Fragmentació de l’ADN espermàtic
Què és
La fragmentació de l’ADN dels espermatozoides és un fenomen freqüent que es pot produir per diverses causes (endògenes i exògenes).
Encara que generalment es considera que la fragmentació de l’ADN espermàtic està estretament relacionada amb un descens de la fertilitat i una pitjor qualitat embrionària, la determinació sistemàtica de la fragmentació de l’ADN no s’inclou habitualment a l’anàlisi rutinària de la qualitat seminal.
Quan s’aconsella
S’aconsella fer una prova de fragmentació de l’ADN en els casos següents:
-
Infertilitat idiopàtica (de causa desconeguda). -
Després de fracassos repetits amb les tècniques de reproducció assistida. -
Mala qualitat embrionària. -
Avortaments de repetició. -
Varicocele. -
Homes d’edat avançada. -
Leucospèrmia. -
Infeccions del tracte genitourinari. -
Càncer testicular. -
Radioteràpia/quimioteràpia.
Al nostre centre, l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN espermàtic es fa mitjançant la prova “Sperm Chromatin Dispersión” (SCD), que ens permet tenir un diagnòstic de manera ràpida i senzilla.
Aquest mètode avalua la fragmentació de l’ADN espermàtic en relació amb la mida de l’halo de dispersió de la cromatina.
No fragmentat
1. Halo gran | 2. Halo mitjà:
Fragmentat
3. Halo petit | 4. Sense halo | 5. Degradat:
Halosperm ®
Valors de referència
Es considera patològic quan l’Índex de Fragmentació de DNA (IFD) és superior al 30%
Imatge d’una mostra seminal tractada per a l’anàlisi de la fragmentació de l’ADN en què s’observen 3 espermatozoides amb halo (ADN no fragmentat) i 3 espermatozoides sense halo (ADN fragmentat).
