Pot ser que et sorprengui, però tot i que Europa es considera un exemple en el reconeixement dels drets humans, en qüestió de reproducció assistida encara hi ha uns quants països europeus on hi ha moltes barreres legals perquè les dones soles i les dones amb parella del mateix sexe puguin accedir a aquestes tècniques, per no parlar de les persones trans i intersex.
A França, sense anar més lluny, fa poc que s’ha aprovat una llei al Parlament que permet la reproducció assistida en dones sense parella masculina, i després d’un llarg debat. Tampoc no era possible congelar òvuls per ajornar la maternitat per motius socials, cosa que amb la nova llei ja es pot fer. A Alemanya, si sou una dona sense parella o amb parella femenina podeu accedir a la donació d’esperma, però no a la donació d’òvuls o d’embrions. I si ets transsexual no hi ha opcions, ja que per a les persones trans no hi ha una normativa que reguli l’accés a la reproducció assistida.
Així mateix, encara que a Gran Bretanya poden accedir als tractaments de reproducció assistida (TRA) tant les parelles de dones com les dones sense parella, el fet que els fills nascuts a partir de donacions d’òvuls o esperma puguin conèixer la identitat dels pares biològics, que es va produir després d’un canvi legislatiu, ha comportat una disminució important dels donants i les donacions. I a Itàlia, a les dones sense parella o a les parelles de dones la llei no els permet fer una fecundació in vitro ni una inseminació artificial.
Com pots veure, el panorama no és gaire encoratjador, i la diversitat legal a Europa ha afavorit que moltes dones europees es desplacin a altres països per poder complir el desig de ser mares. Entre les principals destinacions s’inclou Espanya. La raó és que el nostre marc legal és molt més permissiu, ja que possibilita l’accés a tots els tractaments de reproducció a dones sense parella o amb parella del mateix sexe, i des de fa 15 anys, ja que l’actual llei de reproducció assistida va entrar en vigor el 2006. A més, la donació de semen, òvuls i embrions al nostre país és completament anònima, fet que facilita les donacions. D’altra banda, el fet que Espanya sigui un dels països europeus que realitza un nombre més gran de cicles de tractaments de reproducció assistida ha fet possible que comptem amb professionals molt qualificats, centres consolidats amb àmplia experiència i molt bones taxes d’èxit.
De fet, a Dexeus Dona més d’un 20% dels 3.000 tractaments de reproducció assistida que fem a l’any els fem a pacients estrangeres, majoritàriament procedents de França i Itàlia, encara que també hi acudeixen pacients de països veïns com Andorra i Portugal, així com de Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i també dels Estats Units.
Ara, gràcies a la nova proposta de llei trans que el Ministeri d’Igualtat ha posat en marxa, les dones sense parella, les dones amb parella homosexual i bisexuals també podran accedir a la reproducció assistida al nostre país a través de la sanitat pública, un dret que estava vetat des del 2014, i es preveu ampliar aquest dret a les persones trans amb capacitat de gestar. La nova proposta també reconeix el dret a la filiació de fills i filles de parelles homosexuals femenines, encara que no estiguin casades.
Sens dubte són molt bones notícies, encara que actualment les llistes d’espera a la sanitat pública per accedir a la reproducció assistida són molt llargues i el veto per edat –la dona no pot tenir més de 40 anys i l’home menys de 55– i altres restriccions, com el fet que el nombre de tractaments que es poden fer estigui limitat, redueixen les possibilitats.
Un tema pendent és el de la gestació subrogada. A Espanya l’actual llei de reproducció considera nul qualsevol contracte d’aquest tipus, cosa que impedeix que dones amb absència d’úter o altres indicacions mèdiques i els homes –parelles homosexuals masculines i homes sense parella– puguin accedir a la paternitat a través d’aquesta pràctica. Però la llei actual no la prohibeix ni la sanciona, per la qual cosa és possible per a un ciutadà espanyol tenir un fill o filla per aquesta via en un altre país on sí que estigui regulada. Actualment està permesa a Canadà, Estats Units (encara que no a tots els Estats), Tailàndia, Geòrgia, l’Índia, Ucraïna i Grècia. Israel acaba d’anunciar recentment que, a partir de mitjans de gener d’aquest any, els homosexuals, transsexuals i homes solters hi podran accedir. A Espanya, el debat per la seva regulació és obert. Però, en qualsevol cas, és una realitat que s’haurà d’afrontar ja que són molts els espanyols que s’han desplaçat a altres països per poder ser pares a través d’aquesta opció.
Un dels aspectes que més preocupa en aquests casos és registrar el nen com a ciutadà espanyol. En aquest sentit, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha establert clarament que els estats europeus han de reconèixer la identitat del nen i establir mecanismes per registrar-lo que siguin ràpids.
En qualsevol cas, la demanda per accedir als tractaments de reproducció va en augment, per això en els propers anys és possible que cada vegada més països adaptin la seva legislació a les necessitats de la societat i augmentin les facilitats perquè totes les persones puguin accedir a aquestes tècniques independentment del seu gènere i/o/orientació sexual.