Tret que hi hagi antecedents familiars, poques persones creuen que poden tenir problemes de fertilitat. Però si fa un any que intentes quedar-te embarassada sense èxit, hauries de consultar a un especialista. I si tens més de 35 anys, s’aconsella anar-hi abans, al cap de 6 mesos. La raó és que a partir d’aquesta edat la fertilitat femenina descendeix de manera progressiva. Per això, si existeix algun problema és important detectar-lo al més aviat possible per no allargar l’espera de manera indefinida i perdre temps.

És cert que demanar visita costa. I acceptar que podem tenir un problema de fertilitat també. Però el que ningú s’espera és que després de fer-se les proves habituals, els resultats indiquin que “tot és normal” i no hi hagi una explicació. Aquesta situació s’anomena tècnicament esterilitat d’origen desconegut (EOD) o idiopàtica, i per a molts experts continua sent un tema controvertit, ja que la falta d’un diagnòstic fa difícil decidir quina pot ser l’estratègia que cal seguir.

No obstant això, alguns especialistes afirmen que aquest concepte tal vegada no hauria d’utilitzar-se, ja que hi ha problemes que no es poden detectar en un diagnòstic rutinari. “Per això, és molt important establir quines proves diagnòstiques es requereixen abans d’arribar a la conclusió que estem davant una EOD”, explica el Dr. Josep Gonzalo, especialista en reproducció assistida i director del centre Dexeus Dona de Reus. A continuació, responem a alguns dubtes sobre aquest tema:

Es tracta d’un problema freqüent?
Sí. La infertilitat d’origen desconegut (EOD per les seves sigles en espanyol) representa aproximadament un 30% dels casos d’infertilitat, encara que aquest percentatge pot variar entre el 8% i el 37% segons el grau d’exhaustivitat de l’estudi diagnòstic realitzat.
Hi ha un perfil tipus de pacient?
No hi ha un perfil únic. No obstant això, moltes vegades afecta dones joves amb funció ovàrica normal, trompes permeables i sense alteracions estructurals uterines. Així i tot, la casuística és bastant diversa i depèn també del context clínic i geogràfic.
Quin tipus de proves inclouen els tests de fertilitat bàsics?
Les proves bàsiques inclouen: història clínica, sexual i reproductiva detallada, avaluació sanguínia amb avaluació hormonal, estudis tubàrics (histerosalpingografia (HSG) o HyCoSy) i ecografia transvaginal (idealment 3D) per descartar anomalies uterines. En cas de tenir parella masculina, també una anàlisi de semen segons criteris OMS.
Quines condicions d’infertilitat poden quedar-se fora d’aquestes proves inicials?
Endometriosi lleu, alteracions immunològiques, defectes d’implantació endometrial, anomalies genètiques o epigenètiques. Aquestes condicions requereixen estudis més específics o invasius per a ser detectades.
Quina estratègia o protocol d’actuació se segueix davant una EOD?
El protocol suggerit inclou: confirmar el diagnòstic per exclusió i calcular el pronòstic de concepció natural (és una estimació de gestació que fa l’especialista en funció de cada cas). A partir d’aquí, segons el pronòstic, es decideix si esperar uns mesos o iniciar algun tractament de reproducció.
Quines altres proves se solen demanar en aquests casos per a ampliar la informació?
Estudis de receptivitat endometrial; proves immunològiques; estudis genòmics i laparoscòpia diagnòstica (només si hi ha sospita d’endometriosi o una altra patologia). Cal destacar que poques d’aquestes proves tenen alta qualitat d’evidència, i el seu ús es limita o es recomana només en el context de recerca.
Quan pot estar indicat fer un estudi d’immunologia?
Només en casos seleccionats amb antecedents clínics rellevants, com a pèrdues gestacionals recurrents, malalties autoimmunes conegudes o fallades repetides d’implantació. No es recomana de manera sistemàtica en tots els casos de EOD.
És convenient allargar una mica més els intents d’embaràs de manera natural abans d’optar per la reproducció assistida?
Sí, si el pronòstic de concepció natural és alt. Segons els models predictius, parelles amb probabilitat >30% en 12 mesos poden esperar entre 6 i 12 mesos abans d’iniciar tractaments, la qual cosa evita intervencions innecessàries. Cal tenir en compte que canviar d’hàbits també pot millorar la fertilitat, em refereixo a deixar de fumar, no beure alcohol, mantenir un pes saludable, fer exercici almenys 30 minuts al dia, limitar la cafeïna, reduir l’estrès i dormir bé.
En el cas d’iniciar un tractament de reproducció, quin s’aconsella?
La primera línia de tractament recomanada és la inseminació intrauterina (IUI) amb estimulació ovàrica lleu, generalment durant 3 a 6 cicles. Si no hi ha èxit, es pot considerar la FIV. L’ús de ICSI només s’indica si hi ha un factor masculí identificat.
Quins resultats ofereixen les diferents tècniques de reproducció assistida en aquesta mena de pacients?
En pacients amb mal pronòstic natural, la IUI amb estimulació ovàrica ha mostrat millores en taxes d’embaràs que la gestació expectant. La FIV no ha mostrat beneficis clars sobre IUI en aquest grup. I la ICSI no millora resultats respecte a la FIV convencional si no hi ha un factor masculí. En resum: la FIV no aporta millors taxes d’èxit que la IUI en pacients amb EOD i bon pronòstic, la qual cosa reforça un enfocament progressiu en el tractament.
Per acabar: hi ha esperança?
Sí. Malgrat la incertesa que envolta a la infertilitat inexplicada, moltes parelles aconsegueixen concebre, sigui de manera natural o amb tractament. Gràcies als avenços en la medicina reproductiva i a l’ús de models pronòstics, avui és possible personalitzar les estratègies, reduir intervencions innecessàries i millorar els resultats.