Molts estudis han observat que l’obesitat pot disminuir les possibilitats d’aconseguir un embaràs de manera espontània, i que baixar de pes -quan es té en excés- contribueix a millorar la salut reproductiva i la resposta als tractaments de reproducció assistida. Però, i si només es tracta d’uns quilos de més? Tenir sobrepès també té un impacte? I, a partir de quina xifra es considera que es té sobrepès o que l’excés de pes pot afectar la fertilitat? Respondre a aquestes preguntes de manera general no és fàcil, ja que cada dona té una constitució, metabolisme i necessitats energètiques diferents, i cal valorar cada cas.
Però si desitges ser mare aviat i tens problemes de pes és important que consultis a la teva ginecòloga/o i a un expert en endocrinologia. També hi ha patologies de base i endocrines, com la síndrome d’ovari poliquístic (SOP), que poden afavorir guanyar pes i afectar a la regularitat menstrual, per això han d’estar sota control mèdic. En aquest post ampliem la informació, amb l’ajuda de la doctora Isela Bañuelos, especialitzada en Endocrinologia ginecològica.
Què es considera sobrepès? Hi ha una fórmula que permet avaluar si el teu pes és l’adequat a la teva alçada. Es diu índex de massa corporal (IMC) i es calcula dividint el pes en kg pel valor de la talla al quadrat (IMC= kg/m²). Si l’IMC se situa entre 25.0 i 29.9, es troba dins del rang de sobrepès. Si és 30.0 o superior, es troba dins del rang d’obesitat. Però és una estadística, cal analitzar cada cas individualment. A més, actualment la definició de l’obesitat i el sobrepès ja no és un excés de pes o un índex de massa corporal alt, sinó un percentatge de greix elevat: per exemple, en les dones per sobre del 35% i en els homes per sobre del 25%.
No és doncs un valor determinant? No, els experts consideren que és només un valor orientatiu i cal fer una avaluació més completa, de manera conjunta amb especialistes en nutrició i endocrinologia, fent servir diverses eines com el càlcul d’IMC, la distribució del greix corporal mesurant la cintura i maluc i bioimpedancia elèctrica (amb dades precises i de manera ràpida i no invasiva).
És veritat que tenir sobrepès pot reduir les possibilitats de quedar-te embarassada de manera espontània? Sí. Els estudis indiquen que en la dona augmenta el temps requerit per aconseguir una concepció. Aquest fet està relacionat amb alteracions en l’ovulació, que pot ser irregular o no tenir la qualitat necessària, la qual cosa es pot traduir també en problemes en l’embrió o en la implantació endometrial. Encara que sobrepès no és igual a obesitat, com ja hem comentat. Cal valorar cada cas.
Per què tenir excés de pes afecta la fertilitat? El canvi endocrí més important que produeix l’obesitat és l’elevació del nivell basal d’insulina i la resistència a aquesta, la qual cosa comporta a alteracions en els cicles menstruals i en l’ovulació. També pot produir alteracions metabòliques.
I a què es deuen aquestes alteracions? Els estrògens són les hormones sexuals produïdes en les dones. Es produeixen principalment en els ovaris, però també en les glàndules suprarenals i en el teixit adipós o gras. Per això, les dones amb obesitat tenen nivells més alts d’aquesta hormona, la qual cosa pot desencadenar un desequilibri de l’eix hormonal.
Per què l’excés de pes també afecta o pot afectar els tractaments de reproducció assistida? En els tractaments d’estimulació ovàrica i de preparació de l’endometri, les dones obeses requereixen majors dosis de gonadotropines, ja que presenten una major resistència a aquestes, la qual cosa pot provocar una resposta ovàrica pitjor. Les dosis de gonadotropines necessiten ser incrementades a mesura que augmenta el pes de la pacient, la qual cosa també pot donar lloc a tractaments més llargs i que requereixin més medicació.
També pot afectar la taxa d’embaràs en aquests casos? Sí, pot disminuir la taxa d’embaràs i incrementar la taxa d’avortaments.
És veritat que l’obesitat també s’associa a una major incidència de problemes durant l’embaràs, el part i el postpart? Sí, l’obesitat augmenta la incidència de preeclàmpsia. I la resistència a la insulina associada a obesitat augmenta el risc de desenvolupar diabetis gestacional i de nadons de major grandària en néixer. També pot afavorir la indicació de cesària i altres problemes després del part.
I si es tracta d’un problema genètic o associat a una malaltia de base? En aquests casos, el control cal fer-lo des de l’inici, perquè malalties com el SOP solen provocar anovulació, cicles irregulars i sobrepès. En el nostre centre comptem amb una Unitat d’Assessorament pregestacional on pots consultar, si és el teu cas, on t’indicaran quins passos has de seguir. També disposem amb ginecòlogues expertes en Endocrinologia i una Unitat de Nutrició.
Esperem que t’hagi resultat útil aquest post! La bona notícia és que amb control i seguiment mèdic des de l’inici, un canvi d’hàbits i una dieta saludable es pot mantenir el pes sota control i prevenir possibles complicacions i riscos. I, en el cas que es presentin, actuar de forma més àgil.
