El vaginisme és una disfunció sexual més freqüent del que es creu. Però és un tema silenciat, del qual es parla poc.

Consisteix en una contracció involuntària dels músculs del sòl pelvià que envolten l’entrada de la vagina. Aquesta tensió provoca contractures i fa que la penetració vaginal resulti difícil, dolorosa o pràcticament impossible, ja sigui durant les relacions sexuals, en una exploració ginecològica o en intentar introduir un tampó.

Segons diversos estudis que recullen dades clíniques, afecta entre un 5-7% de la població femenina mundial, tot i que es creu que el percentatge és probablement més alt, ja que d’entrada no es considera un problema mèdic i poques dones reben un diagnòstic o decideixen acudir al ginecòleg o a un especialista en sexualitat per consultar-ho. Hi ha pocs treballs que hagin estudiat aquest problema de manera específica i les dades varien en funció del context cultural, l’enfocament i la metodologia.

La causa és multifactorial, però la por d’explicar-ho o de ser jutjada i el fet que, en general i durant molts anys, s’hagi considerat que la penetració pot fer mal i, per tant, s’hagi normalitzat o minimitzat aquest problema, retarda la cerca d’ajuda.

La bona notícia és que es pot tractar i, en la majoria dels casos, solucionar. Un ampli estudi recent publicat aquest any 2026 a la revista The Journal of Sexual Medicine indica que més del 85% dels casos es resolen amb èxit.

Per què apareix el vaginisme? Causes psicològiques i físiques

L’evidència científica coincideix que el vaginisme està relacionat amb factors emocionals, cognitius i relacionals, a més dels físics. Per això és fonamental abordar-lo des d’un punt de vista professional i multidisciplinari, que inclogui suport psicològic.

Factors psicològics

Diversos estudis i revisions clíniques assenyalen que la majoria dels casos tenen un origen psicològic. Entre els factors més habituals hi trobem:

  • Ansietat anticipatòria al dolor o por a la penetració.
  • Experiències sexuals prèvies. En alguns casos no són traumàtiques ni forçades, només doloroses. Tot i que també pot ser conseqüència d’abusos o agressions sexuals.
  • Educació sexual restrictiva, tabús o culpa associada al sexe.
  • Baixa autoestima o inseguretat corporal.
  • Experiències ginecològiques negatives (exploracions doloroses, parts traumàtics).

Tots aquests factors poden generar un cercle viciós: la por al dolor provoca tensió muscular, la tensió genera més dolor i més por, reforçant el problema.

Factors físics

Aquests factors poden coexistir amb els psicològics:

  • Himen rígid o poc flexible.
  • Endometriosi o dolor pelvià crònic.
  • Infeccions vaginals recurrents.
  • Sequedat vaginal associada a la menopausa.
  • Seqüeles de cirurgies ginecològiques o parts.

Tipus

El vaginisme pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida sexual. N’hi ha de dos tipus:

  • Vaginisme primari: quan mai no s’ha pogut mantenir penetració vaginal. Sol detectar-se en l’adolescència o joventut.
  • Vaginisme secundari: apareix després d’haver tingut relacions amb penetració sense problemes, sovint arran d’un esdeveniment dolorós, traumàtic o un canvi vital.

Com es diagnostica?

El diagnòstic el realitza un professional de la salut (ginecologia, sexologia o fisioteràpia de sòl pelvià) mitjançant:

  • Història clínica detallada.
  • Exploració física suau i respectuosa.
  • Avaluació emocional i sexual.

Quins tractaments hi ha?

Tots els estudis i guies clíniques coincideixen que combinar suport psicològic + teràpia sexual + fisioteràpia + atenció ginecològica és l’abordatge més eficaç.

1. Teràpia sexual i psicológica:

Ajuda a identificar pors, creences o experiències traumàtiques.
Els seus objectius són:

  • Reduir l’ansietat i la por anticipatòria al dolor.
  • Modificar creences negatives sobre la sexualitat i la penetració.
  • Millorar la consciència corporal i el control voluntari del sòl pelvià.
  • Afavorir l’autoestima i millorar la comunicació amb la parella.

2. Fisioteràpia del sòl pelvià:

La figura de la fisioterapeuta de sòl pelvià és també molt important. En el tractament del vaginisme, inclou:

  • Tècniques de relaxació muscular.
  • Exercicis de consciència corporal.
  • Treball manual per disminuir la tensió.
  • Ús progressiu de vibradors o dilatadors vaginals guiats per professionals.

3. Abordatge ginecològic

Permet descartar causes físiques i tractar condicions associades com:

  • Infeccions.
  • Sequedat vaginal.
  • Dolor pelvià.

En alguns casos, es poden combinar tractaments hormonals locals i recomanacions específiques segons la causa.

