Si vols quedar-te embarassada, potser has sentit que és millor no tenir relacions sexuals diàriament o fins i tot abstenir-se uns dies perquè l’esperma s’acumuli i augmentin les possibilitats de fecundació. Sembla lògic: quants més espermatozoides millor, no?
Doncs la resposta no és tan senzilla. Per això, molts experts no estan del tot d’acord amb aquesta teoria. La raó és que els espermatozoides també envelleixen, i quan passen massa temps emmagatzemats la seva qualitat pot veure’s afectada i fins i tot poden produir-se danys en el seu material genètic (ADN).
Així ho ha demostrat un treball recent d’un grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford, després de revisar més de 150 estudis, tant en éssers humans com en altres espècies del regne animal. Els autors d’aquest estudi (“Sperm storage causes sperm senescence in human and non-human animals”) assenyalen que el seu treball no té una traducció clara en la pràctica clínica ni en termes de fertilitat, però aporta informació útil per a tenir una perspectiva més àmplia des del punt de vista biològic dels efectes de l’emmagatzematge de l’esperma de manera natural, i suggereix que el límit màxim de set dies establert en les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) podria ser massa llarg.
Tornem doncs, a la pregunta inicial: si es busca un embaràs, sigui de manera natural o amb l’ajuda de la reproducció assistida, és millor esperar uns dies per acumular els espermatozoides, o no?
Dos experts del nostre equip: el Dr. Piotr Sokol, especialista en Reproducció assistida i Andrologia, i la biòloga. Marta Ballester, responsable del Laboratori d’Andrologia de Dexeus Dona, responen a aquesta i altres dubtes freqüents.
Els espermatozoides tenen data de caducitat?
Segons l’estudi de la Universitat d’Oxford, els espermatozoides madurs poden deteriorar-se i sofrir danys en el seu ADN (material genètic) mentre romanen emmagatzemats, en part per l’exposició a l’estrès oxidatiu i en part perquè són cèl·lules que disposen de pocs mecanismes d’autoreparació. Però “ull!” un apunt important: estem parlant del seu envelliment de manera natural, no quan es congelen –la tècnica s’anomena vitrificació– i es conserven en bancs de semen per a donacions o per a un ús futur, en què s’ha comprovat que poden mantenir-se en condicions òptimes durant molts anys.
Què ocorre si es danya l’ADN dels espermatozoides?
La fragmentació de l’ADN espermàtic es produeix quan el material genètic dels espermatozoides presenta trencaments. “Aquestes poden afectar una sola cadena de l’ADN, la qual cosa pot dificultar la fecundació, o a les dues, la qual cosa s’associa amb problemes en el desenvolupament embrionari, fallades d’implantació i avortaments de repetició”, explica Marta Ballester, responsable del Laboratori d’Andrologia de Dexeus Dona. “El més sorprenent és que un espermatozoide pot tenir el seu ADN danyat encara que el seu aspecte i mobilitat siguin normals”, afegeix.
Una de les principals causes és l’estrès oxidatiu, que es produeix quan s’acumulen substàncies capaces de danyar les cèl·lules. El tabac, el consum excessiu d’alcohol, l’obesitat, l’edat paterna avançada o determinades infeccions poden afavorir aquest procés.
Es pot reduir aquest problema? En alguns casos, sí. Millorar els hàbits de vida, tractar possibles alteracions reproductives i evitar períodes prolongats d’abstinència sexual pot ajudar. També existeixen tècniques de reproducció assistida que poden valorar-se. En qualsevol cas, haver una fragmentació elevada no significa d’aconseguir un embaràs sigui impossible, ja que el seu impacte depèn del grau de mal i d’altres factors, com la capacitat de l’òvul per a reparar-lo.
Si acumular l’esperma pot ser contraproduent, per què l’OMS i algunes clíniques de fertilitat recomanen esperar entre 2 i 7 dies a l’hora de recollir una mostra de semen?
Perquè les recomanacions de l’OMS estan orientades a estandarditzar la recollida de mostres per a realitzar un seminograma –estudio de l’esperma–, amb la finalitat de mantenir la qualitat de l’anàlisi i la comparabilitat dels resultats de diferents laboratoris. Això no significa que set dies d’abstinència siguin millors que un per a aconseguir un embaràs. Estem parlant d’anàlisi de laboratori no del potencial de fecundació que tenen aquestes mostres.
