Sequedat vulvar a la menopausa: causes, símptomes i tractaments que et poden ajudar

La sequedat vulvar durant la menopausa és un símptoma freqüent relacionat amb els canvis hormonals característics d'aquesta etapa. Encara que pot resultar incòmoda i, fins i tot, afectar la vida íntima, hi ha diferents maneres de reconèixer-la i abordar-la per millorar el benestar i la qualitat de vida.

Destacats

La menopausa comporta canvis diversos en el cos de la dona, en gran part relacionats amb les variacions hormonals d’aquesta etapa. Un dels més freqüents és la sequedat vulvar, una alteració que pot afectar el benestar físic, la intimitat i la qualitat de vida. Avui dia hi ha diferents mesures i tractaments que poden ajudar a alleujar-la i a millorar el confort íntim.

Què és la sequedat vulvar durant la menopausa i com pot influir en el benestar diari?

La sequedat vulvar durant la menopausa es produeix quan els teixits de la vulva i de la vagina perden hidratació i elasticitat. Aquest canvi sol estar relacionat amb la disminució d’estrògens2, hormones que ajuden a mantenir els teixits vaginals lubricats i saludables.

En alguns casos, aquest conjunt de canvis s’engloba dins del denominat síndrome genitourinari de la menopausa, que inclou símptomes com sequedat, irritació o dolor durant les relacions sexuals1.

Quins són els símptomes habituals de la sequedat vulvar a la menopausa i com reconèixer-los a temps?

Els símptomes de la sequedat vulvar en aquesta etapa poden aparèixer de manera progressiva i variar d’una dona a una altra. Reconèixer-los a temps permet buscar solucions que ajudin a millorar el confort íntim.

Alguns dels símptomes més habituals són els següents:

  • sensació de sequedat a la vulva o la vagina
  • picor o irritació a la zona íntima
  • dolor o molèsties durant les relacions sexuals
  • ardor en orinar
  • sagnats lleus després del coit
  • flux vaginal escàs

A més, algunes dones poden notar un augment de les infeccions urinàries o molèsties recurrents a la zona genital2.

Quins canvis hormonals provoquen sequedat vulvar a la menopausa?

El principal factor que explica la sequedat vulvar a la menopausa és la disminució del nivell d’estrògens. Durant l’etapa reproductiva, aquestes hormones afavoreixen la producció de secrecions vaginals naturals que mantenen hidratada la mucosa vaginal³. Com a conseqüència, els teixits vaginals es poden tornar més fins, secs i sensibles.

Aquest procés també pot aparèixer en altres situacions en què disminueix el nivell d’estrògens, com el postpart o la lactància3.

Com es pot diferenciar la sequedat vulvar d’altres molèsties íntimes a la menopausa?

Encara que la sequedat vulvar és freqüent durant la menopausa, no totes les molèsties íntimes tenen aquesta causa. Algunes afeccions dermatològiques o infeccions poden provocar símptomes similars, com ara picor o irritació a la zona genital.

Entre les condicions que es poden confondre amb la sequedat vulvar en aquesta etapa es troben les següents:

  • infeccions vaginals
  • herpes genital
  • liquen esclerós o liquen pla

Per aquest motiu, quan els símptomes persisteixen o empitjoren, és recomanable fer una valoració mèdica per descartar altres causes i rebre el tractament adequat.

Quins hàbits quotidians poden agreujar la sequedat vulvar?

A més dels canvis hormonals, alguns hàbits diaris poden contribuir a empitjorar la sequedat o la irritació a la zona íntima.

Entre els factors que poden empitjorar la sequedat vulvar a la menopausa s’inclouen els següents:

  • sabons o productes perfumats usats a la zona íntima
  • dutxes vaginals
  • detergents o productes d’higiene amb fragàncies
  • roba interior de teixits sintètics

Els experts solen recomanar l’ús de productes suaus i sense perfum, així com roba interior de cotó per reduir la irritació i afavorir la transpiració2.

Consells senzills que poden alleujar la sequedat vulvar

Hi ha mesures senzilles que poden ajudar a mitigar la sequedat vulvar en fases lleus. Entre les recomanacions més habituals destaquen les següents2:

  • usar lubricants a base d’aigua durant les relacions sexuals
  • aplicar hidratants vaginals específics per mantenir la humitat de la mucosa
  • evitar els productes irritants o perfumats a la zona íntima
  • utilitzar roba interior de cotó i evitar les peces molt ajustades, que poden augmentar la fricció

Quins tractaments mèdics hi ha per alleujar la sequedat vulvar?

