El vaginisme \u00e9s una disfunci\u00f3 sexual m\u00e9s freq\u00fcent del que es creu. Per\u00f2 \u00e9s un tema silenciat, del qual es parla poc.<\/p>\n\n\n\n
Consisteix en una contracci\u00f3 involunt\u00e0ria dels m\u00fasculs del s\u00f2l pelvi\u00e0 que envolten l\u2019entrada de la vagina. Aquesta tensi\u00f3 provoca contractures i fa que la penetraci\u00f3 vaginal resulti dif\u00edcil, dolorosa o pr\u00e0cticament impossible, ja sigui durant les relacions sexuals, en una exploraci\u00f3 ginecol\u00f2gica o en intentar introduir un tamp\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Segons diversos estudis que recullen dades cl\u00edniques, afecta entre un 5-7% de la poblaci\u00f3 femenina mundial<\/a>, tot i que es creu que el percentatge \u00e9s probablement m\u00e9s alt, ja que d\u2019entrada no es considera un problema m\u00e8dic i poques dones reben un diagn\u00f2stic o decideixen acudir al ginec\u00f2leg o a un especialista en sexualitat per consultar-ho. Hi ha pocs treballs que hagin estudiat aquest problema de manera espec\u00edfica i les dades varien en funci\u00f3 del context cultural, l\u2019enfocament i la metodologia.<\/p>\n\n\n\n La causa \u00e9s multifactorial, per\u00f2 la por d\u2019explicar-ho o de ser jutjada i el fet que, en general i durant molts anys, s\u2019hagi considerat que la penetraci\u00f3 pot fer mal i, per tant, s\u2019hagi normalitzat o minimitzat aquest problema, retarda la cerca d\u2019ajuda.<\/p>\n\n\n\n La bona not\u00edcia \u00e9s que es pot tractar i, en la majoria dels casos, solucionar. Un ampli estudi recent<\/a> publicat aquest any 2026 a la revista The Journal of Sexual Medicine<\/strong><\/em> indica que m\u00e9s del 85% dels casos es resolen amb \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica coincideix que el vaginisme est\u00e0 relacionat amb factors emocionals, cognitius i relacionals, a m\u00e9s dels f\u00edsics. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental abordar-lo des d\u2019un punt de vista professional i multidisciplinari, que inclogui suport psicol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n Diversos estudis i revisions cl\u00edniques assenyalen que la majoria dels casos tenen un origen psicol\u00f2gic. Entre els factors m\u00e9s habituals hi trobem:<\/p>\n\n\n\n Tots aquests factors poden generar un cercle vici\u00f3s: la por al dolor provoca tensi\u00f3 muscular, la tensi\u00f3 genera m\u00e9s dolor i m\u00e9s por, refor\u00e7ant el problema.<\/p>\n\n\n\n Aquests factors poden coexistir amb els psicol\u00f2gics:<\/p>\n\n\n\n El vaginisme pot apar\u00e8ixer en qualsevol etapa de la vida sexual. N\u2019hi ha de dos tipus:<\/p>\n\n\n\n El diagn\u00f2stic el realitza un professional de la salut (ginecologia, sexologia o fisioter\u00e0pia de s\u00f2l pelvi\u00e0) mitjan\u00e7ant:<\/p>\n\n\n\n Tots els estudis i guies cl\u00edniques coincideixen que combinar suport psicol\u00f2gic + ter\u00e0pia sexual + fisioter\u00e0pia + atenci\u00f3 ginecol\u00f2gica \u00e9s l\u2019abordatge m\u00e9s efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n Ajuda a identificar pors, creences o experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques. La figura de la fisioterapeuta de s\u00f2l pelvi\u00e0 \u00e9s tamb\u00e9 molt important. En el tractament del vaginisme, inclou:<\/p>\n\n\n\n Permet descartar causes f\u00edsiques i tractar condicions associades com:<\/p>\n\n\n\n En alguns casos, es poden combinar tractaments hormonals locals i recomanacions espec\u00edfiques segons la causa.<\/p>\n\n\n\n S\u00ed. La majoria de dones que reben un tractament adequat aconsegueixen:<\/p>\n\n\n\n Segons explica la psic\u00f2loga Sandra Garc\u00eda Lumbreras<\/strong> de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona<\/a>, \u00e9s molt important evitar el sentiment de culpa, identificar i reestructurar els pensaments disfuncionals i afavorir l\u2019exposici\u00f3 gradual a est\u00edmuls temuts, evitant el dolor.<\/p>\n\n\n\n La ter\u00e0pia d\u2019exposici\u00f3 gradual, respectant el ritme de la pacient, s\u2019inicia quan les especialistes en ginecologia i fisioter\u00e0pia han donat el vistiplau (perqu\u00e8 han disminu\u00eft les contractures, millorat la hidrataci\u00f3 i descartat alguna lesi\u00f3). Tamb\u00e9 pot ajudar abordar informaci\u00f3 sobre l\u2019anatomia i la resposta sexual de les dones.