Què diu la ciència: un nou estudi mostra quines són les posibilitats de ser mare si es decideix utilitzar els oòcits que s’han congelat prèviament

Cada vegada són més les dones que es plantegen congelar els seus òvuls. No perquè vulguin “posposar” la maternitat sense més, sinó perquè moltes arriben als 35 anys o s’acosten als 40 sense haver trobat el moment, la parella, l’estabilitat laboral o les condicions personals per a tenir un fill.

No obstant, la biologia té el seu propi temps. A partir dels 35 anys, la quantitat i la qualitat dels òvuls de les dones disminueixen de manera progressiva i cada vegada més accelerada.

Per això, vitrificar ovòcits -un sistema per congelar-los aplicant una tècnica ultra-ràpida– pot ser una opció útil per a augmentar les possibilitats de tenir un fill biològic més endavant.

Però, fins a quin punt realitzar aquest tractament “t’assegura” que l’aconseguiràs?, quantes dones acaben utilitzant aquests òvuls que van congelar? i quines probabilitats reals té una dona de ser mare en un futur utilitzant els òvuls que va congelar prèviament? Sobretot si tenim en compte que aquest futur pot ser quan ja hagi passat dels 40.

Doncs bé, aquesta és la pregunta que s’ha fet un grup d’investigadors de Dexeus Dona, on la demanda d’aquest tractament per motius socials -és a dir, no mèdics- ha augmentat de forma molt ràpida en els últims anys, un fet que reflecteix una tendència social real.

“Moltes dones demanen consell i assessorament sobre aquest tema”, explica el biòleg Dr. Miquel Solé, Cap del laboratori de Criopreservació del Servei de Reproducció de Dexeus Dona, “però ens faltava informació”, afegeix. “Al principi la vitrificació dels òvuls es reservava a pacients oncològiques i dones amb problemes de salut que no volien renunciar a la maternitat, i no teníem un volum suficient de pacients que haguessin preservat els seus ovòcits de manera electiva ni havia transcorregut el temps suficient per poder fer una valoració de quantes tornen per a demanar el seu ús i realitzen un tractament de reproducció. Per això, quan vam veure que ja disposàvem d’una mostra de pacients significativa, vam decidir fer un estudi retrospectiu per a poder oferir respostes a totes aquestes preguntes, i la veritat és que els resultats són molt positius”, explica.

Més del 50% de les dones van aconseguir ser mares

L’estudi, liderat per l’investigador Miquel Solé, s’ha presentat aquest mes en el Congrés que organitza la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia, (European Society of Human Reproduction and Embryology, ESHRE 2026), un dels més importants del sector a escala internacional, i aporta dades rellevants:

  • En total va fer el seguiment a 1.859 dones que van decidir preservar els seus oòcits per causes no mèdiques entre 2012 i 2024.
  • L’edat que tenien en el moment de preservar els seus òvuls va ser de 36 anys de mitjana.
  • D’elles, i fins a l’any 2021, un 30% va tornar per a utilitzar-los.
  • Les que van congelar en els últims anys -del 2021 al 2024- no s’han inclòs perquè es considera que encara no ha transcorregut el marge de temps suficient per poder fer una valoració.
  • L’edat que tenien en el moment de sol·licitar la descongelació va ser de 41 anys de mitjana.
  • Del total, un 12% no van aconseguir obtenir embrions viables. Però la resta -88%- sí.
  • D’aquest 88% i fins ara ( perquè no s’han transferit tots els embrions que tenen congelats) un 70% van aconseguir quedar-se embarassades i més del 50% van aconseguir tenir un fill i complir el seu desig de ser mare.

Aquests resultats són especialment rellevants perquè les dades fins ara publicades mostraven “taxes de retorn” -és a dir el percentatge de dones que finalment torna a usar els seus oòcits congelats- molt baixes. De fet, hi ha molt pocs treballs científics que hagin abordat aquest tema analitzant una sèrie àmplia de dades.

Una revisió sistemàtica publicada en la revista Human Reproduction Update sota el títol: “Planned oocyte cryopreservation: a systematic review and meta-regression analysis” va incloure 8.750 dones i va estimar una taxa de retorn mitjana del 11,1%. Entre els qui van usar els seus ovòcits, la taxa de naixements va ser del 28%; encara que augmentava fins aproximadament el 52% quan els òvuls s’havien congelat abans dels 35 anys, confirmant que l’edat en el moment de la congelació -vitrificació és el nom tècnic- és el principal factor per fer un pronòstic.

Què demostren aquests resultats?

Els resultats tant d’aquesta revisió com el de l’estudi realitzat per Dexeus Dona evidencien que congelar els ovòcits és una bona estratègia per a fer front al retard de la maternitat si els òvuls es vitrifiquen a una edat primerenca, ja que multiplica per 10 les possibilitats que té una dona de ser mare de manera natural als 40 anys –que no superen el 5%- i duplica les que té d’aconseguir-ho a aquesta edat amb l’ajuda de les tècniques de reproducció assistida amb els seus propis òvuls (més envellits): només ho aconsegueix un 13,5%, segons l’últim informe publicat per la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF).

