Avui se celebra el Dia Mundial de la Preeclàmpsia. Es tracta d’una malaltia que pot aparèixer a partir de les 20 setmanes de gestació, en el part o després del part. Segur que has sentit parlar d’ella. Es caracteritza per tensió alta i en moltes ocasions presència de proteïnes en l’orina, o alteracions en l’analítica de sang. La seva causa no està clara, però pot afectar la salut materna i també al desenvolupament del futur nadó, ja que dificulta el subministrament d’oxigen i nutrients al fetus a través de la placenta. En la mare pot causar trastorns cardiovasculars i problemes renals o del fetge.

Existeixen diversos factors de risc que poden predisposar a la seva aparició, que és important que el metge tingui en compte a l’inici de l’embaràs. En Dexeus Dona comptem amb una Unitat d’Assessorament Pregestacional que s’aconsella en cas de tenir hipertensió crònica o uns altres problemes de salut materns que puguin provocar complicacions en l’embaràs i el part. El seu objectiu és oferir un pla personalitzat perquè la pacient aconsegueixi un estat de salut òptim abans de quedar-se embarassada. “Avui dia, a més, existeix un test durant el primer trimestre que permet saber si tens risc de desenvolupar una preeclàmpsia precoç, és a dir, abans de les 34 setmanes. Si és així, el teu ginecòleg o ginecòloga et recomanarà que comencis a prendre aspirina amb una dosi de 150 mg per prevenir la seva aparició”, explica la Dra. Raquel Mula, especialista en Embarassos d’Alt Risc i medicina fetal de Dexeus Dona.

Factors de risc

Els factors de risc més importants són:

  • Obesitat
  • Hipertensió arterial crònica
  • Antecedent de preeclàmpsia en un embaràs previ
  • Malalties del ronyó
  • Malalties autoimmunes
  • Diabetis pregestacional
  • Embaràs gemel·lar

Si presentes algun d’ells o el test de primer trimestre indica que tens un risc alt de preeclàmpsia, a partir de les 20 setmanes d’embaràs hauràs d’estar atenta a l’aparició de possibles signes indicatius i controlar la teva tensió arterial de manera periòdica.

Símptomes d’alerta

Així mateix, si notes algun d’aquests símptomes, consulta al teu ginecòleg o a la teva ginecòloga perquè faci una valoració:

  • Inflor excessiva de mans, peus o cara: són conseqüència d’una acumulació de líquid en els teixits materns a causa de la lesió de l’endoteli matern (cèl·lules que recobreixen els vasos sanguinis) que provoca la preeclàmpsia.
  • Augment ràpid de pes: uns 2 kg en una setmana, per exemple. Es relaciona amb l’edema generalitzat.
  • Dolor fort de cap o problemes de visió, com, per exemple: visió doble, visió borrosa o veure llumetes.
  • Vòmits o dolor en la part alta de l’abdomen: estan relacionats amb l’afectació del fetge.
  • Disminució de la quantitat d’orina: està relacionat amb l’afectació del ronyó.

I si es presenta, quina solució hi ha?

En general, es recomana finalitzar la gestació per evitar riscos, tant per la mare com per al bebè, però dependrà del moment d’aparició. Si la malaltia apareix passades les 37 setmanes, es recomanarà provocar el part. Si es presenta abans de les 37 setmanes, s’intentarà esperar en funció de si s’acompanya de signes de gravetat. S’haurà de controlar la tensió arterial materna i realitzar analítiques periòdiques. També han de fer-se controls ecogràfics per comprovar el benestar fetal. És possible que et prescriguin medicaments antihipertensius i et recomanin fer repòs.

En alguns casos, els metges poden indicar l’ingrés hospitalari per realitzar un control més estricte i iniciar alguns tractaments amb la finalitat de prevenir complicacions. En aquests casos, serà necessari un part prematur.

Com ja hem comentat, la preeclàmpsia també pot aparèixer després del part. Si és el teu cas, hauràs de realitzar controls regulars i seguir un tractament fins que la tensió es normalitzi.

Si desitges ser mare, encara que et trobis bé de salut, sempre és aconsellable que demanis una visita prèvia abans de quedar-te embarassada per informar la teva ginecòloga o al teu ginecòleg, per tal que et faci una revisió general i pugui valorar qualsevol risc.