Si dones el pit al teu nadó, és possible que notis alguns canvis o molèsties en la teva zona íntima com, per exemple, la sensació de sequedat vaginal, falta de lubricació, dolor durant les relacions sexuals o fins i tot pèrdues d’orina. Aquests símptomes són similars als que experimenten les dones durant la menopausa i es coneixen pel nom de “síndrome genitourinària de la menopausa”.

En ambdós casos, encara que per motius diferents, estan directament relacionats amb els canvis hormonals que es produeixen en aquestes etapes. Però a diferència de la síndrome genitourinària de la menopausa, en el cas de la lactància falta informació i també recerca. A més, la majoria de les dones que experimenten aquests canvis no els associen a la lactància. No obstant això, i pel paral·lelisme, alguns experts han proposat utilitzar el mateix nom en ambdós casos.

Per què passa?

Durant la lactància, els nivells de l’hormona prolactina -fonamental per a la producció de llet- augmenten, la qual cosa inhibeix la producció d’estrògens i andrògens. Aquest descens hormonal té un impacte directe en la salut vaginal i urinària de la dona i pot provocar diferents símptomes. Els més freqüents són sequedat i irritació vaginal, menor lubricació i sensibilitat, dolor durant les relacions sexuals, més risc d’infeccions vaginals i urinàries, incontinència o necessitat urgent d’anar al bany.

És molt freqüent?

Es tracta d’un problema molt més comú del que sembla, ja que, segons les estimacions, afecta entre el 40- 60% de les dones lactants. Però malgrat ser bastant freqüent, moltes no ho consulten per vergonya, desinformació o perquè creuen que és “normal” després del part, no en si per la lactància. D’altra banda, en les consultes postpart no sempre es fa una valoració de la salut vulvovaginal, perquè no és un aspecte que s’hagi sistematitzat, un fet que deixa a moltes dones sense diagnòstic ni tractament adequat.

Desapareix després de lactància?

Normalment, els símptomes, si apareixen, es presenten durant els primers sis mesos després del part i desapareixen quan ve de nou la regla i es recupera el cicle menstrual. “Però algunes dones continuen mantenint la lactància amb el tirallet i/o conserven la presa nocturna durant un temps, la qual cosa pot fer que l’amenorrea -absència de regla – i els símptomes de la síndrome genitourinària s’allarguin més enllà dels sis mesos”, explica la Dra. Sonia Rombaut, cap del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona.

Segons indica la Dra. Rombaut, “adoptar el terme síndrome genitourinària de la lactància com proposen els experts pot ajudar a visibilitzar aquest problema, fomentar el cribratge en les revisions postpart, impulsar estudis i guies específiques i oferir tractament per afavorir la salut vaginal i millorar el benestar de moltes dones”.

Quines solucions hi ha?

La bona notícia és que, encara que no existeixen recomanacions específiques sobre la síndrome genitourinària de la lactància ni està reconegut oficialment aquest terme, sí que hi ha estudis demostrats sobre com abordar la síndrome genitourinària de la menopausa (SGM). Per això, alguns dels tractaments indicats en aquests casos podrien aplicar-se, sempre que siguin compatibles amb la lactància. Per exemple:

  • Hidratants i lubrificants vaginals no hormonals.
  • Exercicis del sòl pelvià guiats per fisioterapeutes.
  • Suport psicològic i educació sexual durant el postpart.
  • En casos persistents o severs, i sota supervisió mèdica, es podria considerar l’aplicació d’estrògens locals de baixa dosi.

Recorda:

Si estàs embarassada, demana informació, i si acabes de ser mare i tens alguns d’aquests símptomes, no et resignis.
El més important és consultar-ho amb un especialista: ginecòleg, matrona o fisioterapeuta especialitzat en salut perineal.