Què saps i què no saps sobre el principal òrgan del plaer sexual femení

Sembla mentida, però és cert: en ple segle XXI el clítoris continua sent un òrgan desconegut. L’explicació és senzilla: durant anys, la ciència ha ignorat gairebé completament el plaer i la sexualitat femenina. Això explica també per què en sabem tan poc. De fet, ha estat un dels òrgans del cos humà menys estudiats durant gran part de la història de la medicina.

Si mirem enrere, veurem que hi ha referències en els escrits d’Aristòtil, però als llibres de text d’anatomia no es va incorporar fins al segle XX. La sexòloga Shere Hite va marcar un punt d’inflexió el 1976 en demostrar la importància d’estimular-lo per assolir l’orgasme femení i impulsar un moviment d’alliberament sexual de les dones, desmuntant la creença que moltes eren frígides per no excitar-se ni arribar a l’orgasme només amb la penetració.

No obstant , encara avui, 50 anys després, aquesta part de l’anatomia femenina continua sent un “misteri” per a moltes dones, que ni tan sols saben ben bé com és la seva vulva ni dediquen gaire temps a l’autoconeixement del seu cos des del punt de vista del plaer sexual. Així que no és només un problema de falta de recerca.

De fet, un grup d’investigadores del Centre Mèdic Universitari d’Amsterdam ha tornat a posar el tema sobre la taula en crear el primer mapa tridimensional del sistema nerviós del clítoris, i s’estima que pot tenir més de 10.000 terminacions nervioses. N’hi ha que arriben al mont de Venus, d’altres al caputxó que recobreix la part externa del clítoris i algunes a les estructures labials de la vulva. T’ha sorprès? Doncs el més sorprenent no és només el mapa, sinó que aquesta investigació s’hagi dut a terme gairebé 30 anys després que es donés a conèixer la informació equivalent per al penis.

Si se t’ha despertat la curiositat i vols saber més sobre aquest òrgan i el plaer femení, en aquest post compartim informació que segur que t’interessa, amb l’assessorament de la Dra. Antonella de Ponte, ginecòloga especialitzada en Ginecologia regenerativa, funcional i estètica de Dexeus Midlife.

Preparada?

Només veiem la punta de l’iceberg: cert o fals?

És cert. El clítoris no és només el que veus. És una estructura complexa composta per dues parts: una d’interna i una d’externa. La part externa té forma d’un bulb petit i es troba a la part superior de la vulva, per sobre de l’obertura vaginal. Està protegida pel prepuci i, com ja hem comentat, té milers de terminacions nervioses.

Sabries descriure o dibuixar el teu clítoris?

Si la resposta és no, tranquil·la, no ets l’única que no sap per on començar. Durant molts anys els llibres d’anatomia sobre aquesta part del cos femení només mostraven la part visible externa. Va ser la uròloga australiana Helen O’Connell qui, mitjançant ressonància magnètica i dissecció anatòmica, va descriure correctament l’anatomia completa en una sèrie de treballs publicats entre 1998 i 2005 (veure article de referència al final del post). Molts manuals van trigar anys a incorporar aquells dibuixos, i alguns encara utilitzen esquemes simplificats.

El nou mapa en 3D del clítoris ho canvia tot?

No, però ha permès visualitzar terminacions nervioses que fins ara no s’havien vist i mostrar-ne la ubicació i l’abast. El patró de ramificació recorda un arbre extremadament complex. Aquesta informació pot ser molt útil per a la cirurgia reconstructiva, la cirurgia d’afirmació de gènere, la reconstrucció genital femenina postablació i per evitar lesions nervioses durant cirurgia vulvar.

Saps quina relació existeix entre el clítoris i el famós punt G?

Actualment no existeix un consens sobre que el punt G sigui una estructura anatòmica independent. Es localitza a la paret frontal de la vagina, a uns 5–7 cm de l’entrada i és una estructura esponjosa similar al teixit erèctil. Una de les hipòtesi més acceptades és que el plaer en aquesta àrea és el resultat d’una interacció entre el clítoris, la paret vaginal anterior i els teixits que l’envolten.