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s important evitar un enfocament centrat nom\u00e9s en l\u2019acte del coit i posar en marxa mecanismes de reaprenentatge del plaer sense exig\u00e8ncies de penetraci\u00f3. Es poden utilitzar m\u00faltiples recursos: massatges, recomanacions liter\u00e0ries i filmografia que generin excitaci\u00f3 i desig.<\/p>\n\n\n\n El tractament sol ser llarg i presentar oscil\u00b7lacions, \u00e9s a dir: requereix un treball constant i, de vegades, poden produir-se alts i baixos. No s\u2019han de donar falses expectatives, per\u00f2 s\u00ed transmetre que pot millorar. El temps de recuperaci\u00f3 varia, per\u00f2 els estudis mostren taxes d\u2019\u00e8xit molt altes quan el tractament \u00e9s integral, multidisciplinari i personalitzat. El suport psicol\u00f2gic s\u2019ha de realitzar en paral\u00b7lel. A Dexeus Dona comptem amb un equip d\u2019especialistes. Pots demanar cita en diferents centres. Pregunta per la Unitat de Psicologia<\/a>.<\/p>\n\n\n\n En resum:<\/strong> A Dexeus Dona comptem amb un ampli equip multidisciplinari especialitzat en el tractament del vaginisme que treballa de manera coordinada. L\u2019integren psic\u00f2logues de la Unitat de Psicologia, fisioterapeutes de la Unitat de Fisioter\u00e0pia del s\u00f2l pelvi\u00e0 i ginec\u00f2logues especialitzades en salut ginecol\u00f2gica i sexualitat. A m\u00e9s, disposem d\u2019un centre especialitzat: Dexeus Midlife<\/a><\/strong>, que ofereix tractaments espec\u00edfics de ginecologia regenerativa i funcional en cas d\u2019atr\u00f2fia vaginal i disfuncions sexuals.<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 apareix el vaginisme?<\/em><\/strong> Pot ser conseq\u00fc\u00e8ncia de manca de desig sexual?<\/em><\/strong> \u00c9s freq\u00fcent?<\/em><\/strong> Com es pot diagnosticar?<\/em><\/strong> El vaginisme t\u00e9 tractament?<\/em><\/strong>Per qu\u00e8 apareix el vaginisme? Causes psicol\u00f2giques i f\u00edsiques<\/h2>\n\n\n\n
Factors psicol\u00f2gics<\/h4>\n\n\n\n
\n
Factors f\u00edsics<\/h4>\n\n\n\n
\n
Tipus<\/h2>\n\n\n\n
\n
Com es diagnostica?<\/h2>\n\n\n\n
\n
Quins tractaments hi ha?<\/h2>\n\n\n\n
1. Ter\u00e0pia sexual i psicol\u00f3gica:<\/h3>\n\n\n\n
Els seus objectius s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n\n
2. Fisioter\u00e0pia del s\u00f2l pelvi\u00e0:<\/h3>\n\n\n\n
\n
3. Abordatge ginecol\u00f2gic<\/h3>\n\n\n\n
\n
Es cura el vaginisme?<\/h2>\n\n\n\n
\n
Quant dura el tractament?<\/h2>\n\n\n\n
El vaginisme \u00e9s una condici\u00f3 real, freq\u00fcent i tractable. Parlar-ne amb naturalitat \u00e9s clau per trencar tab\u00fas i perqu\u00e8 les dones decideixin buscar ajuda.
A m\u00e9s, si s\u2019aborda des d\u2019un punt de vista multidisciplinari i respectu\u00f3s, la recuperaci\u00f3 \u00e9s possible i la qualitat de vida millora significativament.<\/p>\n\n\n\nT\u2019interessa:
Tractament expert multidisciplinari<\/h2>\n\n\n\n
\n\n\n\nPREGUNTES FREQ\u00dcENTS<\/h2>\n\n\n\n
Sovint es deu a una combinaci\u00f3 de factors: por al dolor, experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, ansietat, educaci\u00f3 sexual restrictiva o dolor pelvi\u00e0 previ. A vegades tamb\u00e9 hi influeixen causes f\u00edsiques com infeccions o sequedat vaginal.<\/p>\n\n\n\n
No es deu a manca de desig o d\u2019activitat sexual, per\u00f2 el dolor que provoca durant les relacions pot afectar el desig i la freq\u00fc\u00e8ncia sexual.<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, per\u00f2 \u00e9s un problema que continua infradiagnosticat i poc visibilitzat. Les estimacions varien segons l\u2019estudi, per\u00f2 les revisions cient\u00edfiques situen la seva prevalen\u00e7a entre el 5% i el 7% en poblaci\u00f3 femenina en general (The Journal of Sexual Medicine<\/em>).
Aquestes difer\u00e8ncies reflecteixen un problema de base: el fort tab\u00fa entorn del dolor sexual, la manca d\u2019educaci\u00f3 sexual i la tend\u00e8ncia a normalitzar el malestar, factors que contribueixen al fet que moltes dones no busquin ajuda o no rebin un diagn\u00f2stic adequat.<\/p>\n\n\n\n
Amb una valoraci\u00f3 professional respectuosa: cal con\u00e8ixer la hist\u00f2ria cl\u00ednica, fer una exploraci\u00f3 suau (si la persona ho permet) i una avaluaci\u00f3 emocional. No ha de fer mal ni generar pressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, i amb molt bons resultats. L\u2019abordatge m\u00e9s efica\u00e7 combina:<\/p>\n\n\n\n