Sabies que els òvuls són les cèl·lules més grans del cos humà, i les úniques visibles a primera vista? Mesuren, aproximadament, 0,14 mm. Una mida que supera unes 10.000 vegades la d’un espermatozoide. I comencen a produir-se a l’etapa intrauterina, que és quan s’arriba al pic màxim: set milions d’ovòcits!
Tot i això, a partir d’aquí, “es tanca la fàbrica”, i el seu nombre comença a baixar progressivament. De manera que, en néixer, un nadó de sexe femení ja té tots els òvuls que, en potència, podrà fer servir al llarg de la seva vida. I aquesta reserva (uns dos milions) es redueix a un 5%: quan arriba a la pubertat, i continua disminuint amb el pas dels anys, igual que la fertilitat. A més, a cada cicle menstrual es perden prop de mil ovòcits, per la qual cosa, a la pràctica des de la primera regla fins a la menopausa, el nombre d’òvuls que una dona pot utilitzar no supera els 450.
Afortunadament són més que suficients per a qualsevol dona que vulgui tenir descendència. Però… les possibilitats que donin lloc a un naixement depenen, en gran part, de la nostra edat. Entre els 20 i els 30 anys, la possibilitat d’aconseguir un embaràs és d’un 40%. Però després la cosa canvia. Per què? És que els nostres òvuls tenen “data de caducitat”?
La resposta és sí (tot i que moltes encara pensem que estan en perfecte estat i esperant pacientment el torn). Els òvuls també “envelleixen”. La raó és que els ovòcits són vulnerables a diversos estímuls (tòxics, malalties, radioteràpia, etc.) i van perdent qualitat. Això no vol dir que a partir dels 35 anys sigui molt difícil quedar-se embarassada però amb el pas dels anys les probabilitats de concebre es van reduint, i les que els òvuls estiguin danyats o es produeixin anomalies genètiques augmenten, especialment a partir dels 38.
Les tècniques de reproducció assistida ofereixen moltes opcions per reduir riscos, però encara no poden competir amb el nostre “rellotge biològic”. I la prova és que la taxa d’èxit (que acaben en el naixement d’un nadó) que ofereixen quan una dona utilitza els seus propis òvuls disminueix progressivament a mesura que avança la seva edat, com demostra un ampli estudi realitzat per la investigadora Marta Devesa, de Salut de la Dona Dexeus.
Tot i així, moltes pensem que podem ser una de les “afortunades” que aconsegueixen l’èxit. És possible. Però per evitar possibles riscos i decepcions, la ciència ofereix dues opcions a les dones que, per diverses raons, hagin hagut de retardar la maternitat (o vulguin fer-ho): preservar la fertilitat o optar per la donació d’ovòcits. Aquesta última és més freqüent als EUA que a Europa, encara que Espanya és un dels països europeus on està més generalitzada.
La decisió final sempre és personal i cada cas és diferent. Però, davant del dubte, val la pena demanar assessorament per valorar quines són les nostres possibilitats reals d’èxit abans de llançar-nos a l’aventura, i a partir d’aquí triar quina pot ser la millor opció.