Com detectar si està debilitat i prevenir el prolapse
Fins fa uns anys, només es parlava del sòl pelvià durant l’embaràs i després del part. Per sort, les coses han canviat. Hi ha més consciència i més informació sobre quina és la seva funció i per què és important cuidar-lo al llarg de la vida.
Però encara tenim una assignatura pendent: pensar-hi, perquè es pot debilitar sense que al principi ens n’adonem i, amb el temps, afavorir l’aparició de problemes que tenen un impacte important en la qualitat de vida, com les pèrdues d’orina o el prolapse.
No són problemes nous. Però sí que ho són l’atenció mèdica i social que reben. Els factros que han propiciat aquest canvi són:
- el desenvolupament de la Uroginecologia i de la Fisioteràpia especialitzada en sòl pelvià
- una major investigació sobre les conseqüències de l’embaràs i el part
- i el reconeixement de la incontinència com un problema de salut pública han facilitat aquest canvi
Així mateix, des de fa uns anys, diverses entitats i associacions científiques han elaborat guies específiques que inclouen recomanacions i mesures preventives, com la proposada pel National Institute for Health and Care Excellence (NICE).
A Espanya, la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO) i la Asociación Española de Urología també han elaborat guies d’assistència pràctica i documents que aborden factors de risc.
Primer de tot: demanar una valoración mèdica
Però, tot i que s’ha reforçat l’atenció i la prevenció, la responsabilitat de cuidar-lo depèn de nosaltres mateixes. Per això, quan hi ha factors de risc, és recomanable demanar una visita de valoració o revisió al ginecòleg o ginecòloga. A partir d’aquí, el metge decidirà si cal fer algun tipus d’intervenció i quins passos cal seguir, si és necessari.
Aquesta revisió és fonamental després d’un embaràs i un part: a Dexeus Dona, la visita de revisió amb l’equip de Fisioteràpia del sòl pelvià s’inclou dins del circuit de seguiment mèdic postpart. Però també es recomana a dones que practiquin esports d’impacte, com running, tenis, pàdel, CrossFit, entrenament funcional (aixecament de pesos), futbol o bàsquet.
Al nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada en Fisioteràpia del sòl pelvià, així com una àmplia experiència en el tractament d’aquest problema.
Per fer una valoració cal realitzar una anamnesi detallada (entrevista per recopilar informació sobre antecedents, hàbits i la història clínica de la pacient), una exploració física i respondre algunes preguntes per detectar si hi ha algun símptoma indicatiu.
Si no tens factors de risc i no has tingut cap embaràs o part, no cal que demanis una visita específica. Però sí que es recomana fer les revisions ginecològiques de control per poder fer-ne el seguiment de manera regular. Si el teu ginecòleg detecta qualsevol irregularitat, t’informarà, i si tens algun símptoma (dolor o sensació de pes a la zona vaginal, pèrdues d’orina, dolor durant les relacions sexuals…) l’has de consultar.
Per què es debilita el sòl pelvià?
El sòl pelvià es pot debilitar quan els músculs i teixits que sostenen els òrgans pelvians perden força o se sotmeten de manera repetida a pressió, estirament o lesions. No sol existir una única causa, sinó una combinació de factors al llarg de la vida.
Quins són els principals factors de risc?
En general, totes aquelles situacions que exerceixin una pressió continuada o que puguin alterar els músculs i els teixits que sostenen els òrgans pelvians.
- Embaràs i part, especialment parts vaginals i determinats parts instrumentals.
- Edat i canvis associats a la menopausa.
- El sobrepès o l’obesitat.
- Restrenyiment o tos crònics, per l’augment repetit de la pressió abdominal.
- Determinades cirurgies pelvianes.
- Predisposició individual i antecedents familiars, relacionats, entre altres factors, amb les característiques del teixit conjuntiu.
Què és exactament un prolapse?
El prolapse uterí es produeix quan els músculs i lligaments del sòl pelvià s’estiren i es debiliten, de manera que deixen de ser un mecanisme de subjecció adequat per a l’úter. Com a conseqüència, l’úter llisca cap a la vagina i, en alguns casos, pot sobresortir. Així mateix, es pot produir un descens de la bufeta (s’anomena prolapse anterior o cistocele) i/o del recte (prolapse posterior o rectocele). També pot aparèixer després d’una histerectomia: prolapse de cúpula vaginal.
