El boom dels nous medicaments per perdre pes

Com actuen i què cal saber abans d’utilitzar-los

Des que es va donar a conèixer que alguns dels fàrmacs utilitzats per tractar la diabetis tipus 2 podien ajudar a perdre pes de manera molt ràpida, les vendes d’aquests productes s’han disparat arreu del món. Segons un informe del sector farmacèutic, a Espanya, i només durant els primers mesos d’aquest any, aquests medicaments han assolit una facturació de diversos milions d’euros. I les previsions indiquen que continuarà creixent. Tant si n’ets usuària com si no, segur que has sentit a parlar de l’Ozempic, el Wegovy o el Mounjaro, que són algunes de les marques amb què s’han comercialitzat.

Les xarxes socials i la premsa n’han facilitat la popularització, amb l’ajuda d’algunes celebrities, que n’han destacat públicament els beneficis. Un article de la BBC explicava irònicament que el seu ús era “el secret a veus de Hollywood”. Però el seu èxit i la demanda creixent tenen una explicació: aquests tractaments han demostrat una eficàcia molt superior a la dels fàrmacs disponibles fins fa pocs anys per al tractament de l’obesitat, ja que ofereixen la possibilitat de perdre entre 5 i 15 kg en qüestió de setmanes.

No obstant, l’obesitat és una malaltia crònica i complexa i els experts adverteixen que aquesta nova generació de medicaments no és simplement una nova línia de fàrmacs per aprimar-se i que el seu ús requereix prescripció i control mèdic. El problema és que ja hi ha moltes persones que els han fet servir amb l’objectiu de perdre pes ràpidament sense saber ni tan sols com actuen, quins riscos comporta un ús inadequat o si realment poden ser efectius en el seu cas.

En aquest post, la Dra. Ainhoa Coco, experta en Endocrinologia Ginecològica de Dexeus Dona, desmunta algunes falses creences i explica per què aquests tractaments no estan indicats per a tothom ni es poden utilitzar simplement per” perdre alguns quilos de més”.

MITES I VERITATS

Realment,  funcionen?
La resposta és sí. Els grans assaigs clínics internacionals publicats en revistes científiques de referència n’avalen l’eficàcia. L’estudi STEP-1, publicat a The New England Journal of Medicine el 2021, va avaluar la semaglutida (Wegovy®) en prop de 2.000 adults amb obesitat o sobrepès i va observar una reducció mitjana del pes corporal propera al 15%. Posteriorment, l’estudi SURMOUNT-1, publicat el 2022, va avaluar la tirzepatida (Mounjaro®) en més de 2.500 persones i va mostrar pèrdues de pes mitjanes d’entre el 16% i el 22,5%, segons la dosi administrada.

Són medicaments nous?
No exactament. Tot i que moltes persones els perceben com una novetat, alguns dels seus principis actius fa anys que s’utilitzen en medicina. La semaglutida s’empra des de fa anys en el tractament de la diabetis i posteriorment es va aprovar per al tractament de l’obesitat. La tirzepatida és més recent, mentre que la liraglutida va ser una de les primeres teràpies d’aquest grup utilitzades per al control del pes. El que és realment nou són els resultats obtinguts i el canvi de paradigma que han suposat en el tractament de l’obesitat.

Com actuen?
Aquests medicaments actuen imitant l’acció de determinades hormones intestinals implicades en la regulació de la gana, la sacietat i el metabolisme. El seu efecte no consisteix únicament a “treure la gana”, sinó a modificar mecanismes biològics relacionats amb el control del pes corporal. A més, poden millorar paràmetres metabòlics com la resistència a la insulina i altres factors associats a l’obesitat.

