Com més s’acosta la data probable del part (DPP), més llarga es fa l’espera. Així que encara que et trobis bé i estiguis relativament tranquil·la, és possible que caiguis en la temptació de posar en pràctica alguna de les moltes estratègies que s’aconsellen per “donar una empenta” a l’inici del procés.

Algunes de les més conegudes són tenir orgasmes o relacions sexuals amb més freqüència, menjar plats picants o un bany amb aigua calenta, per exemple. Però, realment són efectives? I, són recomanables des del punt de vista mèdic? Per esbrinar-ho, hem consultat a la Dra. Sonia Rombaut, coordinadora d’Obstetrícia clínica de Dexeus Dona. En aquest post desmunta alguns mites i ofereix consells útils sobre aquest tema.

VERITAT o MITE?

Tenir relacions sexuals amb més freqüència
La relació entre les relacions sexuals i l’inici del part és incerta i hi ha pocs estudis sobre aquest tema. Existeixen diferents teories que podrien donar suport a aquesta hipòtesi. D’una banda es creu que aquest efecte podria ser degut tant a l’estimulació física de la part inferior de l’úter com a l’alliberament d’oxitocina després de l’orgasme.
Una altra de les teories està relacionada amb les prostaglandines del líquid seminal. Les prostaglandines són les substàncies que estan principalment relacionades amb la maduració del coll de l’úter. Per això es creu que les prostaglandines seminals podrien exercir un cert grau de maduració en el coll de l’úter.
De totes maneres, els escassos estudis que s’han fet fins a la data no evidencien cap increment en la taxa de parts o cap disminució en la taxa d’induccions a aquelles pacients que mantenien relacions en comparació a les que no les mantenien. El que sí s’ha pogut constatar que en aquelles gestacions de baix risc, mantenir relacions sexuals és segur.

Caminar una hora cada dia
Fals, encara que caminar sempre és un exercici saludable. Pots fer-ho si et ve de gust i et trobes en forma. Una de les hipòtesis relacionades amb l’increment de l’exercici físic és que afavoreixi l’encaixament del nadó en la pelvis. Els estudis no indiquen que sigui un mètode per posar-te de part, però sí s’ha vist que la mobilitat afavoreix el propi treball de part, tant per fer front a les contraccions com per afavorir l’evolució del part. Així que convé estar en forma!

Fer exercicis amb una pilota de Pilates
No ho avança, però elimina tensions i millora el to del sòl pelvià. Fer exercicis amb una pilota de Pilates és molt útil durant tot l’embaràs, i especialment durant l’últim trimestre. Però has de fer-ho seguint les indicacions d’un/a fisioterapeuta especialitzat o especialitzada en sòl pelvià i preparació al part. Hi ha exercicis específics que ajuden a alliberar tensions en la pelvis i el canal de part, i altres que tonifiquen i reforcen l’elasticitat del sòl pelvià.

Menjar plats picants
Fals. És una creença molt popular, però no s’ha demostrat que menjar aliments o espècies picants puguin afavorir el desenvolupament del part. És cert que algunes espècies i aliments picants poden influir en la contractilitat de la fibra muscular intestinal, però no en la fibra muscular uterina. El que sí que pot ocórrer és que provoquin cremor, acidesa i problemes digestius, per la qual cosa, en general, és millor evitar-los.

Prendre infusions de fruits vermells i te de canyella
No s’ha demostrat científicament i a més cal anar amb compte amb les infusions “naturals”. No totes les infusions són bones per a l’embaràs. La idea que estiguin elaborades amb extractes de plantes naturals no vol dir que siguin innòcues. La sàlvia, poliol, boldo, coralet i la ruda poden provocar contraccions uterines i no s’aconsellen ni durant l’embaràs ni per a avançar la data de part. En resum, les que poden tenir aquest efecte és millor no prendre-les, ni durant l’embaràs ni peravançar la data del part. Quant a la canyella, tampoc s’ha demostrat científicament. En grans quantitats es creu que podria provocar contraccions uterines, però per a aromatitzar alguns plats de manera puntual, no comporta riscos.

Banys d’aigua calenta
L’aigua és una gran aliada durant els símptomes inicials de part. Afavoreixen la relaxació muscular i poden ser molt útils per fer front a les contraccions. De totes maneres no s’ha relacionat que tingui un impacte en l’inici de part.

A partir de quina data pot estar indicat induir el part?
“A partir de les 37 setmanes es pot dir que un embaràs ha arribat a terme, per la qual cosa el bebè pot néixer en qualsevol moment. Però també pot retardar-se diverses setmanes, així que cal tenir paciència”, explica la Dra. Rombaut. La raó és que es tracta d’un procés natural que no es pot preveure. A més, la data probable del part (DPP) es determina sobre la base de l’ecografia del primer trimestre que permet calcular exactament les setmanes d’embaràs en relació també al tamany del fetus. A partir d’aquí es fa una estimació de la DPP al voltant de les 40 setmanes. En un primer embaràs l’habitual és que una dona es posi de part entre les 40 i les 42 setmanes. En funció de si és una gestació d’alt risc o baix risc valorarem els riscos associats i els beneficis d’una eventual inducció mèdica. Si no existeixen riscos podem esperar que s’iniciï el part de forma espontània.