Què puc fer per enfortir el sol pelvià?
Per cuidar el sòl pelvià és important reduir tots els factors de risc que es puguin modificar: mantenir un pes saludable, evitar el restrenyiment, no fumar i fer exercicis per millorar el to, si així està indicat, però sempre sota la supervisió d’un professional de la Fisioteràpia expert i després d’una valoració mèdica prèvia. Res de seguir taules d’exercicis lliurement per internet, ja que podria ser contraproduent.
Quins símptomes ens poden alertar d’un possible prolapse i s’han de consultar al més aviat possible?
- sensació persistent de pes o pressió vaginal
- notar o veure un bony
- dificultats per buidar la bufeta o l’intestí
- pèrdues d’orina o molèsties que interfereixin en l’activitat quotidiana
- dolor o molèsties durant les relacions sexuals
Quins casos de prolapse necessiten cirurgia?
La cirurgia se sol plantejar quan el prolapse provoca molèsties importants —com sensació de bony o pressió vaginal, dificultats per orinar o fer deposicions o molèsties que afecten la vida quotidiana— i les opcions conservadores, com la fisioteràpia del sòl pelvià o utilitzar un pessari vaginal (petit dispositiu que es col·loca a la vagina per ajudar a sostenir els òrgans pelvians i alleujar les molèsties provocades pel prolapse), no resulten suficients.
La decisió sempre es pren de manera individualitzada en funció de cada cas: cal valorar el tipus de prolapse, els símptomes, l’edat, l’estat de salut, el desig de futurs embarassos i les preferències de cada dona.
FAQS – PREGUNTAS FRECUENTES
El prolapse pot desaparèixer sol?
No és l’habitual, tot i que els símptomes poden millorar, mantenir-se estables o empitjorar amb el temps. Els exercicis de sòl pelvià i alguns canvis d’hàbits poden ajudar a reduir les molèsties, especialment en prolapses lleus, però no sempre fan desaparèixer el prolapse.
Tots els prolapses necessiten cirurgia?
No. De fet, un prolapse lleu que no provoca símptomes pot no necessitar tractament. Quan hi ha molèsties, hi ha diferents opcions, com la fisioteràpia del sòl pelvià o l’ús d’un pessari vaginal. La cirurgia es valora en funció del tipus i grau de prolapse, els símptomes, el seu impacte en la qualitat de vida i les preferències de cada dona.
Els exercicis de Kegel poden prevenir-lo?
Els exercicis de sòl pelvià realitzats correctament enforteixen aquesta musculatura i poden ajudar a prevenir o millorar símptomes de disfunció del sòl pelvià. Si ja hi ha un prolapse, l’entrenament supervisat pot millorar els símptomes, especialment en els graus inicials, tot i que això no significa necessàriament que el prolapse desaparegui.
És més freqüent després del part?
L’embaràs i el part són factors de risc importants, ja que sotmeten els músculs i teixits del sòl pelvià a una càrrega més gran i poden debilitar-los. Tanmateix, haver tingut fills no significa necessàriament desenvolupar un prolapse, i també pot aparèixer en dones que mai no han estat embarassades.
Si el part ha estat per cesària, el risc és menor?
Sí. El part per cesària s’associa a un menor risc de prolapse que el part vaginal, especialment en comparació amb el part vaginal instrumental. Tanmateix, no l’evita completament, ja que el mateix embaràs i altres factors al llarg de la vida també poden influir en el sòl pelvià. En qualsevol cas, l’elecció de la via del part ha de valorar conjuntament els seus beneficis i riscos materns i neonatals, i no només els efectes sobre el sòl pelvià.
La menopausa augmenta el risc de prolapse?
El prolapse és més freqüent amb l’edat i després de la menopausa. En aquesta etapa es produeixen canvis hormonals i en els teixits, però generalment no hi ha una única causa: hi solen intervenir diversos factors, com els antecedents obstètrics, el pes, el restrenyiment crònic o la predisposició individual.
Puc fer esport si tinc un prolapse?
L’evidència sobre activitats concretes encara és limitada, per la qual cosa, si tens molèsties, el més recomanable és fer una valoració individualitzada.
