Si t’han aconsellat optar per un tractament d’ovodonació, és possible que la notícia t’hagi impactat. És normal, ja que implica renunciar a l’ús dels teus propis òvuls. Aquest fet produeix un sentiment de pèrdua que anomenat “dol genètic” i pot requerir un temps d’acceptació.
Per això, a més de donar-te un marge, és important compartir els dubtes i inquietuds que tinguis i, si necessites suport, demanar-ho. En el nostre centre comptem amb una Unitat de Donació i Recepció d’òvuls formada per un equip multidisciplinari de metges, biòlegs, infermeres, genetistes i psicòlegs per oferir aquest servei.
Cada cas és diferent, però hi ha aspectes clau que, en general, interessen a totes les dones que realitzen aquest tractament. Per això, hem demanat a Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia del nostre centre, i a les doctores Marina Solsona i Elisabet Clua, expertes en reproducció assistida de Dexeus Dona, que responguin en aquest post a algunes preguntes freqüents que solen fer les pacients.
Quina és la taxa de gestació en aquests casos?
La taxa d’èxit dels tractaments que es realitzen amb òvuls donats és molt més alta que la d’una FIV amb òvuls propis, ja que els òvuls procedeixen de dones joves d’entre 18 i 35 anys, que és quan aquest tenen major qualitat, millorant així una de les causes més habituals d’esterilitat i/o infertilitat. No obstant, si vols saber quines probabilitats reals tens d’aconseguir un embaràs que arribi a terme, el millor és que facin una valoració individual.
Què puc saber sobre la meva donant?
Sempre es tria una donant amb trets físics semblants als de la receptora. Però com la donació és un procés anònim, es facilita només l’edat i el grup sanguini de la donant. Per la mateixa raó, a la donant tampoc se li proporcionarà cap dada de la receptora.
Quines proves es realitzen a la donant?
En el nostre centre es fa un estudi molt complet que inclou una avaluació psicològica, mèdica i genètica on es valoraran els antecedents personals i familiars (fins a 3 generacions). Les proves mèdiques consisteixen en una exploració física i ginecològica, ecografia vaginal, citologia, cultius vaginals i una analítica completa, que inclou un perfil hormonal, grup sanguini, proves serològiques (per a descartar infeccions com a HIV, hepatitis B i C i sífilis) i genètiques.
També es fa un estudi genètic?
Sí, a la donant se li realitza el cariotip (estudi per valorar el número i l’estructura dels cromosomes) i un test genètic de portadors per descartar malalties recessives com, per exemple: fibrosi quística, talassèmies, sordesa congènita, atròfia muscular espinal, etc. Aquest estudi genètic s’aplica tant a la donant com a la parella masculina (o donant de semen, en cas de precisar-se) i permet realitzar l’assignació valorant que tots dos no siguin portadors sans de les mateixes variants patogèniques. Per tant, per a l’assignació de la donant es té en compte no sols la semblança física sinó també la idoneïtat genètica.
Quines proves m’ hauré de de fer jo?
L’estudi inicial de la dona consisteix en una analítica general amb serologies (HIV, hepatitis B i C, sífilis, rubèola, toxoplasmosi, citamegalovirus, varicel·la) i perfil de tiroides, a més d’una ecografia ginecològica. També s’actualitzarà la revisió ginecològica amb citologia i proves mamàries si és necessari (a partir dels 40 anys o abans en funció d’antecedents familiars). Segons el resultat de les proves o els antecedents mèdics, es poden demanar altres proves com un electrocardiograma, un estudi endometrial, etc.
I la meva parella?
En cas que el cicle es dugui a terme amb parella masculina, se li sol·licitarà una anàlisi que inclou serologies i cariotip, a més d’un seminograma (per a comprovar la qualitat de l’esperma). Si el resultat d’aquest últim estigués alterat o l’equip considera necessària la visita amb la unitat d’andrologia, es derivarà al pacient per a exploració i valoració de proves complementàries. En el nostre centre comptem amb especialistes en Andrologia i una Unitat de Salut sexual masculina
Quant temps pot allargar-se el procés?
Una vegada es disposa de tota la documentació i proves necessàries per activar la cerca i assignació de la donant, el temps d’espera pot oscil·lar entre 1 i 3 mesos. En el nostre centre, un 75% de les pacients disposen dels embrions criopreservats per a poder transferir en un màxim de 2 mesos.
És complicat el tractament de preparació endometrial?
El tractament de preparació endometrial per a la transferència embrionària consisteix en un tractament hormonal (amb estrògens orals, en gel o pegats i progesterona vaginal) o en cicle natural (amb progesterona vaginal). El tipus de tractament es tria sobre la base de les característiques de cada pacient (cicles menstruals, antecedents obstètrics, etc.) Aquest tractament sol durar entre 2 i 3 setmanes abans de la transferència embrionària.
Amb quants embrions podré comptar?
En el nostre programa disposem de diferents opcions (un intent, dos intents, etc.) En funció del teu perfil i interessos, l’equip del Programa de recepció d’ovòcits t’aconsellarà sobre l’opció que s’ajusti a millor a les teves expectatives i a la teva situació reproductiva.
Consells de suport emocional
Els estudis i l’experiència indiquen que el vincle entre la mare i el bebè s’inicia des del moment de l’embaràs. Des del moment que prens la decisió d’iniciar el tractament, aquest fill serà teu i així has de sentir-lo. A més, no tot es limita a la genètica. Els estudis demostren que l’ambient en el qual es desenvolupa el bebè i les seves experiències influeixen en l’expressió dels gens. D’altra banda, l’amor que rep, els valors transmesos i l’educació influeixen en la seva personalitat. Quant a la decisió, donat un marge de temps suficient per a elaborar el dol, sense pressa ni pressió. Però recomanem que no ho allarguis molt, perquè dilatar la situació d’indecisió pot augmentar l’ansietat, el desgast emocional i deteriorar la relació de parella.
