Després d’un diagnòstic de càncer, la prioritat és curar-se. Per això cal seguir les indicacions mèdiques. Però una vegada superat, el metge dona per finalitzada la seva tasca, i toca tornar a la “vida normal”, un camí que no sempre és fàcil. A vegades falta energia, es tenen alts i baixades emocionals i costa reprendre el ritme d’abans. A més, el tractament de quimioteràpia pot tenir un impacte sobre la memòria a curt termini i altres funcions cognitives, encara que hagi finalitzat fa setmanes o mesos.

“És una cosa que no sempre es compta, però que és important explicar a les pacients perquè pot afectar la seva vida diària, la seva activitat laboral i a les seves relacions socials” explica Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona. Tasques aparentment senzilles com recordar una cita, on has deixat les claus o seguir amb fluïdesa el fil d’una conversa costen. I això per no parlar del rendiment en el treball, que també pot veure’s afectat. “Saber que és freqüent i, el més important: que es tracta d’una cosa temporal en la majoria dels casos, ajuda a normalitzar-ho i també evita la frustració i l’ansietat que pot provocar si ningú t’ho aclareix”, afegeix la psicòloga

Tècnicament, aquest efecte secundari que provoquen els fàrmacs que s’utilitzen en quimioteràpia es denomina chemobrain, i es defineix com un dèficit cognitiu que es caracteritza per dificultats d’atenció, memòria i velocitat per a processar la informació, que també afecta les funcions frontals-executives. Aquestes funcions determinen la capacitat de planificació, organització i la flexibilitat mental per aconseguir un objectiu.

Les dades recollides pel grup de treball International Cognition and Cancer Task Force de la Societat Internacional de Neuropsicologia indiquen que sol afectar a entre un 18% i un 78% de les pacients amb càncer de mama que han rebut quimioteràpia, i que, encara que sol ser temporal, en alguns casos pot mantenir-se més de cinc anys, així que no és una cosa que es pugui passar per alt. “Aquest interval tan ampli en la prevalença es deu al fet que no hi ha molts estudis sobre aquest tema, i els pocs disponibles han utilitzat metodologies molt diferents. A més, les dades es recullen a partir de la informació que reporten les pacients, segons la seva pròpia percepció, i l’evolució de la simptomatologia”, explica la Dra. Carmen García-Sánchez, neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Dexeus del Grup Quirónsalud i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

En general, pels tractaments en els quals s’utilitzen aquests fàrmacs, el chemobrain sol aparèixer amb més freqüència en tumors hematològics, de còlon i pulmó. “Però en el tumor de mama és on més s’ha estudiat i es coneixen millor els seus efectes, ja que la població afectada és molt àmplia, la qual cosa ha permès disposar d’un volum major de casos”, afegeix la Dra. Carmen García-Sánchez. De totes maneres, es creu que en aquest dèficit cognitiu també poden influir altres factors, com la teràpia hormonal, el malestar emocional, la fatiga, l’envelliment, les alteracions del somni i la menopausa.

Per combatre aquest problema, i facilitar una recuperació de les funcions cognitives, la Dra. Carmen García-Sanchez i la psicòloga Sandra García Lumbreras de Dexeus Dona ofereixen un taller gratuït de dues sessions mensuals a totes les pacients que estiguin interessades. Es realitza a la sala de la Fundació Ricky Rubio , situada a l’Hospital Universitari Dexeus, i el seu objectiu és treballar de manera interactiva i en grup diverses habilitats cognitives. “És una iniciativa que no s’ofereix habitualment ni en centres públics ni privats. Però per l’experiència que tenim, funciona molt bé, i el feedback de les pacients és molt positiu”, explica la Dra. García-Sánchez. “En cada sessió es treballen diferents funcions cognitives (atenció, memòria, funcions frontals, visuoespacials), s’ensenyen estratègies per a potenciar el rendiment cognitiu i s’inclouen tècniques de relaxació”. Tots els exercicis són molt pràctics. “També recomanem activitats per fer a casa, com a puzles en família, escoltar música i mantenir un estil de vida i hàbits saludables (fer exercici, menjar de manera sana, relaxar-se, dormir les hores necessàries), i no aïllar-se socialment. En les sessions, “les pacients comenten les seves activitats i els llibres que els recomanem –com en un club de lectura– i expliquen les dificultats que tenen i els seus progressos”, explica Sandra G. Lumbreras.

“Els exercicis que proposem en el taller no tenen res a veure amb els que es poden fer en un taller d’estimulació cognitiva per a persones afectades d’Alzheimer o altres demències. Són una selecció dels quals habitualment s’ofereixen per a entrenar algunes habilitats cognitives en persones joves per a millorar el seu desenvolupament cognitiu”, aclareix la neuròloga. De fet, no hi ha exercicis específics per al chemobrain, perquè encara no s’han establert uns patrons unificats. A més, encara es desconeixen quins són exactament els mecanismes biològics que provoquen aquest dèficit cognitiu, encara que s’associa a l’augment de citocines, unes proteïnes que ajuden a frenar la progressió del càncer i que estimulen l’acció del sistema immunitari. Però “segurament hi ha més d’un factor implicat”, afegeix la Dra. García-Sánchez. “En qualsevol cas, els beneficis de la quimioteràpia, quan és necessària, superen, en molt, els riscos associats o efectes secundaris que poden provocar aquest tractament, així que en cap moment s’està qüestionant el seu ús”, puntualitza.

També ha canviat molt la situació respecte fa uns anys. Abans no es feia prevenció i el càncer de mama es detectava en dones majors de 50 o 60 anys, que es resignaven i consideraven aquests efectes com un mal menor. Però ara no. Les pacients volen guanyar qualitat de vida. “A més, el càncer de mama afecta cada vegada a dones més joves i moltes es troben en un moment àlgid de la seva carrera professional i realitzen activitats que requereixen una alta eficiència cognitiva, per la qual cosa no poden acceptar aquests lapsus i necessiten recuperar les seves capacitats”, explica Laura Marco, infermera de Dexeus Dona que, juntament amb Adriana Puche, formen part del Comitè de Ginecologia Oncològica i que també col·laboren en la realització d’aquests tallers.

Esperem que aquest post t’hagi estat útil! Si vols ampliar la teva informació sobre aquest tema o altres tallers gratuïts per a pacients oncològiques, pots sol·licitar informació en el nostre Servei d’Atenció a la Pacient amb càncer o envia un correu a cgom@dexeus.com