Quines diferències hi ha entre uns i altres?
Tot i que comparteixen alguns mecanismes d’acció, existeixen diferències importants entre ells:

• La semaglutida (Wegovy®) actua sobre el receptor GLP-1 (una proteïna present al pàncrees, al cervell i a l’estómac que exerceix una funció clau en el control metabòlic). Redueix la gana, augmenta la sensació de sacietat i retarda el buidatge gàstric.
• Ozempic® també conté semaglutida, tot i que la seva indicació principal és la diabetis i les dosis emprades són diferents.
• La tirzepatida (Mounjaro®) actua simultàniament sobre dos receptors hormonals (GIP i GLP-1), fet que explica que en els estudis hagi mostrat una major eficàcia per a la pèrdua de pes.
• La liraglutida (Saxenda®), d’administració diària, va ser una de les primeres teràpies aprovades per a l’obesitat, tot i que actualment ha estat substituïda en gran mesura per tractaments més eficaços.

N’hi ha alguns que siguin més eficaços que altres per perdre pes?
No es pot afirmar que uns siguin millors que altres. La valoració i l’elecció del tractament adequat s’han de fer en funció de cada cas i de la indicació mèdica. En general, la tirzepatida representa l’opció amb una major eficàcia demostrada per a la pèrdua de pes, mentre que la semaglutida compta amb més experiència clínica acumulada i una àmplia evidència tant en el tractament de l’obesitat com en la prevenció cardiovascular.

Per què no els pot prendre qualsevol persona que vulgui aprimar-se?
Aquests tractaments no estan indicats per perdre uns quants quilos amb finalitats exclusivament estètiques. Estan destinats a persones amb obesitat o amb sobrepès associat a problemes de salut i sempre requereixen una valoració mèdica prèvia. Com qualsevol altre medicament, poden produir efectes adversos i s’han d’utilitzar sota supervisió especialitzada. A més, quan se’n suspèn l’ús, una part important dels pacients pot recuperar pes si no manté canvis duradors en els hàbits de vida.

Són medicaments “miracle”?
No. Ajuden a perdre pes, però no substitueixen una alimentació saludable, l’activitat física ni el seguiment mèdic. Els millors resultats s’observen quan formen part d’un abordatge integral.

Tota la pèrdua de pes correspon a greix corporal?
No. La major part de la pèrdua correspon a teixit adipós, però també es pot produir una certa reducció de massa muscular. Per aquest motiu, es recomana acompanyar el tractament amb exercici de força i una ingesta adequada de proteïnes.

Funcionen igual per a tothom?
No. La resposta depèn de factors com la genètica, els hàbits i l’estil de vida, la presència d’altres patologies i el seguiment correcte del tractament, entre altres aspectes. Un estudi publicat a la revista JAMA Network Open* va mostrar una variabilitat significativa entre pacients, fins i tot amb dosis similars.

(*)Article de referència: Ghusn W, De la Rosa A, Sacoto D, et al. Weight Loss Outcomes Associated With Semaglutide Treatment for Patients With Overweight or Obesity. JAMA Network Open. 2022;5(9).

Quins són els efectes secundaris més freqüents?
Els efectes adversos més freqüents són gastrointestinals, especialment nàusees, vòmits, diarrea o restrenyiment. En la majoria dels casos són lleus i apareixen durant les primeres setmanes de tractament. Amb menys freqüència poden aparèixer complicacions més importants, com problemes biliars o pancreatitis.

Aquests medicaments han arribat per quedar-se o són una moda passatgera?
Sens dubte, aquests tractaments han suposat un canvi de paradigma en l’abordatge de l’obesitat i tot indica que han arribat per quedar-se. No obstant, encara existeixen preguntes obertes sobre el seu ús a llarg termini, la durada òptima del tractament i quins pacients se’n poden beneficiar més.

I, des del punt de vista mèdic, quins avantatges o noves vies terapèutiques obren per tractar l’obesitat?
L’obesitat és una malaltia crònica i complexa. Els nous tractaments farmacològics representen una eina molt valuosa, però s’han d’integrar sempre dins d’un abordatge global i individualitzat. Per això és important continuar investigant, tal com fem a Dexeus Dona.