Si busco un embaràs, amb quina regularitat convé mantenir relacions sexuals o cal que la meva parella esperi uns dies per ejacular si ens demanen una mostra de semen en el cas que estiguem realitzant un tractament de reproducció?
- En general, i en parelles sense problemes coneguts de fertilitat, convindria mantenir relacions sexuals cada 1-2 dies durant la finestra més fèrtil que es traduiria en unes 4 relacions o més per setmana per a maximitzar les possibilitats d’aconseguir embaràs. Un estudi recent de la Universitat de Bergen (Noruega), publicat en la revista científica PLOS One, va observar una associació entre major freqüència coital i menor temps per a aconseguir embaràs. Però és clar que “convertir-ho en una obligació” pot generar una pressió innecessària, per la qual cosa cal deixar un cert marge a l’espontaneïtat, indica el Dr Piotr Sokol, ginecòleg especialista en Andrologia i Reproducció Assistida de Dexeus Dona.
- Per a tècniques com la Fecundació in vitro (FIV), en la qual s’usa l’ejaculat complet, “la tendència actual és obtenir mostra seminal després d’una abstinència en l’ejaculació curta d’hores o pocs dies, que no s’ajusta a la que recomana la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE) però que compta amb cada vegada més evidència al seu favor”. explica el Dr. Sokol. Però convé seguir les indicacions de l’equip mèdic, perquè la durada òptima de l’abstinència pot dependre de les característiques seminals i de la tècnica utilitzada, afegeix.
Quin protocol se segueix en Dexeus i en quins pacients podria ser útil recomanar ejaculacions més freqüents abans d’una FIV o una ICSI?
La qualitat del semen pot variar molt d’uns individus a uns altres, però com a regla general, el nostre protocol és evitar temps d’abstinència eyaculatoria prolongats, més enllà d’una setmana ja que, com hem observat podrien perjudicar els paràmetres seminals especialment sensibles des del punt de vista de FIV/ICSI com la mobilitat progressiva, morfologia o la integritat del material ADN espermàtic. “El nostre equip va realitzar una revisió («The Effect of Ejaculatory Abstinence Interval on Sperm Parameters and Clinical Outcome of ART. A Systematic Review of the Literature”) que va publicar la revista Journal of Clinical Medicine sobre aquest tema i aquests són els resultats que observem. Pel que recomanaríem un període d’abstinència més reduït, de poques hores si el pacient se sent còmode amb aquesta proposta, i que idealment no hauria de superar en tot cas les 48 hores”, explica el Dr Sokol.
En definitiva:
- Acumular més espermatozoides no significa necessàriament tenir més possibilitats d’aconseguir un embaràs.
- La qualitat també importa, i els estudis suggereixen que els períodes d’abstinència més curts podrien ser beneficiosos.
- Si bé encara es necessita més recerca per a determinar quina és la freqüència òptima, tot apunta al fet que, quan parlem de fertilitat, renovar pot ser millor que acumular.
Com s’analitza la fragmentació de l’ADN espermàtic a Dexeus Dona?
Els laboratoris de Reproducció assistida disposen de tècniques que permeten seleccionar els espermatozoides de millor qualitat per a utilitzar-los en els tractaments. Entre elles destaquen les MACS i els dispositius microfluídics, dos mètodes avançats que poden ajudar a seleccionar espermatozoides amb un menor grau de fragmentació de l’ADN i, per tant, amb una millor integritat genètica.
Per a saber si l’ADN dels espermatozoides està danyat i en quina mesura, existeixen diferents proves específiques, com SCSA, TUNEL, SCD (també conegut com a Halo test) o COMET. Totes permeten detectar i mesurar la fragmentació de l’ADN espermàtic, encara que el test COMET té una particularitat: permet distingir entre els trencaments que afecten una sola cadena de l’ADN i les que afecten les dues, una informació que pot ajudar a valorar el tipus de mal.
“El nostre laboratori d’Andrologia disposa de diverses tècniques, però el valor afegit és saber triar quin pot ser la més útil per a cada pacient”, puntualitza la Dra. Marta Ballester.
T’ha resultat útil aquest post? Si vols ampliar la informació, fer-te una revisió o sol·licitar un test de fertilitat masculí, recorda que en el nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada de Salut Sexual i Reproductiva masculina i un Laboratori propi d’Andrologia, la qual cosa agilitza tant l’anàlisi com l’obtenció dels resultats i el diagnòstic.

