Què hi ha de cert, què és un mite i què diu la ciència

Un dia estàs irritable sense cap motiu. Un altre més sensible. Ahir estaves pletòrica i avui tens l’energia sota mínims. Aleshores penses: «m’ha de venir la regla, així que probablement deuen ser les hormones». És una «equació» que totes donem per bona. Però és real? El nostre estat d’ànim canvia segons el moment del cicle menstrual en què ens trobem? Fins a quin punt podem pensar que tot és cosa de les hormones?

La resposta curta és:: «de vegades sí que poden influir, però realment no hi ha una evidència científica», explica la Dra. Micaela Bagnati, ginecòloga de Dexeus Dona.

La llarga -i molt més interessant- és que no totes les dones responen igual ni existeix un «calendari emocional» universal que puguem aplicar a cada fase del cicle.

«L’efecte hormonal en l’estat d’ànim depèn de moltes altres coses, com l’etapa vital que estigui travessant cada dona, com se sent respecte al seu entorn, si pren anticonceptius, etc.», afegeix la Dra. Bagnati.

Així que, en aquest tema, com passa amb molts aspectes relacionats amb la salut de les dones i el cos femení, prevalen els tòpics i falta informació.

En aquest post expliquem quins canvis hormonals es produeixen durant el cicle menstrual, quina és la seva funció i per què poden, d’alguna manera, afectar l’estat d’ànim.

Si no t’ho han explicat mai, aquí tens les respostes:

Abans de res: com actuen les hormones durant el cicle?

El cicle menstrual no consisteix únicament a tenir la regla un cop al mes. Durant aproximadament quatre setmanes -la durada varia d’una dona a una altra- es produeixen canvis importants en els nivells de diverses hormones.

Les hormones són uns senyals químics que circulen pel torrent sanguini. Les que intervenen en el cicle menstrual són l’hormona luteïnitzant (LH), l’hormona fol·liculoestimulant (FSH), els estrògens i la progesterona. Es produeixen als ovaris i en algunes àrees del cervell. La seva concentració va variant en funció de la fase del cicle en què ens trobem.

Quina funció té cada hormona?

  • Els estrògens regulen tot el cicle menstrual i són produïts pels ovaris.
  • L’hormona fol·liculoestimulant (FSH) estimula l’ovari perquè es desenvolupin els fol·licles.
  • L’hormona luteïnitzant (LH) desencadena l’ovulació quan l’oòcit ja ha madurat.
  • La progesterona és la responsable que l’endometri s’engrossi i que l’úter es prepari per acollir l’òvul fecundat.

Quant dura un cicle menstrual?

Un cicle menstrual complet té una durada normal d’entre 21 i 35 dies (tot i que la mitjana és de 28 dies). Un succeeix l’altre.

Quan comença i quan acaba?

Encara que et sorprengui, la menstruació no marca el final del cicle, sinó al contrari. El cicle menstrual comença el primer dia de la regla i acaba quan s’inicia la següent. Podem dividir-lo, de manera simplificada, en diverses etapes:

Menstruació. Tant els nivells d’estrògens com els de progesterona són baixos.
Quins canvis pots notar: algunes dones poden sentir-se més cansades o amb menys energia. Però aquí també intervenen factors com dormir pitjor, tenir dolor o trobar-se físicament incòmoda.

Fase fol·licular. A mesura que avança el cicle augmenten els estrògens.
Quins canvis pots notar: algunes dones perceben més energia, motivació o benestar durant aquests dies. Però això no significa que existeixi una mena d’«interruptor hormonal» que ens posi automàticament de bon humor.

Ovulació. Els estrògens assoleixen nivells elevats al voltant d’aquest moment i posteriorment disminueixen. També es produeixen canvis en altres hormones.
Quins canvis pots notar: algunes dones noten variacions en l’energia, el desig sexual o el benestar. D’altres, absolutament res.

