Despertar-se a mitjanit o tenir problemes per dormir és un dels símptomes més freqüents en la menopausa. Encara més: els experts asseguren que a partir dels 40 o 45 anys, tenir trastorns de la son pot ser una pista que indica que hem entrat en la transició de la menopausa.

Moltes persones donen poca importància a aquest problema. Ho atribueixen a períodes d’estrès o ansietat i pensen que és un fet puntual. Però els trastorns de la son sempre s’han de consultar perquè l’insomni, encara que sigui lleu, afecta la nostra salut i estat d’ànim, capacitat cognitiva i rendiment físic i mental. A més, a mesura que passen els anys les hores que dormim i la qualitat de la son es redueixen, per la qual cosa si tenim aquest problema és probable que amb el pas del temps no vagi a menys, sinó tot el contrari.

I què es pot fer? El primer pas, com ja hem comentat, és consultar-ho amb un expert en menopausa, ja que el tractament depèn de cada cas i cada persona. A més, en alguns casos pot ser necessari consultar també a especialistes en trastorns de la son. En general es considera que existeix un problema d’insomni quan les dificultats per dormir es produeixen un mínim de tres nits a la setmana durant un període continuat de 3 mesos.

Pel que fa a la relació entre insomni i menopausa no està clara. És veritat que les hormones femenines, estrògens i progesterona, intervenen en múltiples funcions i que el seu descens pot influir en l’aparició d’alteracions de la son. Però en realitat “l’insomni en la menopausa és un problema d’origen multifactorial”, explica el Dr. Pascual García Alfaro, cap de la Unitat de Menopausa de Dexeus Dona, “i cal estudiar cada cas per fer una bona valoració i determinar quin tractament pot ajudar”, puntualitza.

S’ha comprovat que en les dones que també experimenten problemes vasomotors, com els fogots, o la sudoració nocturna són més freqüents els trastorns de la son, perquè provoquen que et despertis durant la nit. En aquests casos la teràpia hormonal de reemplaçament pot ser útil, però sempre cal valorar si a nivell individual és el més indicat, tenint en compte els seus antecedents, edat, etc.

D’altra banda, la menopausa també afavoreix la tendència a un estat d’ànim més voluble i estats d’ansietat o depressió. En aquests casos, existeixen fàrmacs antidepressius d’última generació que ofereixen bons resultats tant a nivell anímic com per millorar la qualitat de la son.

Així mateix, l’edat és un altre factor que cal tenir en compte, perquè el pas dels anys influeix en els períodes de son i vigília. A més també disminueix la producció de melatonina, una hormona que contribueix a regular l’activitat corporal. Per això, és possible que en altres casos simplement un canvi en alguns hàbits i d’estil de vida que afavoreixin la son ajudin a aconseguir una millora sense haver de recórrer als fàrmacs.

Com veus, hi ha moltes opcions i, de fet, molts estudis han analitzat les causes d’aquest problema, així com els tractaments disponibles i els seus resultats. Però, fins a la data, no s’han establert uns criteris consensuats o directrius generals per tractar l’insomni durant la menopausa. El més important és valorar bé els símptomes físics i psicològics de cada pacient per poder aconsellar-la i prendre una decisió terapèutica, i per això el millor és disposar d’un equip multidisciplinari.

Un altre punt essencial: mai ens hem d’automedicar ni comprar suplements de melatonina en la farmàcia sense haver consultat prèviament amb un especialista perquè supervisi el tractament. En alguns casos, les alteracions de la son poden ser un símptoma d’altres problemes com ansietat, estrès o depressió que, si no es detecten, poden tenir un impacte més greu.

Pel que fa a la melatonina, no és innòcua. “És cert que, en la dosi adient es considera un dels mètodes de primera elecció per la seva eficàcia, bona tolerància i seguretat”, explica el Dr. García Alfaro. En la pandèmia es va normalitzar el seu ús, “però és una hormona que actua com un regulador d’intensitat, apagant les funcions diürnes i encenent les nocturnes i no es pot prendre sense supervisió. D’altra banda, els antidepressius i els inductors de la son poden generar dependència i no es poden prendre ni deixar de prendre sense seguir unes pautes mèdiques”, afegeix.

T’ha resultat útil aquest post? Esperem que sí. Com veus, no és un problema que es pugui deixar de costat ni infravalorar-se. Si és el teu cas, consulta a un especialista.