L’edat, per tant, importa. “Congelar òvuls als 39 o 40 anys no ofereix les mateixes probabilitats que fer-ho abans dels 35. La preservació d’ovòcits no “deté” l’edat reproductiva de la dona, però sí que conserva els òvuls amb l’edat que tenien en el moment de la vitrificació”, explica la Dra. Marta Devesa, Cap del Servei de Reproducció Assistida de Dexeus Dona.

Llavors, val la pena congelar òvuls?

Depèn de cada dona, però l’evidència científica coincideix en una cosa important: congelar òvuls no garanteix un embaràs futur, però sí que pot augmentar considerablement les opcions de ser mare amb òvuls propis si la preservació es realitza abans dels 35 anys.

Per això, més que parlar de “retardar la maternitat”, els especialistes prefereixen parlar de planificar-la amb informació.

Així que, si vols ser mare o no vols renunciar a ser-ho, encara que sigui en un futur llunyà, informa’t abans de fer els 35 anys. Demana una valoració de la reserva ovàrica al teu ginecòleg/a i si s baixa o creus que hauràs de retardar la maternitat, consulta amb un equip especialitzat en fertilitat.

Tenir informació de primera mà és essencial per a valorar les possibles opcions amb més tranquil·litat, eliminar algunes incerteses i prendre la decisió que més t’interessi. Perquè, al final, preservar la fertilitat no consisteix a parar el temps, sinó a guanyar opcions per al futur.


Si vols ampliar la informació sobre la congelació d’òvuls, obre aquest enllaç:
Més informació tractament preservació fertilitat

PREGUNTES FREQÜENTS

Quina és la millor edat per a congelar òvuls?
Els estudis disponibles indiquen que el millor equilibri entre eficàcia clínica i utilitat se situa abans dels 35 anys.

Congelar òvuls garanteix l’embaràs?
No. Congelar òvuls no garanteix aconseguir un embaràs ni el naixement d’un fill. La vitrificació preserva el potencial reproductiu dels ovòcits, però l’èxit depèn de múltiples factors, entre ells:

  • l’edat en la qual es van congelar els òvuls
  • el nombre d’ovòcits emmagatzemats
  • la supervivència després de la desvitrificació
  • la fecundació i el desenvolupament embrionari
  • la qualitat de l’embrió
  • la receptivitat de l’úter i altres factors reproductius

Les societats científiques insisteixen que les pacients han de rebre un assessorament clar i realista, ja que la preservació d’ovòcits augmenta les oportunitats reproductives futures, però no constitueix una “assegurança de fertilitat”.

Quant temps poden romandre congelats els oòcits?
Amb la tecnologia actual de vitrificació, els oòcits poden mantenir-se congelats durant molts anys sense que el temps d’emmagatzematge sembli afectar la seva viabilitat. La seva conservació en nitrogen líquid (-196 °C) deté tota activitat biològica, per la qual cosa l’envelliment cel·lular queda suspès. L’evidència disponible i indica, a més, que el temps durant el qual romanen congelats no s’associa a pitjors taxes de supervivència ni d’embaràs, encara que les dades disponibles corresponen principalment a períodes de fins a dues dècades.

Quin percentatge de supervivència presenten els òvuls prèviament congelats?
Gràcies a la vitrificació, la supervivència dels oòcits després de la descongelació és actualment molt elevada. Els registres de centres especialitzats i les revisions sistemàtiques mostren taxes de supervivència que generalment se situen entre el 85% i el 95%, podent superar el 90% en laboratoris amb àmplia experiència. No obstant això, aquestes xifres poden variar en funció de:

  • l’edat de la pacient en el moment de congelar
  • la qualitat inicial dels ovòcits
  • l’experiència del laboratori
  • els protocols emprats

Hi ha un número mínim que es recomani congelar per a augmentar la taxa d’èxit en el futur?
El nombre d’ovòcits vitrificats i l’edat en el moment de la preservació són els dos factors que més influeixen en la probabilitat de tenir un fill en el futur. Quants més ovòcits es congelen i més jove és la dona, majors són les probabilitats d’èxit.

De manera orientativa:

  • Dones menors de 35 anys: congelar 15-20 ovòcits madurs (MII) ofereix una alta probabilitat d’aconseguir almenys el naixement d’un bebè (en molts models, superior al 70-80%).
  • Entre 35 i 37 anys: sol ser recomanable disposar de 20 o més ovòcits, ja que la qualitat dels ocòcits comença a disminuir.
  • A partir dels 38 anys: pot ser necessari vitrificar 25-30 ovòcits o més per a aconseguir probabilitats similars, la qual cosa amb freqüència requereix més d’un cicle d’estimulació ovàrica.

Quan val la pena preservar?
La preservació està especialment indicada quan existeix un risc elevat de pèrdua de la funció ovàrica o quan la maternitat es retardarà. Les principals indicacions reconegudes inclouen:

  • Abans de tractaments oncològics
  • Abans de determinades cirurgies ovàriques, com alguns casos d’endometriosis.
  • En dones amb el risc d’insuficiència ovàrica prematura, per causes genètiques o mèdiques.
  • Quan es preveu retardar la maternitat per motius personals o professionals, especialment si la dona té menys de 35 anys i desitja augmentar les seves opcions reproductives futures.