És cert que n’ha augmentat la pràctica? Quan és necessària per motius de salut? Es pot demanar sense indicació mèdica? En aquests casos també hi participa la llevadora? Actualment l’hospitalització és més curta?

A Espanya, un de cada quatre parts acaba en cesària. Concretament, i sumant l’activitat en centres públics i privats, la taxa és d’un 25,2%, segons les últimes dades corresponents a l’any 2024, facilitades pel Ministeri de Sanitat a través del SIAE (Portal Estadístic). Si ens limitem a la sanitat privada, la xifra és una mica més alta: arriba al 33%, tot i que amb variacions significatives entre les diferents comunitats autònomes i entre uns hospitals i altres. Aquesta realitat ha aixecat algunes veus d’alarma. Però per entendre què hi ha darrere d’aquest augment cal posar les coses en context. Algunes de les raons que ho expliquen són:

  1. El retard de la maternitat, que comporta un risc més gran que sorgeixin complicacions durant l’embaràs o el part, cosa que requereix una assistència mèdica més gran.
  2. Una major demanda de cesàries programades o electives, per l’augment del nombre de dones que decideixen que no volen tenir un part vaginal, per edat materna avançada, por a una dilatació prolongada sense èxit o per evitar complicacions.
  3. Una percepció social baixa, en general, dels riscos que comporta aquesta intervenció, degut en gran part a l’alta qualitat de l’atenció mèdica al nostre país i a l’augment de la seguretat d’aquest procés.

Per això moltes persones la consideren ja una “pràctica rutinària” en l’àmbit obstètric, tot i que des del punt de vista mèdic no deixa de ser una intervenció quirúrgica que comporta més complicacions. Però, es pot demanar una cesària sense indicació mèdica? Quan està realment justificada per criteris clínics? I què convé tenir en compte en cada cas?

En aquest post responem totes aquestes preguntes, aclarim dubtes i oferim algunes recomanacions útils, amb l’ajuda de la Dra. Sonia Rombaut, responsable del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona.

La cesària és una cirurgia molt segura, però no s’han de subestimar els riscos que comporta

La qualitat de l’atenció sanitària a Espanya ha reduït al mínim les complicacions d’aquesta intervenció; per això, socialment se n’ha “normalitzat” la pràctica. Però moltes dones tendeixen a infravalorar-ne l’impacte o subestimar-ne els riscos. Per això, abans de prendre la decisió és fonamental informar-se i demanar consell mèdic.

Què cal saber:

  • La cesària és una intervenció quirúrgica imprescindible quan el part vaginal suposa un risc clar per a la mare o el nadó. Però no deixa de ser una cirurgia abdominal que comporta més complicacions que un part vaginal.
  • Entre els riscos s’inclouen: infeccions (úter, ferida, vies urinàries), complicacions anestèsiques, hemorràgies, coàguls sanguinis i fins i tot possibles lesions a òrgans propers, com la bufeta.
  • La cirurgia pot provocar dolor a la cicatriu i augmenta les probabilitats de patir placenta prèvia o ruptura uterina en embarassos posteriors.

Pots demanar que et programin una cesària?

A la sanitat privada sí que pots demanar que et programin una cesària, sempre que es consideri, des del criteri mèdic, que es compleixen uns determinats requisits i no suposa un risc més gran per a la pacient.

“En Dexeus Dona sabem que les dones desitgen viure l’experiència del naixement del seu fill amb seguretat i comptant amb el suport mèdic, però, al mateix temps, d’una manera natural i proactiva. Per això, apliquem una medicina respectuosa amb el desenvolupament fisiològic del part i facilitem la participació de la mare en aquest procés”, explica la Dra. Sonia Rombaut.

“Actualment, en el nostre centre la probabilitat de tenir un part per via vaginal quan l’inici del part es produeix de manera espontània és del 85%, una xifra que està en línia amb les estadístiques que es consideren raonables segons l’OMS, tot i que l’edat mitjana de les nostres pacients en el moment del part ha anat augmentant progressivament en els darrers anys i actualment se situa en 35 anys”, explica la Dra. Rombaut, diversos punts per davant de l’edat mitjana a Catalunya, que és de 32 anys segons les últimes dades de l’IDESCAT (2024).

A més, “Com som un centre de referència en salut de la dona i gestacions d’alt risc, tenim un percentatge significatiu de dones que venen després d’haver realitzat tractaments sens e èxit de reproducció en altres centres, que tenen una edat avançada per ser mares o que pateixen alguna patologia, i en molts d’aquests casos les pròpies pacients opten voluntàriament per una cesària programada. No obstant, això no s’ha traduït en un major intervencionisme mèdic, i la prova és que la meitat de les cesàries que realitzem a Dexeus són per indicació mèdica i l’altra meitat perquè la mare ho ha demanat”, explica la Dra. Rombaut. En el nostre centre, només un 5% dels parts que en principi està previst que es duguin a terme per via vaginal acaba en cesària, i en aquests casos és per causes que no es poden preveure amb antelació, afegeix.

Quan és necessari practicar una cesària?