A més de donar plaer, quines altres funcions té el clítoris?

La principal funció coneguda del clítoris és la resposta sexual i el plaer. A més, alguns investigadors plantegen que podria tenir una funció en l’excitació sexual i afavorir mecanismes relacionats amb la reproducció, tot i que no hi ha consens definitiu.

Quines diferències hi ha entre l’orgasme vaginal i el clitorià?

Cada vegada més especialistes consideren que separar “orgasme vaginal” i “orgasme clitorià” és simplificar massa. La vagina té sensibilitat pròpia, però gran part del plaer durant la penetració pot deure’s a l’estimulació indirecta de les estructures internes del clítoris. Per això molts investigadors parlen d’un continu anatòmic més que de dos tipus d’orgasme. Tot i així, la majoria de dones necessiten estimulació del clítoris per arribar a l’orgasme.

El clítoris també envelleix?

Sí. Com altres teixits, pot experimentar canvis relacionats amb la disminució d’estrògens durant la menopausa. Pot variar la sensibilitat, el flux sanguini i la resposta sexual, tot i que aquests canvis són molt variables entre dones.

Pot atrofiar-se si no s’estimula?

No s’ha demostrat científicament que el desús provoqui una atròfia comparable a la muscular. Però sí pot disminuir temporalment la vascularització o la resposta sexual per causes hormonals, malalties o determinats medicaments.

Quina mida té realment?

El gland del clítoris sol mesurar entre 3 i 7 mm de diàmetre en repòs. Però en conjunt pot arribar a entre 9 i 12 cm de longitud, amb gran variabilitat entre dones.

Hi ha malalties exclusives del clítoris?

Tot i que poc conegudes, n’existeixen diverses: quists; adherències del caputxó; dolor neuropàtic o neuràlgia; priapisme del clítoris (una erecció dolorosa i prolongada, molt rara); i tumors, tot i que la prevalença és excepcional.

Hi ha diferències entre l’orgasme femení i el masculí pel que fa al plaer sexual obtingut a través de les terminacions nervioses del clítoris o del penis?

En general, a nivell cerebral i subjectiu, la sensació de plaer durant l’orgasme és la mateixa en homes i dones. La diferència rau en altres aspectes com, per exemple:

• el procés d’excitació: en la dona sol ser més gradual i dependent del context, mentre que en els homes és més directe i visible.
• la durada de l’orgasme: en les dones sol ser més llarg o prolongat que en els homes.
• el temps necessari d’estimulació: en general, la dona necessita més temps (13-20 minuts); en l’home sol ser més curt, entre 5 i 7 minuts. Si l’estimulació és directa sobre el clítoris, en les dones pot tornar-se massa intensa o incòmoda si s’allarga, mentre que en l’home pot mantenir-se més temps abans de resultar molesta.
• capacitat multiorgàsmica vs. període refractari: la dona pot experimentar diversos orgasmes en una sola sessió sexual; l’home necessita entre 5 minuts i diverses hores per recuperar la capacitat d’erecció i d’orgasme. A partir dels 50 anys, el període refractari pot allargar-se de 12 a 24 hores.

Anatomia del clítoris: què pots veure i què no

  • Gland: és la part més coneguda, un bulb petit de la mida d’un pèsol amb milers de terminacions nervioses.
  • Prepuci: cobreix el gland i el protegeix de la fricció.
  • Cos: no és visible; connecta amb el gland i es bifurca en forma de V invertida.
  • Pilars dels clítoris: les dues branques del cos, que s’inflen durant l’excitació.
  • Bulbs: els bulbs vestibulars són dues estructures del teixit erèctil situades als dos costats de l’entrada de la vagina. Durant l’excitació sexual s’omplen de sang, contribuint a la resposta sexual femenina.

Referències articles científics

Lee JY et al. Neuroanatomy of the clitoris
bioRxiv (2026). doi: 10.64898/2026.03.18.712572)

Helen E O’Connell 1, Kalavampara V Sanjeevan, John M Hutson. Anatomy of the clitoris
Urol. 2005 Oct;174(4 Pt 1):1189-95. doi: 10.1097/01.ju.0000173639.38898.cd.