L’obesitat és una malaltia crònica. Afavoreix el desenvolupament de problemes cardiovasculars, diabetis, alteracions renals, malalties musculars i articulars i alguns tipus de càncer, entre els quals s’inclouen el de mama i el de còlon. També s’associa a problemes d’infertilitat. Fins i tot pot reduir l’expectativa de vida diversos anys. No obstant això, continua creixent i Espanya és un dels països que se situen al capdavant d’Europa: segons l’última Enquesta Europea de Salut (2020), a Espanya un 16,5% d’homes i un 15,5% de dones majors de 18 anys pateixen obesitat, i un 44,9% d’homes i un 30,6% de dones tenen sobrepès, i la seva prevalença augmenta amb l’edat. També ha crescut aquest problema en la població infantil.

Els experts fa temps que estan donant veus d’alerta, però, així i tot, falta informació i, sobretot, conscienciació. Es creu que és un problema més d’estètica que de salut. Però no és així. Així que, amb motiu del Dia Mundial de l’Obesitat, que se celebra el 4 de març, la Dra. Gemma Sesmilo, en Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dexeus, i Xus Murciano, responsable de la Unitat de Nutrició de Dexeus Dona, indiquen algunes dades sobre aquest tema, que és important conèixer.

  1. Causes múltiples. És cert que una de les principals raons de l’excés de pes és una dieta inadequada, i una altra el sedentarisme. Però l’origen d’aquest problema és multifactorial i és molt més complex del que es creu, ja que també poden influir factors genètics, ambientals, psicològics, socials, culturals, metabòlics i hormonals. De fet, no totes les persones que tenen problemes de pes mengen molt o s’alimenten malament. Per això, sempre cal acudir a un professional (especialista en endocrinologia i/o un nutricionista) i realitzar un abordatge integral, tant per esbrinar quin és l’origen del problema com per decidir quins canvis o millores es poden fer en l’estil de vida i si és necessari recórrer a medicació o dur a terme alguna intervenció mèdica.
  2. No existeix un pes ideal. Cada persona té unes necessitats energètiques diferents i el seu metabolisme també funciona de manera diferent. L’alçada i la constitució són altres factors que compten. Per aquest motiu, no existeix un pes ideal. El pes adequat o correcte és diferent per a cada persona. A més, l’ideal de bellesa és un patró cultural que no es correspon, per a res, amb la realitat. No obstant això, sí que és important mantenir un estil de vida saludable i evitar el sobrepès en comptes de “normalitzar-lo”, com moltes persones acaben fent.
  3. El sobrepès també afecta la salut. Tenir excés de pes es considera més un problema estètic que de salut. Però s’ha demostrat que pot ocasionar problemes respiratoris i de mobilitat, i fer que costi més practicar esport; també pot afavorir el desenvolupament d’apnea del son i s’associa a pressió arterial elevada, colesterol alt, formació de càlculs biliars, inflamació del fetge, dolor muscular i articular, resistència a la insulina i major risc de desenvolupar diabetis. També incideix en la salut mental, perquè afecta l’autoestima.
  4. Aprimar costi el que costi no és la solució. Cal establir un pla personalitzat de pèrdua de pes, en els casos que estigui indicat, perquè no afecti la salut. Res de dietes miracle (les dietes miracle no existeixen!) ni d’excedir-se en les hores en el gimnàs per cremar calories. A més, la pèrdua de pes ha de ser progressiva. En el cas d’adolescents és important realitzar menjars en família i establir unes rutines, així com evitar que se saltin àpats. Els trastorns de conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia, van en augment i poden posar en perill la salut.
  5. No sempre es tracta, però hauria de tractar-se. Segons la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), malgrat que la majoria dels professionals consideren que l’obesitat és una malaltia, només el 44% dels pacients que tenen aquest problema reben el diagnòstic pel seu metge i a penes un 24% són citats a visites de seguiment, el que dificulta el seu tractament. La raó és que existeix un estigma social que culpabilitza al pacient de no tenir hàbits saludables.
  6. Canvi d’hàbits. Per on començar? Canviar d’hàbits és un procés que requereix implicació i que no sempre és fàcil. Més aviat tot el contrari. En aquest sentit, l’actitud és molt important: en comptes de mirar tot el que ens queda per fer, cal sentir-se orgullós del que es va aconseguint. Cal revisar la dieta i també l’activitat física. “Que puc anar al gimnàs, genial, si no, doncs a caminar. Podem baixar un parell de parades abans del metro o del bus –segons el trajecte– i també tractar de caminar cada dia almenys 15-20 minuts”, explica Xus Murciano. Molt important: és fonamental ser constant i que un professional supervisi aquests canvis.