La Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP) no és un problema de fertilitat en si mateix, però pot provocar cicles irregulars o absència d’ovulació. La causa és un desequilibri de les hormones encarregades de regular el cicle menstrual, que produeix alteracions en l’ovulació. Aquest fet pot fer que resulti més difícil aconseguir un embaràs.

A més, és un trastorn d’origen multifactorial que pot afavorir el desenvolupament de diabetis i obesitat, dos problemes de salut que també tenen un impacte negatiu sobre la capacitat reproductiva i que poden tenir repercussió sobre el possible futur embaràs i en la salut general de la dona. De totes maneres, no totes les dones que pateixen aquest trastorn presenten els mateixos símptomes. Per això sempre cal fer un estudi individualitzat.

En aquest post, la Dra. Ainhoa Coco, ginecòloga especialitzada en Endocrinologia i Reproducció Assistida de Dexeus Dona, respon a alguns dubtes freqüents sobre aquest tema.

Quin percentatge de dones que pateixen aquesta síndrome poden tenir o tenen problemes de fertilitat?
La síndrome de l’ovari poliquístic (SOP) és una de les afeccions endocrines, reproductives i metabòliques més freqüents i heterogènies. La seva prevalença varia del 4 al 21% en el món -segons els criteris utilitzats- i és la principal causa d’infertilitat per falta d’ovulació. No es pot parlar en general, però en qualsevol cas sempre és un tema que s’ha de valorar. No obstant això, no cal preocupar-se abans d’hora, ja que tenir SOP no implica necessàriament que hagis de tenir dificultats per aconseguir un embaràs.

Però és possible quedar-se embarassada de manera natural?
Sí, ja que no tothom experimenta els mateixos símptomes i si es produeix l’ovulació, encara que no sigui de manera regular, l’òvul pot ser fecundat. No obstant això, la SOP també afecta a la producció d’estrògens i progesterona, que actuen per augmentar la receptivitat endometrial. Per això, fins i tot en el cas que es produeixi l’ovulació i la fecundació d’un òvul, pot ser més difícil que aquest aconsegueixi implantar-se, prosperar i donar lloc a un embaràs.

I en els casos en què es detecten problemes, cal recórrer a la reproducció assistida?
Com ja hem comentat, cal estudiar cada cas de manera individualitzada, perquè els símptomes poden ser molt diferents d’una dona a una altra. La primera línia de tractament de la SOP és l’estil de vida, que inclou estratègies nutricionals, activitat física, un bon descans… Tot això amb l’objectiu d’intentar recuperar l’ovulació de manera espontània. Si malgrat això no s’aconsegueix l’objectiu, hi ha tractaments senzills inductors de l’ovulació.

Si es tracta d’un problema d’anovulació i no hi ha altres factors d’esterilitat, pot estar indicat realitzar un tractament per induir l’ovulació i en funció dels resultats decidir si és necessari o no recórrer a tècniques més complexes. De totes maneres, igualment és molt important fer un abordatge previ multidisciplinari per valorar bé estil de vida, ja que petites estratègies no solament ens ajuden a millorar les taxes d’embaràs sinó a estar en les condicions més òptimes per afrontar l’embaràs tant pel que fa a la salut general de la mare com del futur nounat.

En quins casos està indicat recórrer a una fecundació in vitro (FIV)?
La FIV pot ser una opció en el cas que desitgis ser mare, hagis provat fer un canvi d’hàbits sense obtenir millores i la medicació pautada pel teu metge no hagi estat efectiva. La FIV és el tractament més complex, però també amb taxes d’èxit més altes, pel que s’ha d’individualitzar cada cas tenint en compte el context de cada dona i altres factors afegits com l’edat, si hi ha algun problema afegit de fertilitat en la parella, etc. per decidir quina és la millor opció.

Si una pacient amb SOP realitza un tractament de reproducció assistida, té més riscos afegits que una altra que no pateixi aquesta malaltia?
Les dones que pateixen síndrome d’ovari poliquístic tenen un nombre elevat de fol·licles antrals. Aquestes estructures són petits sacs de líquid en els ovaris, que apareixen al començament de cada cicle menstrual, i que contenen òvuls immadurs. En cada cicle menstrual, els ovaris recluten diversos fol·licles antrals, és a dir, seleccionen un grup d’òvuls. És per això, que en les dones amb SOP a les quals se’ls realitza un tractament hormonal d’estimulació ovàrica és important dur a terme un control més estricte i exhaustiu del procés, per evitar que es produeixi una hiperestimulació. De totes maneres, avui dia rares vegades ens trobem davant d’aquesta situació, ja que ja existeixen i es duen a terme mesures perquè això no es produeixi. Per això podem dir que es tracta d’un tractament segur malgrat presentar SOP.

I durant l’embaràs, també poden aparèixer més complicacions?
Sembla que les dones amb síndrome d’ovari poliquístic (SOP) presenten un major risc de sofrir uns certs problemes o complicacions durant l’embaràs, com un part prematur, augment excessiu de pes matern durant la gestació, hipertensió, diabetis gestacional o preeclàmpsia (un trastorn cardiovascular que pot afectar tant la salut de la mare com la del bebè). En el nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada en el diagnòstic i tractament de la Síndrome de l’Ovari Poliquistic i una Unitat d’Embarassos d’Alt Risc així com també d’Assessorament pregestacional, que treballen en coordinació amb el Servei de Medicina de la Reproducció. Aquest fet facilita el seguiment i atenció de les pacients amb SOP que desitgen quedar-se embarassades. A més, com hem comentat, és important realitzar un abordatge multidisciplinari i tenir un bon control metabòlic independentment que hi hagi la intenció d’aconseguir una gestació. Per això, si creus que podries tenir aquesta condició, no dubtis a consultar.