Quan les molèsties són més intenses o persistents, hi ha diferents opcions mèdiques que poden ajudar a millorar els símptomes.

Hidratació vulvovaginal

La hidratació vulvovaginal amb àcid hialurònic és un tractament destinat a rehidratar la mucosa vaginal i millorar l’elasticitat dels teixits. L’àcid hialurònic és una substància present de manera natural a l’organisme, que ajuda a retenir aigua als teixits i mantenir-ne la fermesa.

Aquest tractament consisteix a fer petites infiltracions a la mucosa vaginal o a la pell de la vulva i té els objectius següents:

  • aumentar la hidratació dels teixits
  • millorar l’elasticitat de la mucosa vulvovaginal
  • estimular la producció de col·lagen
hidratación vulvovaginal

Mesoteràpia regenerativa

Una altra opció és la mesoteràpia regenerativa, una tècnica que consisteix a aplicar microinjeccions superficials amb vitamines i substàncies actives a la zona vulvovaginal.

Aquest procediment pot ajudar a aconseguir els objectius següents:

  • millorar la hidratació dels teixits
  • augmentar l’elasticitat de la pell
  • afavorir la regeneració cel·lular
mesoterapia regenerativa

Al centre Dexeus Midlife de Barcelona, aquests tractaments es fan de manera personalitzada després d’una valoració mèdica especialitzada.

Quan consultar amb un especialista en salut íntima?

Si la sequedat vulvar a la menopausa persisteix durant setmanes o afecta el benestar diari, és recomanable acudir a un especialista.

També s’aconsella fer una consulta si apareixen símptomes com els següents:

  • sagnat vaginal inesperat
  • dolor intens durant les relacions sexuals
  • fluix vaginal anormal2

Un professional de la salut pot avaluar la situació i proposar el tractament més adequat.

Si vols resoldre dubtes o rebre una valoració personalitzada, pots demanar una cita a Dexeus Midlife. El nostre equip especialitzat en menopausa i salut ginecològica t’oferirà una atenció individualitzada per millorar el teu benestar i qualitat de vida.


Referències

1 Harvard Health Publishing. Don’t ignore vaginal dryness and pain. Harvard Medical School. Explicació mèdica sobre la sequedat vaginal associada a la menopausa, les causes hormonals, els símptomes i les opcions de tractament disponibles. https://www.health.harvard.edu/womens-health/dont-ignore-vaginal-dryness-and-pain

2 NHS – National Health Service. Vaginal dryness. Informació clínica sobre símptomes, causes hormonals i mesures d’autocura per tractar la sequedat vaginal. https://www.nhs.uk/symptoms/vaginal-dryness/

3 MedlinePlus. Resequedad vaginal. Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA. Descripció mèdica de la sequedat vaginal, causes relacionades amb la disminució d’estrògens, símptomes i opcions de tractament. https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000892.htm

Oriol Gil
Oriol Gili
Chemist with expertise in dermopharmacy

A chemist specialised in dermopharmacy and women’s health with more than 5 years of experience in pharmaceutical advice applied to skin care.

Articles relacionats

Març de 2025 va marcar l’inici d’un projecte que va néixer amb una missió clara: acompanyar les dones en l’etapa de la menopausa des d’una mirada integrativa. Avui, un any després, celebrem tot el que hem construït juntes. Durant aquests 12 mesos hem estat testimonis d’històries que inspiren, de dubtes que troben resposta i de silencis que, a poc a poc, deixen de ser-ho.
La menopausa¹ és una fase natural de la vida de les dones que es caracteritza pel cessament de la menstruació durant 12 mesos consecutius. En aquesta etapa, els ovaris deixen de produir òvuls i el cos comença a sintetitzar quantitats menors d'estrògens i progesterona.
La menopausa és una etapa natural en la vida de la dona que marca el final de la menstruació i la capacitat reproductiva. Sol aparèixer entre els 45 i 55 anys,¹ i comporta una disminució progressiva de les hormones sexuals femenines. Durant aquesta etapa, els canvis hormonals poden repercutir en el cabell, que es pot tornar més fi, perdre volum i caure amb més freqüència.²