El càncer d’ovari és molt menys freqüent que el de mama, però si no es detecta en fases inicials té un risc de mortalitat més alt. Per què, doncs, es parla tan poc d’aquest tipus de càncer? Hi ha diversos motius: el primer és que, a diferència del de mama, actualment no existeixen proves específiques ni programes de cribratge que permetin la detecció precoç, encara que l’ecografia ginecològica pot ajudar-nos en alguns casos. D’altra banda, no es pot prevenir i és difícil de diagnosticar, perquè en estadis inicials no presenta símptomes, o bé, quan apareixen, són bastant inespecífics i poden confondre’s amb altres trastorns menys importants. Però, precisament per aquestes raons, la majoria s’acostumen a diagnosticar tard, així que és important estar informada.

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Càncer d’ovari, que se celebra aquesta setmana, dediquem aquest post a oferir informació útil, amb l’assessorament del Dr. Francesc Fargas, coordinador de la Secció de Ginecologia Oncològica i Patologia Mamària de Dexeus Dona.

Quina és la causa o els factors de risc? La causa es desconeix. Encara que, com altres tumors malignes, es produeix a conseqüència d’una acumulació d’alteracions en les cèl·lules que causa un creixement i proliferació incontrolada de les cèl·lules epitelials. En general, el tabaquisme i el consum de greixos són factors que augmenten el risc de desenvolupar un càncer.

L’ús d’anticonceptius hormonals o haver tingut fills té algun impacte? En realitat, el risc de patir càncer d’ovari és menor en dones que han pres anticonceptius orals durant anys. I es creu que les dones que no han tingut fills tenen un major risc de desenvolupar la malaltia. No obstant això, aquests fets no són determinants tampoc.

Quants casos es detecten a l’any? A Espanya es detecten més de 3500 nous casos de càncer d’ovari a l’any. No sembla molt en relació amb el de mama o de còlon, però com ja hem comentat, si no es detecta en fases inicials, el risc de mortalitat és més alt que el d’altres tipus de càncer femenins. La bona notícia és que la taxa de supervivència actual s’ha triplicat respecte a la dècada dels 80 i supera el 90% al cap de 5 anys quan està localitzat.

El risc augmenta amb l’edat? La majoria dels casos es diagnostiquen entre els 45 i els 75 anys, però també pot afectar dones més joves. A partir dels 50 el risc augmenta, i, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, SEOM, l’edat mitjana del diagnòstic se situa en 63 anys.

Si no es fan cribratges, com es pot detectar? Les revisions ginecològiques anuals són fonamentals per detectar qualsevol irregularitat. I cada vegada més estudis demostren la utilitat de l’ecografia transvaginal –quan l’apliquen especialistes experts– per avaluar el risc que les lesions que es detecten puguin derivar en un càncer. De fet, el nostre equip de Diagnòstic Ginecològic per la Imatge (DGI) –que té una àmplia experiència-– ha participat en diversos estudis a escala internacional que ho confirmen. Per això, és recomanable fer-se una revisió anual, amb ecografia transvaginal, a partir dels 30 anys.

Quins símptomes poden alertar-nos? Com hem comentat, els seus símptomes, si es presenten, poden ser confosos amb altres problemes de salut més banals, com per exemple  trastorns gastrointestinals. També pot provocar molèsties abdominals, com ara sensació de plenitud havent dinat, encara que es mengi poc, o sensació de gasos i pèrdua de gana o de pes, molèsties pelvianes o molèsties en orinar o fer deposicions que persisteixen sense que hi hagi una explicació.

Si tinc antecedents en la família o familiars que hagin patit càncer de mama o altres tipus de càncer ginecològics, haig de seguir un control més estricte? Has d’informar el teu ginecòleg/a per a avaluar el risc i perquè et derivi a una consulta especialitzada en risc oncològic. A partir d’aquí t’indicaran si és necessari realitzar controls més freqüents.

Pot haver-hi un component hereditari? No sempre. Però es calcula que un 20% dels càncers d’ovari són hereditaris i majoritàriament estan associats a mutacions dels gens BRCA1 i BRCA2. Aquests gens formen part del grup de “gens supressors de tumors” i contenen la informació per a la producció d’unes proteïnes implicades en la reparació de l’ADN i, per tant, en el manteniment íntegre del genoma. Si no exerceixen aquesta acció protectora, el risc augmenta. Un estudi genètic permet descobrir si en la família sou portadors d’alguna mutació genètica hereditària i determinar l’estratègia que cal seguir. A Dexeus Dona comptem amb una Unitat d’Assessorament Genètic i una altra Unitat especialitzada en Risc Oncològic, així que si tens qualsevol dubte, pots consultar.