L’escola és una de les primeres referències que tenim de la societat. Per això, tot el que allà es viu és important. És el lloc en el qual fem els primers amics i coneixem altres famílies, normes i estils de vida. Sovint diferents o molt diferents a la nostra, perquè no hi ha cap família que sigui igual que una altra.

Però a més i des de fa uns anys s’ha produït un canvi, cada vegada més visible, de “noves formes o models de família”: n’hi ha monoparentals, homoparentals, formades per pares separats, reconstituïdes, d’acolliment, adoptives… Els nens ho veuen, noten que hi ha diferències i en comparar-les amb la seva és habitual que es facin preguntes o tinguin alguns dubtes, i això pot ocórrer des dels 3-4 anys. Així que cal estar preparat per a donar-los respostes i aprofitar per abordar temes importants per a la família.

Ara que comença un nou curs escolar, és un bon moment per poder parlar obertament d’aquest tema amb els teus fills, si et pregunten, i contribuir a normalitzar aquesta nova realitat, tant si formes part d’ella com si no. Sandra Garcia Lumbreras responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona ens ofereix algunes pistes:

Una societat plural: Des de petits, a través de pel·lícules, contes, i materials didàctics (es pot proposar a través de l’AFA a l’escola), cal educar-los en la diversitat. Que vegin que la societat és plural, que hi ha molts models diferents de famílies, que les persones són diferents i pensen i tenen necessitats diferents i que cal respectar aquesta pluralitat. Mai cal tenir prejudicis ni jutjar a ningú només perquè sigui diferent.

No t’avancis. Si en la seva classe o entorn veus que hi ha altres models de família, no és necessari que diguis res abans que ell o ella vulgui parlar del tema o et faci algun comentari. Espera al fet que es desperti el seu interès o al fet que et formuli alguna pregunta. I en aquest cas, aprofita l’ocasió per a aclarir-li el que no entengui. També pot ser que ho vegi normal. Si és així, doncs res a dir.

No és necessari donar-los més informació de la que necessiten. Cal respondre al que els preocupa, però no explicar-los coses que ni es plantegen. Massa informació no els ajuda, a vegades genera més confusió. També cal tenir en compte el grau de maduresa i la seva edat, com hem comentat abans. Cada nen evoluciona al seu propi ritme.

Què poden preguntar? El més habitual és que els sorprenguin les diferències: “Biel diu que va néixer amb ajuda dels metges i que per això no té pare” o “mamà, per què Paula té dues mamàs?”. També pot sorprendre’ls que pares i fills siguin molt diferents, o no hagin nascut aquí. “Hi ha dos nens en la meva classe que diuen que els seus pares els van anar a buscar a Àfrica”.

Respostes que pugui entendre: cal parlar-los sempre de la forma més natural, oberta i sincera, però ajustant-nos a la seva edat. És a dir, no cal introduir “elements màgics” però si són menors de 7-8 anys tampoc podem explicar-los com funcionen exactament les tècniques de reproducció assistida perquè poden no entendre-les.

Què pots respondre? Mai cal dir-li: “això t’ho explicaré quan siguis més gran perquè ara no ho entendràs”, ni mostrar-te molest, sorprès o cohibit davant els seus dubtes. Que vegin que sempre estàs oberta a respondre i cal fer-ho amb naturalitat. I si hi ha alguna cosa que no saps, li pots dir obertament també, o inclús indicar que ho consultaràs per poder-los informar.

No hi ha res que s’hagi d‘amagar o que no es pugui explicar: És important que notin i sentin que els nous models de família són una cosa normal, que no els ocultem informació o que ens reservem l’opinió personal.

Les coses, pel seu nom. També cal utilitzar paraules reals: parlar d’“embrions”, “espermatozoides”, “òvuls”, “laboratori” i explicar-los amb naturalitat com “es crea” la vida i que hi ha metges que es dediquen a això, i que estan especialitzats en aplicar tècniques que ajuden les dones i als homes a tenir fills quan tenen algun problema, igual que existeixen altres metges que s’ocupen d’altres problemes de salut d’altres parts del cos.

I si són els nostres propis fills els que formen part de la nova realitat i es pregunten per la diferència? Cal fer el mateix. Parlar amb ells amb sinceritat i des del primer moment en què sorgeixi l’oportunitat de manera natural. Que no pensin o sentin que els ocultem alguna cosa “que no es pot explicar”.

Lectures sobre diversitat familiar

Hi ha molts llibres i recursos elaborats de manera explícita per parlar d’aquests temes i de les tècniques de reproducció assistida amb els nens, adaptats per edats. Informa’t i avança’t perquè els puguis tenir a mà quan els necessitis i llegir-los amb ells, que és el millor. En aquest post et proposem alguns títols que tenen una bona valoració. Alguns estan en català i altres en castellà.

• La meva família (Ed. Estrella Polar)
• El gran libro de las famillias (Ed. Intermón Oxfam)
• Familias (Ed. Somos libros)
• Tengo una mamá y punto (Ed. Picarona)
• Las cosas que le gustan a Fran (Ed. Violeta infantil)
• La boda (Ed. Kokinos)
• Un món de famílies* (Ed. Comanegra)
• Cada familia a su aire (Ed. Hoja Papel)
• Amb la Tango som tres (Ed. Kalandraka)
• ¿Mamá solo hay una? (Ed. Picarona)
• Nacido del corazón (Ed. Kokinos)
• El mirall a casa de la mare, el mirall a casa del pare (Ed. NUBEOCHO)
• ¿Cuándo se irán estos? (Ed. Juventud)
• Nuestra pequeña gran familia; Nuestra historia de amor (Noemi Català)
• Cuentos sobre el origen: La osa Maia es mamá, La pingüina Tina, ¿Cómo nacen los dinos? (Lorena Laserre)

Recursos didàctics per a les escoles
Les famílies a les aules (Ed. Àrea de Famílies FELGTB)