Si segueixes alguns fòrums de sexualitat en xarxes, o t’agrada fer un cop d’ull a les revistes femenines, segur que has sentit parlar del squirt o el squirting. Aquest terme anglosaxó fa referència a l’ejecció d’un líquid transparent i inodor que algunes dones poden expulsar durant l’excitació sexual, just en el moment de l’orgasme o bé una mica abans. Es considera una cosa positiva, ja que s’associa al plaer, però hi ha moltes dones que no l’han experimentat mai. I, encara que normalment es compara amb l’ejaculació masculina, no és exactament el mateix, ni tampoc és un símbol de major potència sexual, com mostren algunes pel·lícules eròtiques.

Tota aquesta confusió i, en general, la falta d’informació que tenim sobre aquest tema es deu al fet que s’ha investigat poc sobre els fluids corporals que segreguem les dones durant l’activitat sexual i tampoc és una cosa que es comenti habitualment. No obstant això, conèixer quins mecanismes els desencadenen pot ajudar-nos a conèixer millor el nostre propi cos i a gaudir més de la nostra sexualitat, explica la responsable de la Unitat de Sexualitat de Dexeus Dona.

Comencem de zero: les dones podem segregar diferents tipus de fluids durant l’excitació i l’activitat sexual. Al cinema i les novel·les eròtiques es parla, sobretot, de la sensació de “sentir-se humida”, que es deu a la producció de substàncies naturals d’acció lubricant en la vagina, un mecanisme que es desencadena quan sentim desig sexual. El squirting, en canvi, fa referència a l’expulsió d’una quantitat variable d’orina diluïda, que surt per la uretra, però a diferència d’aquesta, no fa olor i és transparent, com l’aigua. És una resposta natural que genera el nostre cos a l’estimulació del clítoris o de l’àrea clítoris-vagina-uretra de manera conjunta.

Pel que fa a l’ejaculació femenina, és un mecanisme diferent i el líquid que s’expulsa és un fluid més viscós i de color blanquinós, més semblant també a l’ejaculació masculina, i no prové de la bufeta sinó d’unes glàndules molt petitones denominades glàndules de Skene. Aquestes glàndules es localitzen a banda i banda de la uretra i per això també es denominen glàndules uretrals o parauretrals.

L’ejaculació femenina, igual que el squirting, pot produir-se abans o durant l’orgasme. És un acte involuntari que sovint es produeix de manera inconscient, perquè la quantitat de líquid expulsat pot ser molt petita. En canvi, en el squirting la quantitat de líquid pot ser major i és més conscient. De totes maneres, el squirt també es desencadena de manera involuntària com a resposta a l’excitació sexual, però, a diferència de l’ejaculació femenina, és un mecanisme que només experimenten entre un 15 i un 55% de les dones. Per això, si mai ho has experimentat, no et preocupis perquè això no vol dir que tinguis una disfunció sexual, ni que els teus orgasmes siguin menys plaents.

No obstant això, si sents curiositat, pots explorar, sola o en parella, on es localitzen els diferents punts que generen plaer sexual en la dona i comprovar la teva resposta a l’estimulació. Això sí, sempre cal fer-ho com un joc, i de manera natural, sense pensar “haig d’aconseguir-lo”, la qual cosa no ajuda a relaxar-se ni a gaudir.