El Dia de la Mare no és només perquè ens regalin flors, esmorzars al llit i dibuixos fets a mà amb purpurina (tot i que tot això també ens agrada). Va de reconèixer tota la feinada, visible i invisible, que implica ser mare: aprendre sobre la marxa, improvisar més que en un talent show i sostenir un vincle amb els fills que et canvia la vida (i, de vegades, el son). Perquè la maternitat no ve amb manual, però sí amb una entrega enorme que mereix ser celebrada més enllà de qualsevol campanya comercial.

També és una ocasió per celebrar la maternitat en tota la seva diversitat.

Avui celebrem totes les formes de ser mare i totes les maneres de sentir aquest vincle tan especial.

Existeix l’amor a primera vista entre mare i fill?

Durant molt de temps s’ha parlat del match immediat entre mare i nadó, com si fos una experiència universal. Tanmateix, la realitat és molt més complexa. L’“amor a primera vista”, entès com un amor ple i incondicional, no sempre apareix en el primer instant. I no passa res.

Podem sentir una atracció intensa, una necessitat de protegir, una emoció molt profunda en veure el nostre fill per primera vegada. Però estimar també és un procés, una relació que es construeix dia a dia, amb cada etapa, cada repte i cada gest, a través del contacte, de les cures, del coneixement mutu i del desig de crear un vincle.

Tal com explica la psicòloga Sandra García Lumbreras, de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona, “el vincle entre mare i fill és una experiència personal. Pot sorgir de manera immediata o desenvolupar-se a poc a poc, i totes dues maneres són normals”. Moltes mares senten culpa si aquest amor no arriba de cop, i és important recordar que no hi ha una única manera correcta de sentir.

La biologia hi ajuda, però no ho explica tot

Des del punt de vista biològic, les hormones juguen a favor de l’aferrament. Després del naixement del nadó, el cos de la mare allibera substàncies com l’oxitocina, relacionada amb el part, la lactància i l’instint de protecció. Aquestes hormones faciliten el vincle, però no el creen per si soles.

En el desenvolupament de l’amor maternal també hi intervenen les emocions, les experiències prèvies, el context social i cultural i la pròpia vivència de l’embaràs i del part. Per això, cada història de maternitat és diferent.

L’any 2024, un article publicat a Communications Psychology (Nature) va revisar la base neurobiològica del sistema d’aferrament, destacant que els vincles mare-fill es formen a través de processos biològics profundament arrelats en l’evolució dels mamífers: l’embaràs, la lactància, el desenvolupament cerebral del nadó i la necessitat de protecció. L’estudi subratlla que l’aferrament no és només emocional, sinó també un mecanisme de supervivència amb circuits neuronals específics que sustenten la sensació de seguretat.

El valor del contacte i la presència

Tot i això, els estudis mostren que l’instint maternal no és completament innat. En gran part, es construeix a través de l’experiència, del que veiem en altres dones, de la convivència diària amb els nostres fills i de l’aprenentatge continu que suposa la criança.

Per afavorir el desenvolupament de l’aferrament, els especialistes recomanen fomentar el contacte des dels primers moments, sempre que sigui possible. Tot i així, quan hi ha complicacions mèdiques i aquest contacte inicial no es pot donar, el vincle no es perd: es construeix més endavant.

Algunes formes senzilles i quotidianes de reforçar aquest lligam són:

  • El contacte pell amb pell, les carícies, els petons i les abraçades.
  • La lactància materna, que afavoreix l’alliberament d’hormones relacionades amb l’aferrament.
  • Si s’opta pel biberó, el contacte, l’escalfor i sostenir el nadó en braços també reforcen el vincle.
  • Parlar-li, mirar-lo als ulls, somriure-li.
  • Agafar-lo en braços, bressolar-lo i utilitzar motxilles porta-nadons que afavoreixin la proximitat.

Tot això ajuda el nadó a sentir-se estimat, segur i protegit, i també reforça la confiança de la mare en si mateixa.

Quan és important demanar ajuda?

La maternitat és una experiència intensa i no sempre fàcil. Si una mare se sent desbordada o insegura, demanar ajuda és fonamental. En alguns casos pot tractar-se d’una depressió postpart, de baby blues o d’una manca de suport emocional i social.

Parlar-ne i buscar suport professional forma part de cuidar-se… i també de cuidar el nadó.

Celebrar la maternitat

En resum: no hi ha una única manera de viure l’amor maternal. Pot ser un match immediat o un sentiment que es va teixint a poc a poc. A vegades neix de l’emoció i d’altres de la confiança i el respecte. Ser mare és un aprenentatge continu, una experiència plena de matisos i reptes. No sempre és amor a primera vista. Però quan arriba, sigui com sigui, ho canvia tot.