Si tens filles d’entre 14 i 17 anys, és important que estiguis atenta per detectar si els preocupa algun tema relacionat amb la seva salut ginecològica o sexual. Segurament no t’explicaran res. Però pots avançar-te i facilitar-les informació perquè, si en algun moment volen fer alguna consulta, sàpiguen on acudir i també que a partir dels 16 poden anar soles a visitar-se.

En Dexeus Dona comptem amb una Unitat específica de Ginecologia de la Infància i l’Adolescència. Però, a més, hem posat en marxa un nou espai dedicat de manera exclusiva a la salut ginecològica de dones joves d’entre 16 i 25 anys. S’anomena DXS Life i disposa d’un equip especialitzat de ginecòlogues, també joves (la mitjana d’edat són 35 anys), perquè puguin entendre’s més fàcilment. A més, té el seu propi perfil en xarxes, que poden seguir-lo per Instagram, amb la seguretat de saber que és una font informativa de qualitat.

En general, “sexualitat, anticonceptius, risc d’embaràs, irregularitats menstruals o infeccions de transmissió sexual són algunes de les qüestions que a aquesta edat més els poden interessar”, explica la Dra. Elena Moretti, que forma part tant de la Unitat de la Infància i l’Adolescència de Dexeus Dona com de l’equip de DXS. En aquest post indica quins són els principals motius pels quals les noies joves demanen una consulta ginecològica i, també, en quines situacions o davant de quins símptomes haurien de fer-ho.

  1. Trastorns menstruals. És el principal motiu de consulta a aquesta edat. Inclou tota mena de problemes: dolor de regla, sagnat abundant o que dura molts dies, cicles irregulars… És veritat que, en la peripubertat, que va des dels 10-11 anys fins als 15-16, el cicle encara no està ben regulat i és possible que en alguns mesos no vingui la regla o que els ovaris produeixin més andrògens. Per això és freqüent també tenir acne, pell més grassa, una mica de borrissol… Però s’ha de valorar de manera individualitzada i també és aconsellable no treure-li importància i consultar també el problema a una dermatòloga, perquè pugui indicar algun tractament.
  2. Assessorament sobre anticonceptius. Encara que, com a mares, ens costi acceptar-ho, els joves cada vegada tenen relacions sexuals a edats més primerenques. Així que és important que estiguin ben assessorats, perquè prenguin les mesures de protecció adequades, tant enfront d’Infeccions de transmissió sexual com risc d’embaràs. El preservatiu és l’únic mètode que pot assegurar aquestes dues funcions.
  3. Dubtes sobre l’anticoncepció hormonal. Habitualment no demanen anticonceptius hormonals perquè, en general, “tenen mala premsa entre la gent jove. En pensen que és una cosa dolenta perquè la informació que els arriba està distorsionada”, explica la Dra. Moretti. Hi ha una certa reticència. Creuen que provoca augment de pes i depressió o canvis d’humor. Però és un mite. És important explicar-los que els anticonceptius actuals tenen una composició molt semblant a les hormones naturals i es toleren molt bé. A més de protegir enfront del risc d’embaràs, ajuden a regular els problemes d’acne, el dolor menstrual i poden ser necessaris en cas de diagnòstic de síndrome de l’ovari poliquístic -que no és el mateix que ovari poliquístic- o endometriosi, per la qual cosa és important oferir-los informació de qualitat.
  4. Canvis en el flux. Qualsevol cosa que sigui inhabitual: color, quantitat, olor… Poden ser un símptoma indicatiu d’infecció vaginal, fins i tot una ITS (infecció de transmissió sexual)
  5. Sensació de cremor o dolor en orinar: Solen ser símptomes d’infecció urinària, però també d’una ITS. Cal realitzar una exploració física i també una anàlisi d’orina.
  6. Molèsties, dolor pelvià. Poden ser símptomes d’una infecció vaginal o d’una infecció de transmissió sexual. En el nostre centre oferim a totes les dones joves fer un test de clamídies i de gonorrea, que són infeccions de transmissió sexual freqüents entre els joves. Es poden tractar amb antibiòtics, però és important detectar-les perquè no s’expandeixin i provoqui altres problemes de salut que afectin el sistema reproductiu.
  7. Berrugues o símptomes d’alguna patologia localitzada: pot ser un símptoma d’ITS, cal valorar-lo.
  8. Dolor amb la penetració. És un problema més freqüent del que sembla. Es té idealitzat i els models que veuen (pornografia i sexe ràpid) no ajuda. Si no hi ha excitació prèvia, desig i lubricació adequada pot provocar dolor. També és possible que hi hagi una causa física com a contractures o altres problemes que han de tractar-se: vaginisme, infeccions (vaginitis, cistitis, herpes), una mala experiència sexual prèvia, problemes orgànics… En resum: que faci mal no és normal i sempre cal consultar.
  9. Petició d’anticoncepció d’urgència o píndola de l’endemà. Ara ja es pot adquirir de manera gratuïta en les farmàcies o sol·licitar-se en els centres d’atenció primària o, a Catalunya, els CJAS (Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats), però és possible que els faci vergonya o se sentin jutjades. Per això és preferible que, independentment, tinguin una ginecòloga o ginecòleg de referència. És important conscienciar-les que ha de ser sempre l’últim recurs, i no perquè sigui perjudicial per a la salut, sinó perquè no actua ni es pot utilitzar com un mètode anticonceptiu d’ús regular.