Les dones que actualment decideixen ser mares són, en general, més independents econòmicament, més actives, més lliures –o així se senten– i més obertes mentalment cap a la diversitat, tant en qüestions d’orientació sexual com en models de famílies. També tenen a la seva disposició més avenços mèdics, més informació i més opcions per decidir quan i com ser-ho. Però no totes aprofiten aquests avantatges. Moltes ni tan sols són conscients si tenen algun problema de reproducció fins que intenten quedar-se embarassades i no ho aconsegueixen. Per això és fonamental demanar una valoració de la reserva ovàrica abans dels 30-35 anys. “Comptar amb cicles menstruals regulars no assegura una fertilitat òptima”, explica la Dra. Ainhoa Coco, especialista de reproducció assistida de Dexeus Dona.

Un altre problema important és el retard de la maternitat. Els ginecòlegs alerten que, encara que la ciència hagi superat molts obstacles i les tècniques de reproducció assistida hagin suposat un abans i un després, no podem vèncer el pas dels anys. Per això és necessari actuar. “Les dones hem de cuidar la nostra salut sexual i reproductiva, planificar la maternitat si no volem renunciar a ella, comptar amb un ginecòleg o ginecòloga de confiança i conèixer quines opcions tenim en el cas de problemes de fertilitat o necessitat de posposar l’embaràs” afegeix la Dra. A. Coco.

Ab motiu del Dia de la Mare, que se celebra aquest diumenge, repassem alguns dels avanços que hem aconseguit en els últims anys, així com els reptes pendents i desafiaments que ens esperen:

Què hem aconseguit

Maternitat per elecció. Les dones poden decidir quan ser mares. L’accés majoritari a anticonceptius, la legislació actual i les tècniques de reproducció assistida en el nostre país permeten congelar òvuls i ser mares en solitari o en parella homosexual.
Avenços mèdics i tecnològics. Els avanços en genètica i medicina matern fetal han permès detectar, tractar i prevenir problemes de salut. Exemple d’això és el Diagnòstic Genètic preimplantacional (DGP), que ajuda a evitar la transmissió malalties hereditàries.
Defensa del part respectat. Es promou un part més fisiològic i menys medicalitzat, respectant les decisions de la dona sense renunciar a la seguretat mèdica.
Baixa per paternitat. Permet un repartiment més equitatiu de les tasques de cura.
Desacralització de la maternitat. Es reconeix que el camí cap a la maternitat pot ser difícil, que la infertilitat és freqüent i que els canvis físics i emocionals necessiten suport social i metge.

Maternitat digital: la part bona i la que no ho és. La tecnologia ha permès compartir experiències, trencar tabús i difondre informació. No obstant això, també ha generat falses expectatives i desinformació.
Menys fills, però més maduresa. Encara que tenim menys fills i a edats més avançades, la maduresa permet afrontar la maternitat des d’una altra perspectiva.

Reptes i nous desafiaments

El retard de la maternitat. Les dones han d’estar informades que a partir dels 35 anys la fertilitat disminueix de manera progressiva i accelerada. A partir dels 38-40 anys, aconseguir l’embaràs es torna més difícil i s’incrementen els riscos obstètrics.
Augment dels problemes d’infertilitat: És una tendència global que afecta a totes les societats avançades.
L’educació i socialització dels fills en l’era digital. És un tema que preocupa cada vegada més. Les xarxes socials i la digitalització han augmentat l’aïllament social. Hi ha veus d’alerta, però falten estratègies i suports educatius adequats.
Debats ètics. La criança compartida, la regulació de la gestació subrogada, el dret dels fills concebuts amb gàmetes donats a conèixer el seu origen biològic, la destinació dels òvuls o embrions no utilitzats, entre altres.
La renúncia a la maternitat: Ja sigui per infertilitat o elecció personal, continua sent un tema tabú en molts entorns, encara que cada vegada més dones parlen d’això obertament.