Fase lútia. Després de l’ovulació augmenta la progesterona i, si no hi ha embaràs, tant aquesta hormona com els estrògens acaben disminuint.
Quins canvis pots notar: en l’última part d’aquesta fase, abans de la menstruació, algunes dones experimenten irritabilitat, tristesa, ansietat, cansament, canvis en la gana o una sensibilitat emocional més gran.

Aleshores… són les hormones?

En part, però no com acostumem a pensar. Els estrògens i la progesterona interactuen, directament o indirectament, amb sistemes del cervell implicats en la regulació de les emocions. Per això existeix una base biològica que explica que algunes dones puguin experimentar canvis en l’estat d’ànim relacionats amb les diferents fases del cicle. Fins aquí, per tant, les hormones poden declarar-se «culpables». Però només en part. Perquè tenir un mal dia, estar més irritable o sentir una davallada no significa automàticament que el cicle menstrual hi sigui al darrere. L’estrès, el son, les preocupacions i, senzillament, el que ens passa en el dia a dia també hi influeixen.

De fet, segons una revisió dels estudis que s’han fet sobre aquest tema -publicada aquest any a la revista Annual Review of Clinical Psychology (maig de 2026)-, tot i que la majoria de les persones que tenen la regla no noten canvis significatius en l’estat d’ànim o el comportament a causa dels canvis hormonals, s’ha observat que algunes mostren una major «sensibilitat hormonal» a aquests canvis. Aquesta sensibilitat afecta especialment persones que experimenten alteracions en l’estat d’ànim en les diferents etapes relacionades amb el període reproductiu, com la pubertat, la perimenopausa, l’embaràs i el postpart. Això, segons els autors, suggereix que podrien existir factors de risc biològics, ambientals i cognitius comuns i que és un senyal que cal tenir en compte, ja que podria ser indicatiu que apareguin aquests problemes.

MITE: No existeix un «estat d’ànim femení» per a cada fase

Aquest punt és important perquè durant molt de temps s’ha donat per fet que totes les dones estan «inevitablement més irritables o emocionalment inestables abans de menstruar». És cert que hi ha dones que identifiquen un patró molt clar de canvis emocionals abans de la regla. D’altres perceben modificacions molt més lleus. I moltes no observen pràcticament cap relació entre el seu estat d’ànim i el moment del cicle. Però els estudis que han fet un seguiment diari de l’estat d’ànim de les dones al llarg del cicle no troben un patró premenstrual negatiu universal.

VERITAT: la síndrome premenstrual existeix

No obstant això, la síndrome premenstrual (SPM) és una realitat clínica i pot provocar símptomes emocionals com irritabilitat, canvis d’humor, ansietat, tristesa, dificultat per concentrar-se o problemes de son, i també físics, com inflor, sensibilitat mamària, mal de cap o canvis en la gana. En algunes dones els símptomes són especialment intensos i poden interferir seriosament en la vida personal, social o laboral.

Però per què la SPM a unes dones els afecta i a d’altres no?

Aquí entra en joc la sensibilitat hormonal individual. Una revisió científica publicada a Frontiers in Psychiatry el 2024 assenyala que no s’observen necessàriament diferències clares en els nivells hormonals entre dones amb símptomes premenstruals i sense. La diferència podria estar en una major sensibilitat individual a les seves fluctuacions i en com aquestes interactuen amb el cervell i altres factors personals. Per això algunes dones gairebé no noten canvis i d’altres presenten símptomes físics o emocionals que es repeteixen abans de la menstruació.

En resum:

Les hormones fluctuen al llarg del cicle i algunes dones són especialment sensibles a aquests canvis. Però no dirigeixen les nostres emocions: l’estrès, el descans, la salut i el context també compten.

Per això, més que culpar les hormones de cada canvi d’humor o estat d’anim, observa si existeix un patró que es repeteix. Potser la pregunta no és «»són les hormones?«»«, sinó: «»com m’afecten a mi?«

I si aquest patró afecta el teu benestar o el teu dia a dia, comenta-ho amb el teu ginecòleg o metge de confiança. Identificar-lo pot ajudar a entendre què està passant i, si ho necessites, trobar el suport professional més adequat.