Les guies clíniques i organismes com l’OMS i diverses societats científiques coincideixen en una sèrie d’indicacions mèdiques freqüents:

  • Problemes en la placenta
    Placenta prèvia (quan la placenta tapa el coll de l’úter) o despreniment de placenta. Són situacions en què la cesària és l’única opció.
  • Posició del nadó
    Presentació transversa (travessat) o determinades presentacions de natges en què no es recomana el part vaginal.
  • Pèrdua de benestar o sofriment fetal
    Quan els registres del nadó indiquen que no està tolerant bé el part i cal una sortida ràpida i segura.
  • Complicacions maternes greus
    Algunes formes de preeclàmpsia greu o altres patologies que desaconsellen l’esforç del part.
  • Part que no progressa
    Dilatacions que s’estanquen durant moltes hores malgrat un maneig adequat o impossibilitat que el nadó descendeixi per la pelvis.
  • Algunes cicatrius uterines prèvies
    Per exemple, certs tipus de cesària anterior (clàssica) o cirurgies uterines complexes que augmenten el risc de ruptura uterina.

Quan es pot optar per una cesària electiva?

En general, la programació d’una cesària respon als motius següents:

  • Cesària programada per motius mèdics previsibles
    Per exemple, una placenta prèvia diagnosticada durant l’embaràs, una presentació de natges en què no s’opta pel part vaginal, alguns embarassos gemel·lars o una cesària anterior en què no es planteja un part vaginal després de cesària (PVDC), nadó de gran mida (més de 4.200 kg), o bé existència d’operacions uterines prèvies.
  • Cesària a petició materna sense indicació mèdica estricta
    Algunes dones demanen cesària per por al part, males experiències prèvies, sensació de major control o per motius personals i logístics. En aquests casos és fonamental valorar cada cas i informar molt bé la mare dels riscos i beneficis d’aquesta intervenció, així com de les opcions de suport que s’ofereixen per al part vaginal, com l’acompanyament emocional i l’anestèsia epidural.

L’edat no sempre és un condicionant

En general, una edat materna avançada s’associa amb:

  • més complicacions mèdiques en l’embaràs: hipertensió, diabetis gestacional, etc.
  • més induccions de part, per risc augmentat de complicacions si l’embaràs es prolonga.
  • més parts instrumentals i cesàries, tant per indicacions mèdiques com per menor tolerància a parts molt llargs o complexos.

Tot i això, “no és que per ser més gran et toqui cesària”, explica la Dra. Rombaut. “Si l’embaràs ha transcorregut amb normalitat, el part pot desenvolupar-se per via vaginal. Però sí que és cert que el perfil obstètric canvia i que, en aquests casos, és important comptar amb el suport d’un equip mèdic i un entorn hospitalari per poder actuar de manera ràpida davant qualsevol imprevist”.

No obstant això, si no hi ha riscos, sempre es respecte els temps. “A Dexeus tenim estipulats els nostres protocols, que són homogenis i no depenen dels horaris, i sempre consensuem les decisions amb les pacients, llevat que es presenti una urgència mèdica”, explica.

Respostes a preguntes freqüents

Quant temps es triga a recuperar-se d’una cesària?
Depèn de cada cas i cada part. Però, en general, la recuperació no és tan llarga ni tan difícil com pot semblar. Normalment has d’estar tres dies a l’hospital, però a les 48 hores ja et pots dutxar i començar a menjar amb normalitat.

La llevadora pot participar en el part per cesària?
Sí. Si la cesària no és per urgència mèdica, ella col·loca el monitor, t’acompanya, t’explica tots els passos que se seguiran i serà en el moment del naixement per rebre el nadó.

Quant temps es triga a practicar una cesària?
Si és normal i no comporta cap imprevist, uns 40 minuts.

Quantes persones poden estar presents a la sala de parts?
A Dexeus comptem amb dues ginecòlogues, una infermera, una auxiliar, l’anestesiòloga, la llevadora i, si es desitja, un acompanyant (parella, familiar, amic). Si es tracta d’un part gemel·lar o múltiple, s’hi afegeix una altra llevadora, una altra ginecòloga i dos pediatres.

És millor utilitzar grapes o cosir la ferida per tancar-la?
Generalment es col·loquen unes grapes intradèrmiques que s’absorbeixen en qüestió de setmanes.

La cesària retarda la lactància?
La cesària no retarda la lactància; depèn del contacte que es pugui establir entre mare i fill, que hi hagi estímuls que la facilitin i que es garanteixi la continuïtat.

A l’Hospital Universitari Dexeus comptem amb un equip especialitzat de suport a la lactància i oferim sessions informatives presencials gratuïtes, així com consells individualitzats.

Recorda:

  • Ni la cesària s’ha de considerar una intervenció “indesitjable” per definició ni el part vaginal és sempre l’opció perfecta.
  • El més important és que la cesària es practiqui quan realment és necessària o aporta més beneficis que riscos. El que cal evitar és que es converteixi en una sortida fàcil davant la pressió del temps, la por o la manca de recursos.
  • En un context com l’actual, de maternitat cada vegada més tardana, l’essencial és comptar amb bona informació, suport professional i que les decisions es puguin prendre de manera compartida, excepte en cas d’urgència o raó mèdica indiscutible.
  • Al final, més enllà de les estadístiques, el que realment importa és que cada part es visqui amb seguretat, suport mèdic expert per poder atendre qualsevol imprevist, bon acompanyament professional i humà, i que la mare tingui la certesa d’haver participat -en la mesura que sigui possible i ella ho desitgi- en el naixement del seu nadó.