Es cura el vaginisme?

Sí. La majoria de dones que reben un tractament adequat aconsegueixen:

  • Recuperar una vida sexual satisfactòria.
  • Disminuir o eliminar completament el dolor.
  • Millorar la relació amb elles mateixes i amb la parella.

Segons explica la psicòloga Sandra García Lumbreras de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona, és molt important evitar el sentiment de culpa, identificar i reestructurar els pensaments disfuncionals i afavorir l’exposició gradual a estímuls temuts, evitant el dolor.

La teràpia d’exposició gradual, respectant el ritme de la pacient, s’inicia quan les especialistes en ginecologia i fisioteràpia han donat el vistiplau (perquè han disminuït les contractures, millorat la hidratació i descartat alguna lesió). També pot ajudar abordar informació sobre l’anatomia i la resposta sexual de les dones.

És important evitar un enfocament centrat només en l’acte del coit i posar en marxa mecanismes de reaprenentatge del plaer sense exigències de penetració. Es poden utilitzar múltiples recursos: massatges, recomanacions literàries i filmografia que generin excitació i desig.

Quant dura el tractament?

El tractament sol ser llarg i presentar oscil·lacions, és a dir: requereix un treball constant i, de vegades, poden produir-se alts i baixos. No s’han de donar falses expectatives, però sí transmetre que pot millorar. El temps de recuperació varia, però els estudis mostren taxes d’èxit molt altes quan el tractament és integral, multidisciplinari i personalitzat. El suport psicològic s’ha de realitzar en paral·lel. A Dexeus Dona comptem amb un equip d’especialistes. Pots demanar cita en diferents centres. Pregunta per la Unitat de Psicologia.

En resum:
El vaginisme és una condició real, freqüent i tractable. Parlar-ne amb naturalitat és clau per trencar tabús i perquè les dones decideixin buscar ajuda.
A més, si s’aborda des d’un punt de vista multidisciplinari i respectuós, la recuperació és possible i la qualitat de vida millora significativament.

T’interessa:
Tractament expert multidisciplinari

A Dexeus Dona comptem amb un ampli equip multidisciplinari especialitzat en el tractament del vaginisme que treballa de manera coordinada. L’integren psicòlogues de la Unitat de Psicologia, fisioterapeutes de la Unitat de Fisioteràpia del sòl pelvià i ginecòlogues especialitzades en salut ginecològica i sexualitat. A més, disposem d’un centre especialitzat: Dexeus Midlife, que ofereix tractaments específics de ginecologia regenerativa i funcional en cas d’atròfia vaginal i disfuncions sexuals.

PREGUNTES FREQÜENTS

Per què apareix el vaginisme?
Sovint es deu a una combinació de factors: por al dolor, experiències traumàtiques, ansietat, educació sexual restrictiva o dolor pelvià previ. A vegades també hi influeixen causes físiques com infeccions o sequedat vaginal.

Pot ser conseqüència de manca de desig sexual?
No es deu a manca de desig o d’activitat sexual, però el dolor que provoca durant les relacions pot afectar el desig i la freqüència sexual.

És freqüent?
Sí, però és un problema que continua infradiagnosticat i poc visibilitzat. Les estimacions varien segons l’estudi, però les revisions científiques situen la seva prevalença entre el 5% i el 7% en població femenina en general (The Journal of Sexual Medicine).
Aquestes diferències reflecteixen un problema de base: el fort tabú entorn del dolor sexual, la manca d’educació sexual i la tendència a normalitzar el malestar, factors que contribueixen al fet que moltes dones no busquin ajuda o no rebin un diagnòstic adequat.

Com es pot diagnosticar?
Amb una valoració professional respectuosa: cal conèixer la història clínica, fer una exploració suau (si la persona ho permet) i una avaluació emocional. No ha de fer mal ni generar pressió.

El vaginisme té tractament?
Sí, i amb molt bons resultats. L’abordatge més eficaç combina:

  • Teràpia sexual i psicològica
  • Fisioteràpia del sòl pelvià
  • Tractament amb neuromoduladors, com la toxina botulínica. La valoració i indicació d’aquest tractament es realitza al centre Dexeus Midlife.

Es poden tornar a tenir relacions sexuals sense dolor?
En la majoria dels casos, sí. Amb un tractament adequat, la recuperació és molt alta i la qualitat de vida millora notablement.

Esperem que aquest post t’hagi resultat útil. Si vols ampliar la informació, pots demanar cita a la nostra Unitat de Psicologia i/o consultar a la teva ginecòloga/ginecòleg de confiança.
Per tractar-lo, recorda que el millor abordatge és aquell que inclou un equip expert multidisciplinari, com el que oferim a Dexeus Dona.