És possible ser mare després d’una lligadura de trompes
Si t’has fet aquesta intervenció, però ara has canviat d’opinió i t’agradaria ser mare, ja sigui per primera vegada o perquè has iniciat una relació o voleu augmentar la família, pots fer-ho.
En aquests casos hi ha dues opcions: revertir la lligadura mitjançant una intervenció quirúrgica o optar per una fecundació in vitro. La reversió és possible en dones joves, però els resultats i possibilitats d’aconseguir l’embaràs depenen de cada cas. A més, no és una operació senzilla, requereix passar pel quiròfan i la recanalització de les trompes no sempre és possible, depèn de si no s’han extirpat i de la tècnica que s’hagi utilitzat per aconseguir l’esterilització.
Per això, en general, es recomana optar per la segona opció, que permet aconseguir l’embaràs sense necessitat de realitzar cap operació sobre les trompes, sobretot si tens més de 35 anys, quan la fertilitat comença a baixar de forma més marcada.
Avantatges de la Fecundació in vitro
L’avantatge de la FIV és que permet realitzar el procés natural de fecundació de l’òvul al laboratori, cosa que en els casos de lligam no és possible perquè aquesta operació impedeix el pas dels espermatozoides a les trompes de Fal·lopi. No obstant això, tant l’ovulació com els cicles menstruals no pateixen cap alteració. Per això, si no tens problemes de fertilitat i ets jove, pots utilitzar els teus propis òvuls per a la FIV. Però per poder extreure’ls, has de realitzar un tractament d’estimulació ovàrica.
Possibilitat d’embaràs
En general, la probabilitat d’embaràs aquests casos és similar a les taxes d’embaràs que habitualment ofereix la FIV en dones amb problemes de fertilitat, que gira al voltant del 45-60%, de manera que les expectatives són bones. Tot i que, evidentment, també depèn de l’edat que tinguis, de la teva salut i de la qualitat de l’esperma de la parella, si participa en el procés.
Per això, si has complert ja els 40 o tens una baixa reserva ovàrica, és possible que et aconsellin recórrer a una donant. L’avantatge en aquests casos és que els òvuls són de molt bona qualitat i, per tant, la taxa d’embaràs sol ser més alta.
Proves necessàries
A més de conèixer els teus antecedents i l’historial clínic, és habitual que el metge aconselli un estudi de fertilitat per comprovar els nivells en sang de diverses hormones que intervenen en el procés reproductiu, així com una exploració ginecològica i una ecografia, per tal de valorar l’úter, els ovaris, la reserva ovàrica i descartar qualsevol patologia ginecològica. Si tens més de 40 anys o ja els has complert, en el nostre centre també se sol·licita una mamografia.
Si tens parella masculina i va participar en el tractament, serà necessari realitzar també un estudi de fertilitat per comprovar el seu estat de salut i la qualitat de l’esperma.
Quin és el procés que cal seguir
El procés és el mateix que es fa en els tractaments de FIV. Si optes per la ovodonació, no cal que facis el tractament previ d’estimulació ovàrica, però sí hauràs de prendre una medicació hormonal per preparar l’úter per tal de facilitar la implantació de l’embrió. El teu cicle es podria sincronitzar amb el de la donant o la transferència de l’embrió es podria organitzar posteriorment per adaptar-se millor al teu calendari.
Estimulació ovàrica: consisteix a administrar medicació hormonal per estimular el creixement de diversos fol·licles i aconseguir un nombre major d’ovòcits dels que produeix el nostre cos de forma regular en cada cicle menstrual.
Punció fol·licular: és una intervenció molt senzilla que es fa per via vaginal mitjançant una ecografia guiada i que permet extreure els ovòcits. Es realitza de forma ambulatòria, encara que sota sedació i en quiròfan, per facilitar tot el procés. Després de la punció pots fer vida normal, però és aconsellable no practicar exercici que requereixi fer un gran esforç físic ni agafar pes en excés. Pots anar acompanyada. Així mateix, després de la punció s’aconsella esperar el menys uns dies abans de mantenir relacions sexuals.
Obtenció de l’esperma de la teva parella. El dia de la recollida de la mostra ho determina el metge, en funció de si el tractament es realitza amb òvuls propis o de donant i si aquests estan congelats o no.
Fecundació en laboratori: consisteix en inseminar els òvuls extrets en la punció fol·licular amb l’esperma de la parella o d’un donant de semen per obtenir els embrions. Es porta a terme mitjançant la FIV convencional o ICSI (microinjecció intracitoplasmàtica), una tècnica molt precisa.
Transferència d’embrions: es realitza en quiròfan i es pot dur a terme en fresc (amb òvuls o embrions que no han estat congelats o vitrificats prèviament) o en diferit (és a dir amb embrions que han estat prèviament congelats). Després de la transferència, es recomana realitzar vida normal.
Prova d’embaràs: consisteix en mesurar els nivells en sang de l’hormona ßhCG (gonadotropina coriònica humana) que ens dirà si, finalment, l’embrió ha aconseguit implantar-després de la transferència i, per tant, estàs embarassada, o no.
