’unes prote\u00efnes implicades en la reparaci\u00f3 de l’ADN i, per tant, en el manteniment \u00edntegre del genoma. Si no exerceixen aquesta acci\u00f3 protectora, el risc augmenta. Un estudi gen\u00e8tic permet descobrir si en la fam\u00edlia sou portadors d’alguna mutaci\u00f3 gen\u00e8tica heredit\u00e0ria i determinar l’estrat\u00e8gia que cal seguir. A Dexeus Dona<\/strong> comptem amb una Unitat d’Assessorament Gen\u00e8tic<\/a><\/strong> i una altra Unitat especialitzada en Risc Oncol\u00f2gic<\/a><\/strong>, aix\u00ed que si tens qualsevol dubte, pots consultar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El c\u00e0ncer d’ovari \u00e9s molt menys freq\u00fcent que el de mama, per\u00f2 si no es detecta en fases inicials t\u00e9 un risc de mortalitat m\u00e9s alt. Per qu\u00e8, doncs, es parla tan poc d’aquest tipus de c\u00e0ncer? Hi ha diversos motius: el primer \u00e9s que, a difer\u00e8ncia del de mama, actualment no existeixen proves espec\u00edfiques […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":647059,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3434,3509],"tags":[4364,5294,5295,5089,5084],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/647065"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=647065"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/647065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":647071,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/647065\/revisions\/647071"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/647059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=647065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=647065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.dexeus.com\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=647065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}