El primer pas per esbrinar si un home té un problema d’infertilitat és dur a terme un seminograma. Segur que el nom et sona o has sentit parlar d’aquesta prova. És molt senzilla: consisteix a obtenir una mostra de semen i analitzar diversos paràmetres com el volum, la concentració, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides.

En la majoria dels casos és suficient per detectar qualsevol alteració. No obstant això, un 15% dels homes infèrtils presenten un seminograma amb valors seminals “normals”, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La raó és que, a més de les alteracions en els paràmetres que valora el seminograma, hi ha altres factors que també poden provocar infertilitat, com l’existència de desequilibris hormonals, problemes testiculars com la varicocele, disfuncions a nivell reproductiu (absència o obstrucció d’algun conducte) o malalties que afecten la producció d’espermatozoides.

Altres causes menys conegudes per la població en general són les afeccions genètiques i la fragmentació de l’ADN espermàtic. Aquesta última es refereix a la presència de petits trencaments –zones fragmentades– en les cadenes que conformen el material genètic (ADN) dels espermatozoides. Aquestes fragmentacions poden comprometre la qualitat i funcionalitat dels espermatozoides.

Encara que en un principi pugui semblar sorprenent, es tracta d’un problema més comú del que es pensa. Diversos estudis han demostrat que els homes infèrtils presenten nivells més elevats de fragmentació de l’ADN espermàtic en comparació amb els homes fèrtils, la qual cosa pot afectar tant la probabilitat d’aconseguir un embaràs de manera natural com a l’èxit de les tècniques de Reproducció assistida (TRA).

No obstant això, existeixen casos en què malgrat presentar aquest tipus d’alteració alguns homes aconsegueixen concebre i tenir fills sans. De fet, si l’òvul és de bona qualitat pot arribar a reparar parcialment aquestes fragmentacions en l’ADN espermàtic, un fet que millora les possibilitats d’èxit reproductiu.

Què provoca la fragmentació?

Les causes que poden provocar la fragmentació de l’ADN dels espermatozoides són múltiples: infeccions o episodis de febre alta, tractaments farmacològics, l’exposició a contaminants ambientals, el tabaquisme, l’estrès oxidatiu cel·lular o una edat paterna avançada (ser major de 45 anys).

“En la majoria dels casos, aquest problema pot abordar-se eficaçment i revertir la fragmentació mitjançant canvis en l’estil de vida, tractaments antioxidants o, simplement, reduint el temps d’abstinència sexual”, explica Marta Ballester, responsable del Laboratori d’Andrologia de Dexeus Dona. A més, en el laboratori d’Andrologia comptem amb tècniques avançades de selecció espermàtica que permeten triar espermatozoides amb menor índex de fragmentació.

Malgrat que aquestes mesures no s’aconsegueix una millora significativa, existeix l’opció de realitzar una biòpsia testicular per obtenir espermatozoides directament del testicle que presenten menor taxa de fragmentació respecte als espermatozoides de l’ejaculat. Aquests poden utilitzar-se en un procediment de microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI) per inseminar l’ovòcit, dins d’un tractament de fecundació in vitro (FIV).

Tècniques diagnòstiques

Per avaluar si una mostra de semen presenta una elevada fragmentació de l’ADN existeixen diferents tècniques diagnòstiques. En el nostre centre realitzem el test de Dispersió de la Cromatina Espermàtica (Sperm Chromatin Dispersion, SCD) i la tècnica COMET.

El test SCD és una tècnica ràpida i senzilla que permet determinar el nivell general de fragmentació de l’ADN espermàtic, mentre que la tècnica COMET ofereix una anàlisi més detallada, en diferenciar el percentatge de zones que presenten ruptures o segons el tipus de trencaments: de cadena senzilla o cadena doble. La fragmentació de cadena senzilla s’associa amb una menor probabilitat d’aconseguir un embaràs natural, mentre que si és de cadena doble es relaciona amb un major risc d’avortaments espontanis i, en els tractaments de Fecundació in vitro, amb una pitjor qualitat embrionària. “Diferenciar el tipus de fragmentació senzilla o doble, permet personalitzar millor el tractament a seguir”, puntualitza Marta Ballester.

En el nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada en Salut sexual masculina i un Laboratori propi d’Andrologia, que treballa en coordinació amb el Laboratori de Fecundació in vitro i el nostre equip del Servei de Reproducció Assistida. Tot això agilitza tant la realització de les proves com el diagnòstic, i, per tant, el tractament. A més, oferim un estudi de fertilitat conjunt de parella, que permet realitzar un estudi més complet en casos d’infertilitat.

Esperem que aquest post t’hagi resultat útil!
Si vols fer alguna consulta o ampliar la informació pots demanar cita amb la Unitat de Salut Sexual de l’Home.